La memòria de Manuela Carmena

Manuela Carmena va arribar a alcaldessa convençuda que a l’empara de la llei de memòria històrica de l’era Zapatero podia i faria molt per Madrid. El pas dels fulls del calendari li ha demostrat que la feina, per més voluntat que s’hi posi, no resulta senzilla. Per l’oposició externa que encara genera, però també per les tensions que ha provocat la gestió d’aquesta qüestió en el mateix equip que dirigeix el consistori. 

El màxim exponent del rebuig extern és Esperanza Aguirre i el seu grup. «Em sembla malament que el Partit Popular, quan ha tingut majoria absoluta, no hagi derogat la llei de memòria històrica, perquè crec que la Llei d’Amnistia va aconseguir tancar ferides, tenia un esperit de concòrdia, no tenia l’esperit de revengisme i odi que traspua aquesta aplicació que vol fer aquest ajuntament», va remarcar al juliol. Pel que fa als problemes interns, la decisió de Carmena d’agafar el timó en matèria antifranquista al maig, impulsant la creació d’un Comissionat de la Memòria Històrica i apartant d’aquesta tasca la regidora de Cultura Celia Meyer (després de diversos errors gruixuts i polèmics), va servir perquè alguns dels grups inclosos a la plataforma Ahora Madrid posessin el crit al cel.

Però aquesta tempesta entre aliats sembla haver amainat i la tasca d’aquest comissionat, dirigit per l’advocada Francisca Sauquillo, ja dóna els seus fruits. Així, l’equip del qual també forma part un catedràtic d’història, un sacerdot llicenciat en Dret, una arquitecta, una filòsofa i dos escriptors ja ha pres decisions com ara depurar la llista de carrers madrilenya i retirar 27 plaques dedicades a la dictadura. S’han deixat sense efecte títols o consideracions ofertes a representants notables de l’època franquista.

L’ajuntament ha aprovat deixar sense distincions el general Moscardó, que va participar en la sublevació militar; Arias Navarro, fiscal de consells de guerra i president del Govern amb Franco o Muñoz Grandes, i altres personalitats i dotze entitats com és el cas de la Secció Femenina. I ha obtingut els suports  d’Ahora Madrid, PSOE i Ciutadans, que es van unir per superar els vots en contra dels conservadors, els quals van qualificar la llista proposta d’«esbiaixada» i «sense rigor». «Se senten falsament legitimats per repartir carnets entre demòcrates i feixistes», van al·legar des del PP.

Millán Astray i la Legió

Notícies relacionades

La memòria històrica, a la cuneta

Catalunya esborra amb comptagotes les empremtes del franquisme

Però el que sembla haver aixecat més polseguera és el canvi de noms de gairebé una trentena de carrers. Especial resistència està trobant la idea de substituir la del general Millán Astray per l’avinguda de la Inteligencia. Al setembre, més de 300 persones es van congregar a la Plaza Mayor de la capital al crit de «¡fora Carmena!» per defensar Millán Astray, creador de la Legió, i aferrar-se a la mateixa proclama que ell va proferir contra Miguel de Unamuno ja fa moltes dècades: «¡Mori la intel·ligència!»; sí, intel·ligència, el vocable que ara pot regnar en el que fins ara va ser el seu carrer. 

L’activitat de Sauquillo i els seus col·laboradors promet continuar.El pla passa per defensar un museu de la memòria a Madrid. És el pròxim capítol.