El clàssic com a cataplasma

A les portes d’un nou clàssic, el vestidor del Reial Madrid és un polvorí de dimensions bíbliques. Tot i que alguns intentin motivar els jugadors demanant-los de genolls que es posin les piles, ni que sigui per donar la segona alegria de la temporada a la seva afició –la primera va ser guanyar el Barça al Bernabéu tot i que gairebé no es va celebrar per raó d’un Vinícius histèric–, arribaran pensant en el dia després. Igual que Florentino Pérez, que sembla haver decidit que serà Mourinho el pròxim salvador. Tampoc Mbappé té gaires números d’estar a la gespa i tot apunta que la seva malaltia s’esfumarà quan estigui a prop de la seva selecció. Uns veuen el Mundial com a única opció per reivindicar-se i, de passada, perdre de vista el Madrid un parell de mesos. I d’altres, el final de temporada perquè corri l’aire, respirar un altre nou o canviar d’ídem. Resumint: que cada un va a la seva, Arbeloa fa honor a la dita catalana qui dia passa, any empeny i ni hi és ni se l’espera en les decisions esportives del futur més immediat. Un ambient laboral que es talla amb un ganivet o es resol amb un parell de mastegots. El xoc de trens entre Rudiger i Carreras van informar a El Chiringuito que no ha sigut el primer. L’última hora ens situa Valverde a l’hospital, on va acudir acompanyat del tècnic blanc després d’una baralla brutal amb Tchouaméni. Punts de sutura i una imatge lamentable. També expliquen que la tibantor en determinades sessions ha sigut elevada. "Res, pur futbol", apunten alguns per abaixar el suflé. Tensió acumulada, frustració per diversos ridículs i per sumar dos anys en blanc, escric jo. Que els jugadors passin a Valdebebas, a tot estirar, tres hores al dia encara que està tot disposat perquè convisquin amb ranxo de nivell i tota mena de comoditats descriu la situació. Disparats surten per la porta per fugir de la crema i del que els escalda. Tremend.

Arriba un Reial Madrid a retalls amb l’únic objectiu d’aigualir la festa al Barça. Allargar la victòria culer com a cataplasma puntual d’una ferida profunda que ningú encerta a suturar. Un clàssic sense passadís i amb la neteja de totes les habitacions per fer.