Sánchez crema els ponts amb Rajoy per consolidar el seu lideratge

Va ser una de les intervencions més solvents que se li recorden al Parlament. Pedro Sánchez va desplegar un discurs granític destinat a dir a Mariano Rajoy que abandoni qualsevol esperança, a recordar als seus votants que no els ha traït, i a la vella guàrdia socialista que ell no és un titella que puguin utiltzar.

En termes psicoanalítics, el secretari general va pujar aquest dimecres a la tribuna d'oradors del Congrés a 'matar el pare'. Va exhibir davant les glòries expresidencials que agafa el timó i que l'abstenció per permetre un govern del PP no està en el seu full de ruta. Va aconseguir el reconeixement parlamentari que suposa una derrota de Rajoy, triomf que exhibirà davant els seus per legitimar-se com a líder, però no va desvelar quines cartes guarda per evitar unes terceres eleccions que diu no voler, però que, després del seu ‘no’, s'acosten intimidants.

Fins després dels comicis bascos i gallecs, el 25-S, admeten tant els pròxims com els aliens que Sánchez serà insondable. Al PP temen que demani el cap de Rajoy. A Ciutadans temen que aconsegueixi convèncer la seva cúpula per armar un govern amb Podem. I Pablo Iglesias tem que pitgi l'accelerador cap a les generals i deixi els morats amb la pell i l'os. 

SENSE CREDIBILITAT

Aliè als que li demanen que es defineixi, la primera determinació de Sánchez va ser espolsar-se la culpa d'un retorn a les urnes. Li va dir a Rajoy que l'únic responsable és ell, per la seva incapacitat de trobar més suports entre els seus aliats naturals i el va reprendre per utilitzar un mètode tan espuri com la data de Nadal amb la idea de pressionar-lo. “La incapacitat és en exclusiva seva i ningú més n'és responsable. Vostè no té credibilitat”, va assenyalar.

Alliberat d'aquesta llosa, es va arremangar per demostrar que Rajoy no és mereixedor de cap confiança, que permetre-li governar implicaria aprovar també els seus pressupostos i les seves retallades. “Espanya necessita un govern, sí, que sigui net, social i creïble. I el seu, senyor Rajoy, no ho serà”, va carregar, i el va acusar de representar només “el llegat de la corrupció, la mala gestió econòmica i la desigualtat”. Va defensar que si no compta amb prou suports no és per un problema aritmètic, sinó per la seva falta de responsabilitat.

TORNA EL TO SORNEGUER

El to tallant de la seva intervenció va treure Rajoy de la letargia. Va desplegar la seva oratòria càustica i feridora, i va donar per tancada la tècnica de guant blanc per arrencar-li un grapat d'abstencions en el deliri ficció de l'última hora. “Home, no abusi, que em digui que 'no' és suficient. He entès totes les parts del ‘no’, tranquil·litzi's”, li va etzibar.

Va admetre que no esperava facilitats, però que no volia tancar la porta a un atac de contrició sobrevingut del socialista. “No li demano un acord de coalició. Li demano que ens deixi governar”, va reclamar.

Notícies relacionades

La BBC defineix el bloqueig al Congrés de "pantomima"

La sort ja està tirada

Sánchez li va criticar que vulgui resoldre els seus problemes esperonant el conflicte entre l'Estat i Catalunya per reivindicar-se com a salvador de la pau social. “Cap problema polític té escrita la seva solució en l'aixopluc del patriotisme. Es necessita que a més de ser patriòtica sigui encertada, i la seva proposta no ho és”, va dir, citant al president de la Segona República, Manuel Azaña.

El socialista va recolzar bona part del seu discurs en la corrupció que afecta el PP, va llegir la llista de tots els delictes imputats i va insistir que, amb aquest historial, la confiança és un exercici d'il·lusionisme. Rajoy portava ben preparades les respostes a Sánchez. Però aquesta la va defugir.