LA NOVA LEGISLATURA

Units Podem s'asseu al divan

El partit morat estudia aquest divendres amb les seves aliances els errors comesos i el full de ruta a seguir

Demanen opinió a les amb una guia de preguntes per encarar un consell ciutadà que es preveu convuls

undefined34442677 madrid  24 06 2016   cierre de campa a de podemos  en la ima160628200357

undefined34442677 madrid 24 06 2016 cierre de campa a de podemos en la ima160628200357 / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +

La direcció d'Units Podem seu aquest divendres al divan, paralitzada pel trauma de la guerra oberta entre faccions i la frustració d'un fracàs electoral que no van veure venir. Més enllà del foc creuat en què es veuen immersos, els dirigents del partit morat i les seves coalicions tenen la necessitat de comprendre què els ha passat per solucionar incògnites, però també, per carregar els seus argumentaris de cara a afrontar una altra cita vital: la reunió del Consell Ciutadà Estatal (CCE), el 9 de juliol, en la qual tot apunta que es convocarà l'assemblea ciutadana (congrés) per a la tardor. La importància de determinar les causes de l'enfonsament electoral responen, per tant, no només a la necessitat humana de trobar respostes, sinó també a la presa de posicions per a aquell nou congrés. Si no hi ha pacificació, si no hi ha consens, pablistes i errejonistes podrien estar en projectes enfrontats en aquell Vistalegre 2.  D'aquí ve aquesta disputa tan enfrontada d'aquests dies per definir què ha de ser Podem a partir d'ara, quina identitat ha de tenir i quina estratègia -d'aliances i discursives- aplica. 

per assenyalar els errors revela una presa de posicions davant el congrés que pot convocar-se per a la tardor  La guerra interna 

En el focus de la polèmica s'han situat dos plantejaments, que semblen, no obstant, insuficients per si mateixos per explicar la magnitud de la patacada. Si l'error va ser una campanya tova -tesi dels pablistes- o si va ser l'aliança amb IU -tesi dels errejonistes- pot ser una lectura superficial que menysprea altres factors clau. 

FERIDES SENSE TANCAR

Fonts de les dues faccions sostenen que Podem va arribar a les urnes amb una erosió subterrània que no van mesurar bé, la imatge de desunió generada per la pugna interna entre tots dos bàndols durant la primavera. Aquella tensió, la destitució fulminant del braç dret d'Íñigo Errejón, Sergio Pascual, va ser massa greu, opinen, per ser cosit amb ràpids punts de sutura perquè havien d'afrontar unes noves eleccions. La batalla interna, creuen, va desmotivar uns simpatitzants il·lusionats amb un partit que es vantava de no tenir ni les bronques ni els pegats de les velles formacions. 

Pablo Echenique

SECRETARIO D'ORGANIZACIÓN

"Mai en la meva vida sencera he parlat de silenciar crítiques. A Podem les crítiques són benvingudes. Mai ho he dit i mai ho diré"

LA POR A IGLESIAS

Dirigents no alineats en cap dels bàndols incideixen també en el factor de l'agressivitat traslladada per Pablo Iglesias durant les negociacions de la governabilitat. Sostenen que aquella imatge de la “calç viva” i les plantades a Pedro Sánchez no es poden esborrar de l'imaginari col·lectiu posant-se una corbata i reivindicant-se socialdemòcrata. Igual que molts politòlegs aliens al partit, també fonts internes admeten que l'erosió d'Iglesias pesa cada vegada més en el projecte, i indiquen que la demostració d'això és que no han aconseguit taponar l'hemorràgia per la qual, consideren, han perdut més vots: la por.

Notícies relacionades

En aquesta clau existeix unanimitat: la campanya de la por ha funcionat. La pregunta és per què Podem no va se capaç de conjurar aquella por. Fonts del PP expliquen que quan van dissenyar la campanya van tenir clar que no repetirien l'error de l'estratègia d'Esperanza Aguirre davant Manuela Carmena. Van decidir que no anomenarien Podem. Que la paraula “por”, “radical”, o “extremista” la vincularien directament a Iglesias. ¿Per què? “Perquè Iglesias fa por a la gent, Podem no, Errejón menys”, sostenen. Consideren que una clau del seu èxit va ser aconseguir que vencés el temor al canvi fins i tot entre un electorat que tenia certa il·lusió en un país diferent i que finalment va decidir refugiar-se en l'ordre davant el risc. El seu èxit, expliquen, va ser portar aquells votants a l'abstenció.

Irene Montero 

CAP DE GABINET DE PABLO IGLESIAS

"Cal parar una mica i no recórrer als 'tdólogos', als que ja ho van dir una vegada però no ho van dir, sinó a gent amb honestedat intel·lectual"

Quan a primera hora de la tarda de diumenge la direcció de Podem va veure la caiguda de la participació a les grans ciutats, va tenir el pitjor dels presagis. Van arribar al lloc on havien de seguir la nit electoral devorats pels nervis i els mals auguris. La tensió interna continguda durant llargs mesos va esclatar ja a les barres dels bars aquella mateixa nit. Van culpar Errejón per la campanya. Van culpar Iglesias per l'aliança. Però existeix tota un cabdell de factors enredats. I un partit en suspens. 

Dades científiques i opinions a TV

Podem compta amb dos estudis per comprendre la patacada electoral: una onada d'enquestes i informació qualitativa. Han enviat als cercles una guia per debatre possibles errors: el tipus de campanya, l'aliança amb IU, el referèndum, la socialdemocràcia, les negociacions de governabilitat. Volen “dades científiques”. Mentrestant, a les televisions, els líders col·loquen els seus arguments. Pablo Echenique defensa ara que la seva advertència d'“extirpar les males herbes” no era una amenaça. Irene Montero, demana que s'ignori els “todólogos” que no volien l'aliança però no es van atrevir a vetar-la.