El Govern es queda sol i es replantejarà el full de ruta

Molts en el sobiranisme ho admeten en privat, pocs ho reconeixen en públic: l'independentisme no va aconseguir tots els seus objectius el 27-S i d'aquí ve tota la inestabilitat posterior i les caramboles polítiques que s'han produït i que n'han mostrat l'extrema inestabilitat. Fins al punt que tan sols cinc mesos després de la investidura 'in extremis' de Carles Puigdemont gràcies a la CUP, el Govern català és incapaç d'aprovar els seus primers pressupostos, ha declarat la guerra al seu aliat --la CUP-- i ja anuncia una qüestió de confiança amb un nou full de ruta amb l'amenaça certa d'anar novament a unes eleccions, les quartes en sis anys, si surt derrotat.

Puigdemont sabia des del minut zero que no seria una navegació fàcil. Coneix prou bé els anticapitalistes. Una setmana després de ser investit admetia a TV-3 que no tenia en absolut garantits els pressupostos i fins i tot treia importància a aquesta possibilitat: no seria "terrible" prorrogar els vigents, va dir, cosa que contrasta amb les "gravíssimes" conseqüències del veto, segons ha denunciat el conseller d'Economia i vicepresident, Oriol Junqueras. Un Junqueras que ha trobat al Parlament el retret de socialistes i de Catalunya Sí que es Pot, per no haver-los trucat a la porta a negociar res.

Però la clau era la CUP i tot i implicar-se personalment en l'últim tram de la negociació amb el cupaire Benet Salellas, Puigdemont ha trobat aquest dimecres al Parlament un cop de porta contundent dels anticapitalistes. Eulàlia Reguant va acusar el Govern de "tapar-se vergonyes amb una actitud temorosa davant l'Estat i submisa davant l'austeritat” però assegurava que no es trencava el pacte sinó que "mutava".

Certament, en la tortuosa negociació prèvia, CDC i el seu candidat a les generals, Francesc Homs, han dedicat "carícies" a la CUP fins i tot des d'abans que anunciessin l'esmena a la totalitat dels anticapitalistes. "Són uns desgraciats, s'han pixat en tot des del primer dia, és ignominiós", són algunes de les expressions menys dures que se sentien aquest dimecres al Parlament que la bancada convergent va dedicar als cupaires.

"O HO AGAFES O HO DEIXES"

Amb tot, aquesta derrota és llegida fins i tot al Govern català en termes d'oportunitat, o d'excusa, per replantejar tot el camí sobiranista. Per això, Puigdemont ha proclamat en la contundent intervenció d'anunci de la qüestió de confiança: "Reitero el compromís solemne de fidelitat al Parlament i al poble de Catalunya. El compromís de portar el país a les portes de la independència, no obstant aquests compromisos requereixen noves condicions".

¿Quines seran aquestes condicions? Ho decidiran ara CDC i ERC, que després del ple mostraven, de portes endins, una cohesió insòlita. Enrere quedaven, però sempre a punt d'aparèixer, els recels d'Esquerra dels plans convergents i les crítiques de CDC a la gestió que Junqueras ha portat a terme de la negociació pressupostària. I no falten a Convergència els que voldran posar terminis més llargs i vies més prudents al tren independentista. A la manera convergent. Amb la qüestió de confiança, d'entrada, Puigdemont aconsegueix salvar la cara d'una jornada dolorosíssima. I guanya temps. Mentrestant, els dos principals actors independentistes mesuraran forces en les eleccions generals, en què ERC intentarà captar vots cupaires jugant a l'equidistància i el convergent Francesc Homs es defineix en oposició a la CUP i llança propostes tan tímides com una comissió al Congrés per estudiar la qüestió catalana.

Notícies relacionades

Una CUP dividida en dos consuma el veto als pressupostos

¿Quin és el futur del procés?

Altres factors clau: a Espanya hi haurà previsiblement nou Govern. I CDC celebrarà el seu congrés de refundació per mirar de reflotar-se. Només després arribarà la qüestió de confiança, en què el Govern català llançarà a la CUP un "ho agafes o ho deixes" sense negociació prèvia. Si Puigdemont és avalat, tirarà endavant desvinculat dels lligams cupaires. Necessita més vots a favor que en contra i presentarà un programa que inclourà el suport als pròxims pressupostos. Un tot o res, resumeixen al Govern. Si perd, podrà anar a eleccions ("no tinc interès a allargar innecessàriament el mandat", ha proclamat aquest dimecres) acusant els anticapitalistes d'haver causat totes les plagues bíbliques, com va fer ahir reprotxant-los falta de "proporció, lògica i lleialtat".

Ningú descarta, doncs, noves eleccions al final d'aquest nou desafiament --o puntada endavant-- en forma de qüestió de confiança. I a ERC ja s'assumeix que CDC tornarà a la càrrega, sigui quan siguin les eleccions, amb la qüestió de repetir Junts pel Sí. Definitivament, el procés ha implosionat.