El PP busca la sort de Naseiro
La direcció popular demana l'anul·lació del 'cas Gürtel' al·legant que les gravacions sobre les quals se sustenta són irregulars
L'estratègia és calcada a la utilitzada pel partit d'Aznar als anys 90 per salvar el seu extresorer, que els va donar resultat
Rosendo Naseiro i Ángel Sanchís, en una foto de finals dels 80. /
Fa només uns dies, l’equip d’advocats que representa el partit de Mariano Rajoy va decidir reclamar la nul·litat del 'cas Gürtel' –del qual han nascut les fundades sospites de finançament il·legal a les files populars– al·legant que les gravacions sobre les quals se sustenta el cas són «il·legals, il·lícites i delictives». Es refereixen a la recopilació de converses gravades al suposat capitost de la trama, Francisco Correa, per part de l’exregidor José Luis Peñas.
Amb aquesta estratègia el PP de l’any 2016 ha decidit seguir el mateix camí que, als anys 90, ja van transitar els lletrats que llavors defensaven la formació de José María Aznar en un altre escàndol de suposat finançament irregular: l’anomenat 'cas Naseiro'. Aquell que tota una estratègia jurídica i mediàtica dissenyada per l’ara ambaixador Federico Trillo va acabar convertint en el 'cas Manglano', pel jutge Luis Manglano que, com amb la Gürtel li va passar uns anys després al magistrat Baltasar Garzón, va ser objecte d’una ferotgíssima campanya pública per part dels conservadors.
INVESTIGAR NARCOTRÀFIC
Era l’any 1988 quan al PP d’Antonio Hernández Mancha el seu llavors tresorer, Rosendo Naseiro, va ser situat gairebé per casualitat enmig d’una trama politicofinancera que va servir per destapar finançament il·legal a les files populars. La policia estava investigant en realitat un cas de narcotràfic i se seguia la pista al germà de Salvador Palop, regidor a València.
Hi va haver punxades telefòniques per seguir el cas, però, i aquí va arribar la sorpresa, en les gravacions van quedar reflectides també xerrades entre diferents polítics conservadors –Naseiro entre ells– posant-se així en evidència la seva participació en negocis relacionats amb la construcció dels quals es derivaven comissions que, sembla, acabaven a la caixa b del partit.
Notícies relacionades
Dos anys després, quan Aznar feia només uns dies que estava al capdavant del PP que va heretar de Manuel Fraga, va esclatar l’escàndol. I hi va haver les detencions de Naseiro i Palop, entre altres. Amb molta pressió en l’ambient, Manglano va optar per inhibir-se al Tribunal Suprem al resultar imputats polítics que tenien la condició d’aforats. Va ser precisament al Suprem on els populars van reclamar la nul·litat del judici al·legant que les gravacions, fos quin en fos el contingut i el que revelaven, eren irregulars i havien vulnerat el dret a la intimitat dels afectats. Els acusats, inclòs el tresorer o el parlamentari popular Ángel Sanchís, van ser absolts. Ara el partit de Rajoy busca el mateix: la sort de Manglano.
