La conquista del paradís

Estimats candidats: 

Han passat més de sis segles des del descobriment d'Amèrica; a aquestes altures el concepte de colonització hauria d'estar més o menys clar…. ¡i feliçment superat! Cras error. Un dia rere l'altre us entesteu a ocupar més i més espai; a colonitzar la ràdio, la premsa, la xarxa, la televisió... I el pitjor és que nosaltres us ho deixem fer. No està resultant una dura batalla, sinó un passeig militar amb la infanteria obrint pas als generals i guanyant posicions sense disparar ni un tret; semblem indis de la tribu dels caganers... Encara que això no evita que més d'un –segurament amb sang asteca a les venes– es vagi emmurriant en el seu cabreig i planegi donar-vos l'esquena. No us queixeu, deixeu-lo –deixeu-nos– seguir el seu instint; si li falteu al respecte dient-li passota o irresponsable encara serà pitjor. Perquè jo entenc que en plena campanya electoral –amb les urnes a la vista– l'ofensiva sigui per terra, mar i aire; però és que fa massa temps que esteu donant la llauna i enredats en les vostres batalletes d'egos. A més, alguns sou mentiders compulsius, venedors de fum, lladres de somnis i professionals del soroll més desagradable que existeix: el que genera el sectarisme, que és la gran epidèmia d'aquest país.

Notícies relacionades

La gent que pateix no pot esperar més

Recupereu el valor de la política, article d'Ignacio Fernández Toxo

¿Consens, diàleg, respecte, empatia...? ¡Ha! El vostre regne sembla que no és d'aquest món. I el fenomen sembla afectar tant veterans llops de mar com atrevits jovenets; el procés (¡no el procés d'independència, que també…!) és el mateix: desembarcament a la platja, incursió al bosc, ocupació de poblats, venda de bagatel·les a preu d'or... i a una altra cosa. Colonitzadors 2.0. Però, ¿quina herència els queda als indígenes-ciutadans a qui preteneu colonitzar amb tàctiques d'argumentari i entreteniment com si es tractés d'un martell? doncs un mal de cap insuportable, sovint bastanta confusió, i un afartament que es mastega com aquells trossos de carn que fan bola.

En qualsevol cas, el problema no és la política, com no ho era l'esperit aventurer dels descobridors d'Amèrica, sinó el seu afany de conquista; i la seva cobdícia. El problema en aquest cas sou vosaltres; perquè ells van cridar “¡terra!” però vosaltres crideu “¡vots!”. M'encantaria que després del 26 de juny renunciéssiu a intentar evangelitzar-nos i ens donéssiu un cop de mà. Que per això hi sou, ¿no?