El PP deixa el Congrés emmordassat

Dirigents del PP es gloriejaven tota la setmana pels passadissos del Congrés. Presumien del fet que Luis de Guindos no aniria a donar explicacions davant el ple, encara que l’oposició al complet s’obstinés a portar-lo a rossegons a l’escó. Es vantaven, causant una estupefacció generalitzada, que cap mandat doblegaria la decisió del Govern de protegir el seu ministre, acusat pels grups parlamentaris de mentir en la gestió del 'cas Soria'.

I no era una fanfarronada. La vicepresidenta del Govern va confirmar aquest divendres el veto, per a decepció de lletrats de la Cambra, oposició i juristes de dret constitucional, que arriben a la conclusió que el bloqueig imposat per Mariano Rajoy amputa una de les funcions primordials que la Carta Magna atribueix al Parlament: la fiscalització del poder executiu. Consideren que l’actuació de la presidenta del Congrés dels Diputats, la popular Ana Pastor, ha ajudat a col·locar una mordassa a la Cambra en temps d’incertesa i que ha actuat reglamentàriament, però utilitzant escletxes legals per blindar el PP. Els juristes parlamentaris es regiren. «És fals que Pastor hagi d’esperar una notificació del Govern per convocar el ple», al·leguen, en protesta per una lentitud en què només veuen ànim d’afavorir que el ministre eviti les asprors de l’hemicicle i s’exposi al format 'amable' d’una comissió.

Vist el que ha passat amb el ministre Guindos, l’única possibilitat de recuperar el control del Govern és una sentència del Tribunal Constitucional (TC) que ja està fora de terminis i no arribarà, tirant curt, fins a finals de mes. La justícia ha de resoldre un pols entre Parlament i Govern de resultat difícil de preveure.

 

COST POLÍTIC, COST JURÍDIC

El PP ha triat entre dos peatges. El veto té un cost polític: la imatge de fugida del PP amb la «connivència» –segons assegura l’oposició– de la presidenta del Congrés. I té, també, un cost jurídic. Al·leguen els conservadors que la compareixença del ministre de Guindos al ple resultaria incongruent amb els arguments que l’Executiu ha defensat. S’ensorra la coherència entre el que s’havia explicat i l’actuació. Fins i tot al PSOE esmolaven ganivets. Alhora que exigien que anés al ple, admetien en converses informals que, si hi anava, elevarien un escrit al TC per subratllar la contradicció.

Notícies relacionades

Guindos vol anar "com més aviat millor" al Congrés per parlar del 'cas Soria' i nega sentir-se assetjat pel PP

Ana Pastor rectifica i convoca un ple perquè Guindos doni la cara

Experts constitucionalistes admeten aquest risc jurídic, però el relativitzen perquè els sembla una lectura excessivament «formalista». Ignacio García-Vitoria, professor de Dret Constitucional, defensa que el que els magistrats examinaran realment és la protecció d’un bé jurídic consubstancial a l’Estat de dret: el significat del control parlamentari i la divisió de poders, els quals, opina, pesen més que no pas el costum o els precedents.

Només hi ha hagut dos conflictes similars. Un nomenament de vocals del Consell General del Poder Judicial, i la declaració d’urgència en la reforma de la llei de l’avortament que Felipe González va intentar tramitar al final del seu mandat, però que va ser frustrada al Senat pel PP. El TC va resoldre a favor del Govern, però el PSOE va haver d’esperar fins a la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero per canviar la llei. El Constitucional té ara a les seves mans resoldre si un Govern en funcions pot eludir un Congrés dels Diputats en funcionament. Si pot nomenar càrrecs, però evitar preguntes incòmodes. H Iolanda Mármol.