Alberto Núñez Feijóo, el baró per antonomàsia

“Un servidor amb encerts i errors”. Així s'autodefineix Alberto Núñez Feijóo (Ourense, 1961), el flamant guanyador de les eleccions gallegues. La seva aparent humilitat i moderació, però sobretot, el seu olfacte polític, la seva capacitat per vendre la gestió pròpia i distanciar-se dels mals que llasten el PP, han propiciat que el president de la Xunta i candidat a la reelecció hagi guanyat per majoria absoluta (la tercera consecutiva) en temps difícils per al bipartisme. Una victòria que consolida la seva imatge de líder carismàtic, de baró de barons al PP i de delfí de Mariano Rajoy.

I això que Feijóo va trigar a ‘enganxar-se’ al partit conservador. Abans que José Manuel Romay Beccaria, llavors conseller d'agricultura gallec, el fitxés, pels volts del 1991, votava Felipe González. Després d'uns anys en càrrecs intermedis a la Xunta, va saltar a Madrid, de la mà també de Romay, que com a ministre de Sanitat el va designar director de l'Insalud. Després va dirigir Correus i la seva fama era la d'un gestor pràctic sense gaire ideologia. De fet, no es va afiliar al PP fins al 2002. Però Manuel Fraga va veure en ell un polític de raça i un any després el va tornar a Galícia, on va pujar fins a la vicepresidència. Amb el suport del fundador d'Aliança Popular i de Rajoy, va prendre, a més, el 2006 les regnes del PP regional i des d'aleshores el seu lideratge ha anat en augment, a causa de les seves victòries electorals i d'haver sigut capaç de sembrar la pau entre els populars gallecs de les ‘boines’ (sector rural) i els dels ‘birrets’ (urbans).

Notícies relacionades

Crítiques a Feijóo per comparar el sobiranisme amb ETA

Iñigo Urkullu, a la reelecció per la via moderada

Com a president autonòmic la seva gestió s'ha caracteritzat per les tisorades per contenir el dèficit, sense perdre la proximitat i el galleguisme que definia també el seu antecessor. Mentre que a Madrid, en actes i platós, no ha tingut manies a marcar amb desimboltura distàncies tant amb lleis conservadores com la de l'avortament, com amb els escàndols de corrupció, o els recents casos ‘Barberá’ i ‘Soria’. Les seves reflexions són, a més, especialment tingudes en compte, donat que ha emergit com l'únic baró capaç de resistir a l'empenta de Ciutadans, cosa que augmenta la seva imatge de possible relleu de Rajoy.

Encara que ell en privat diu que està fart d'haver de lluitar amb aquest estigma, d'explicar que mai trairia el seu paisà, i fins i tot fer broma amb la idea que Espanya no suportaria dos gallecs com a presidents, el cert és que va intentar fer el salt a Madrid després d'aconseguir la seva segona majoria absoluta, però la publicació d'unes fotos seves del 1995 amb un narco van frenar el seu ascens. I més recentment, abans d'acceptar l'encàrrec de Rajoy de tornar a optar a la Xunta, va alimentar de nou la idea de provar fortuna o bé a la capital o bé a l'empresa privada, assessorat per la seva actual parella, Eva Cárcenas, alta directiva de Zara i amb la qual espera el seu primer fill. primer fill A pesar de guardar, fins ara, amb zel la seva vida privada, Feijóo no ha impedit que la seva tardana paternitat, als 55 anys, hagi format part de la campanya.