La pugna pel lideratge de l'esquerra marca l'arrencada de campanya

Es va publicar ahir, dia d’inici de campanya (sí, una altra campanya), un CIS-tsunami que beneeix la polarització de la política espanyola; que pronostica el doble 'sorpasso' en vots i escons d’Units Podem als socialistes; que col·loca Mariano Rajoy i Pablo Iglesias com a potencials caps de l’Executiu i de l’oposició –l’ordre dependria de la capacitat de cadascun per teixir aliances– i que aconsella a Ciutadans no aspirar a gaire. Al PSOE el sacseja i l’obliga a donar-ho tot i més i més i més si no vol deixar de ser el referent de l’esquerra. O de la socialdemocràcia, aquesta etiqueta de moda que es disputen ferotgement les últimes hores els que sempre l’han portat (en alguna ocasió fent-ne poca gala, i d’aquí ve...) i els que, des de dalt i des de baix, ara arriben amb afany de conquista  d’aquest feu ideològic.

Així va ser. Es va publicar ahir, dia d’inici de campanya (sí, convé repetir-ho per anar acostumant el cos al festival mitinguer i televisiu que ens caurà al damunt) un macrosondeig basat en 17.500 entrevistes que a ben pocs pot deixar indiferents per una cosa o per l’altra i la majoria de protagonistes polítics, no obstant, diuen que convé no prendre’s gaire seriosament. Els populars, perquè estimen que la seva victòria pot fins i tot superar àmpliament el 30% –l’últim sondeig del Centre d’Investigacions Sociològiques els col·loca en el 29,2% amb 118-121 escons– si aconsegueixen l’anhelat retorn d’un bon pessic del vot que va emigrar a C’s el desembre passat. I si l’aplicació de la llei electoral els és més favorable la nit del recompte, com esperen, quan els indecisos (un 32,4% ara) deixen de ser-ho.

En tot cas amb un resultat similar a l’aconseguit en les últimes generals, els 123 escons, el PP guanyarà. És obvi. Podria governar. Això suant i ajudat –si es presta– per un PSOE en hipotètica descomposició. I les pot passar de tots els colors per aconseguir que no li tombin 'in extremis' el líder, Rajoy, a canvi de conservar la Moncloa.

C’S VOL TOCAR PODER

Qui menys ha amagat que els seus desitjos passen per aquest final de conte és Albert Rivera. Després de la seva experiència en les últimes eleccions generals, en què va aconseguir 40 escons, i el paper desenvolupat en les posteriors i infructuoses negociacions, ja no amaga que aquesta vegada vol tocar poder si és possible a canvi de recolzar els 'grans'. I que, si una carambola ho permetés, voldria endur-se com a trofeu el cap polític de Rajoy en la jugada i obrir camí a la presidència a un altre popular. Sempre que al PSOE no li canviïn els astres en l’últim moment i hagi de decidir a quin gran avalar. Partint que a Iglesias, ni aigua.

No obstant, els resultats que el CIS augura a C’s, de moment, són modestos. Més encara que en el 20-D, encara que el partit taronja confia a esgarrapar algun escó més dels 38-39 que els pronostica la macroenquesta per consolidar almenys el pes que ja tenien.

OBVIAR ELS SONDEJOS

Però el gran combat es juga a l’esquerra. Els números canten. Els seus líders ho sabien i guardaven les espases abans que l’últim sondeig oficial consagrés el vocable 'sorpasso' i li donés carta de naturalesa i una llotja en la campanya. Ja es veurà si amb categoria de fantasma o com a avançament del que haurà d’arribar en els nous temps. De moment i com la resta d’aspirants, Iglesias i Pedro Sánchez prefereixen tancar els ulls davant els vaticinis demoscòpics. El primer, per por que els seus acòlits donin per guanyat un partit que no es juga fins al 26 de juny que ve i s’oblidin, embriagats d’entusiasme, d’anar al camp. El segon, perquè necessita convèncer-se a si mateix per poder convèncer els propis i alguns dels estranys que les enquestes hi són per canviar-les. O almenys intentar-ho.

¿Qui i on es decidirà quin partit mira a la cara el PP de tu a tu en els primers esglaons del podi electoral? Doncs segons sembla, en els dinars familiars. Aquesta és la imatge que simplifica les enrevessades estratègies. Curiosament, tant dirigents socialistes com del partit morat coincideixen en l’anàlisi que els progressistes més joves estan en aquests moments majoritàriament amb Units Podem, mentre que els socialistes tenen més influència en la franja d’edat dels pares (encara més si es concreta en les mares), la generació dels 50 i 60 anys.

En les dues generacions, diuen els uns i els altres, hi ha molt vot en dubte quan falten 15 dies per a la nova cita amb les urnes. «Si aconseguim que els fills, en aquests àpats de diumenge, convencin els seus pares de ja no val la pena votar el PSOE i que Units Podem també pot ser casa seva, estarà fet», apunta un rellevant càrrec del partit morat.

TOT PER NEGOCIAR

«Nosaltres estem convençuts que la sagnia dels últims dos anys cap a Podem ha parat. I que la nostra sort depèn que els socialistes penedits que els van votar el 20-D decideixin tornar a la casa mare considerant el moment transcendental i no converteixin l’abstenció en una estació de trànsit», sosté en una altra conversa un veterà socialista que comparteix que el seu destí, el del seu propi partit i el del secretari general i candidat del PSOE poden aclarir-se en la campanya electoral oficial. Una campanya que serà intensa i duríssima.

Notícies relacionades

L'enquesta del CIS confirma el 'sorpasso' d'Units Podem al PSOE en vots i escons

El PSOE confia a mobilitzar el seu electorat davant l'avanç de Podem

Però especialment en l’oficiosa que es jugui en aquestes taules de dinar de diumenge on els que semblen immòbils o arrosseguen dubtes històrics (valguin també els de tradicionals votants d’IU a qui els costa donar la seva papereta a Iglesias, com al mateix Cayo Lara) puguin ser convençuts. Mobilitzats.

Tot està per escriure. Són molts vots encara els que s’han de ficar al sarró. Guanyar el 26 de juny pot no ser sinònim de governar i la lluita fratricida que s’entreveu entre Podem i socialistes pot fer dolenta la frase que «en el segon ningú s’hi fixa». Les negociacions seran obligatòries. Els vetos que es marquin, el punt d’inflexió. Comença una altra campanya per buscar un president a Espanya.