Iglesias evita el fang i canvia l'èpica per les dades

Va arribar al plató determinat a fer fora del debat els dos candidats que les enquestes situen rere seu, a obviar-los, a deixar-los fora per confrontar amb un únic rival. Pablo Iglesias va esquivar els continus atacs de Pedro Sánchez i Albert Rivera per ventilar-los amb indiferència: «El nostre adversari és el PP», va dir sense estridències. 

Va encasellar el candidat de Ciutadans com a «escuder» de Mariano Rajoy, i mentre el socialista li recriminava en bucle que no l’hagués recolzat en la investidura, es va limitar a mostrar decepció. «Crec, senyor Sánchez que s’equivoca d’adversari i crec que els seus votants i els nostres voldrien veure’ns junts», va considerar, des de la seva versió més serena, sense mirar Pedro Sánchez, i negant amb el cap cada vegada que Sánchez li llançava un nou dard enverinat. «L’adversari és Rajoy, és Rajoy», xiuxiuejava, gairebé des del rol del professor que veu com el seu alumne s’equivoca davant l’examen final.

Notícies relacionades

¿Ordre davant el caos?

Debat a quatre: Adversaris contra natura

Iglesias va plantejar el debat més com aquell professor universitari que troba a faltar que com el polític aspre que va brotar en els mesos de les negociacions del primer debat d’investidura.

Recolzat en una bateria d’informes, va posar xifres a totes les crítiques que va llançar contra Mariano Rajoy, diana dels seus atacs. Entestat a construir una imatge presidencial, va recórrer menys a l’èpica i més a les dades. Només Rivera, que el va acusar de finançament il·legal, va aconseguir enervar-lo, però no va baixar al fang. «Entenc la desesperació però hi ha coses que no es poden fer», va advertir, va tornar a capejar el vendaval de Veneçuela, i va prometre pactes.