Un PP ansiós d'eleccions espera la decisió de Rajoy

El líder popular busca pressionar i un gest clar del PSOE cap a l'abstenció

Barons socialistes rebutgen cedir gratis i veuen en Gabilondo un possible candidat

 

  / JOSÉ LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Donada la «inestabilitat» que el PSOE ha mostrat en les últimes jornades, al PP s’ha estès la idea que l’opció que més li convé ara són les terceres eleccions, amb el seu principal adversari en suposat KO tècnic; una més que previsible desmobilització en l’esquerra i la possibilitat de recuperar un bon nombre d’escons que enforteixin a qui tornaria a ser el seu aspirant, Mariano Rajoy.

L’opinió no és unànime. També hi ha qui pensa en la imatge exterior d’Espanya i del partit o en el fet que el Rei podria convocar una ronda de partits si els socialistes admeten abstenir-se, col·locant el líder popular en un compromís d’acceptar un últim intent d’investidura. Tingui o no lligats altres pactes per al dia a dia de la legislatura. Són els més institucionalistes. Però la temptació de forçar unes altres generals compta amb molts adeptes al carrer de Génova com ja li han fet saber al seu cap, que, segons diuen al PP, es limita a escoltar i a esperar esdeveniments. La idea de guanyar una investidura però tenir els mesos següents tot el Congrés en guerra, amb l’excepció de Ciutadans (amb els quals no sumen majoria), aterreix bona part dels conservadors. Això és més o menys el que ha vingut a suggerir en les últimes hores el ministre Jorge Fernández Díaz, que reclama als socialistes un acord generós. «No es tracta d’[anar a] una investidura perquè hi hagi un Govern de 24 hores», va arribar a dir dimarts al Parlament

SÁNCHEZ I EL VOT / El cas és que si Rajoy fos investit abans del 31 d’octubre, data límit per dissoldre les Corts, només podria tenir un mandat de «24 hores» si dimitís, ja que la Constitució obliga a mantenir l’Executiu viu almenys un any des de l’última dissolució de les cambres. 

Però Rajoy, segons alguns dels seus col·laboradors, no ha pres decisions sobre el que farà amb la investidura i espera un moviment del PSOE. Mentrestant, aquest partit diu esperar un «gest» de Rajoy que l’animi a transitar el camí a l’abstenció. A veure qui mou fitxa primer. Per la seva part, els populars segueixen pressionant perquè els socialistes s’avinguin a un acord global de governabilitat (excepte Esperanza Aguirre, que adverteix que el PP no pot forçar terceres eleccions per interès electoral), i els del puny i la rosa, a través del portaveu de la seva gestora, Mario Jiménez, van replicar ahir que no acceptaran condicions per a una possible abstenció ni consideren que Rajoy estigui en posició d’exigir res, informa Iolanda Mármol.

Jiménez és dels que reneguen d’altres comicis, però procura no utilitzar, de moment, la paraula «abstenció». Això sí, va avisar que quan hi hagi una decisió, hauran d’acatar-la tots els diputats, també el dimitit Pedro Sánchez. Els pròxims a l’exsecretari general dubten que accepti abstenir-se, «per dignitat».

COMITÈ FEDERAL  / Pel que sembla, el president en funcions insisteix als seus que el que toca és esperar, apunten fonts del seu entorn, recordant que el PSOE ni tan sols ha posat data al seu pròxim comitè federal, en què, suposadament, es decidirà si es mantenen en el no és no o viren cap a una abstenció. 

Notícies relacionades

El canvi de rumb a la seu de Ferraz tampoc sembla senzill:mentre l’andalusa Susana Díaz, l’extremeny Guillermo Fernández Vara i l’asturià Javier Fernández són més proclius a abstenir-se pràcticament gratis, amb la tesi que això és el que més interessa a Espanya i el que fa menys mal al seu partit en aquests moments de debilitat, hi ha altres barons com el valencià Ximo Puig, l’aragonès Javier Lambán o la balear Francina Armengol (molt pròxima a Pedro Sánchez fins ara) que dubten i reclamen com a mínim un debat i un bon preu ja que, segons fonts socialistes, tampoc veuen amb tant escepticisme i temor com els seus companys haver d’anar a unes terceres eleccions si no hi ha més remei.

Segons la tesi d’aquest últim grup, enfrontar-se a les urnes amb un aspirant nou i temps fins Nadal per intentar llimar les asprors podria garantir-los un resultat digne. Comença a sonar amb força el nom d’Ángel Gabilondo com a candidat de consens.