El referèndum 'a la canadenca' reobre la divisió en el PSC

El referèndum a la canadenca no només ha reobert la ferida entre PSC i PSOE: també ha tornat la divisió al mateix PSC. Una bretxa que es va fer evident dissabte en la reunió del consell nacional del partit, que va convocar per al 5 i 6 de novembre el congrés en què se sotmetrà a debat la polèmica ponència que inclou la consulta.

    La discussió sobre aquest punt va ser molt acalorada. Segons fonts presents en la reunió, una desena de consellers van criticar que el partit torni a la casella del referèndum, opció que el PSC havia inclòs en el seu programa electoral del 2012 per després excloure-la en el del 2015. Altres veus, contràriament, van defensar que s’hagués posat negre sobre blanc l’aposta per la llei de claredat canadenca que havien defensat amb anterioritat i, sense despertar cap polèmica, tant Miquel Iceta com Carme Chacón.

    Van ser diversos els membres del consell que van reclamar que se suprimís de la ponència política la proposta d’una consulta sobre la independència de Catalunya en cas que fracassi la reforma constitucional que plantegen els socialistes. «Els socialistes proposaríem al conjunt dels espanyols altres instruments democràtics (per exemple, una llei de claredat com la canadenca) que establissin les condicions per, si és procedent, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió», diu la frase de la discòrdia.

Notícies relacionades

La consulta a Catalunya reobre la ferida entre el PSOE i el PSC

El PSC planteja un referèndum a la canadenca per a Catalunya

¿S’HAVIA DE VOTAR EL TEXT? / Des de la direcció es va plantejar ajornar el debat fins que tingui lloc la negociació de les esmenes a la ponència congressual. Fonts del consell nacional asseguren que, en altres ocasions, el màxim òrgan entre congressos del PSC votava en un mateix bloc la convocatòria del conclave, el seu reglament, el calendari i la ponència. Però aquesta vegada es van votar per separat els tres primers punts, mentre que, amb tot just un 10% dels 82 membres del consell presents, es va optar per deixar la ponència sense ratificar. Els crítics van retreure aquesta decisió, però la cúpula sosté que els estatuts no obliguen a sotmetre a votació els esborranys de ponències. En qualsevol cas, el debat en els pròxims quatre mesos s’augura molt intens.

    Importar la llei de claredat canadenca a Catalunya suposaria que, després d’un pronunciament d’una majoria reforçada del Parlament, les Corts haurien de sol·licitar al Govern la convocatòria d’una consulta, amb una pregunta clara. En cas de victòria de la secessió, per fer-la efectiva seria necessària la reforma de la Constitució.