L'ESTABILITAT DE L'EXECUTIU CATALÀ

La CUP decideix avui, dividida, si retira o manté l'esmena a la totalitat

Algunes assemblees territorials proposen acceptar el debat dels pressupostos per poder negociar "a través de posicions polítiques"

Corrents com Lluita Internacionalista s'hi oposen perquè consideren que els comptes no enfoquen l'objectiu de la independència i són "insuficients" per cobrir les necessitats socials més urgents

icoy34186440 barcelona 7 06 2016    asamblea a puerta medio cer160607205002

icoy34186440 barcelona 7 06 2016 asamblea a puerta medio cer160607205002

3
Es llegeix en minuts
XABI BARRENA / LAURA PUIG / BARCELONA

El consell polític i el grup d'acció parlamentària (GAP) de la CUP ja està reunit (es preveu que a les 23 hores se sàpiga el resultat) per decidir si retiren o mantenen la seva esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat, després que diverses assemblees territorials hagin forçat aquesta reunió extraordinària al considerar que s'havia de replantejar el veto als comptes. En concret, han sigut les assemblees Nord Oriental, Vallès Oriental-Baix Montseny i Ponent-Pirineu.

El portaveu del secretariat nacional de la CUP Xevi Generó ha afirmat, a les portes de la seu del partit que "passi el que passi" el procés segueix endavant. Generó ha asseverat que el seu partit treballa "per construir la independència i no per qüestionar legislatures", i per tant, pel que fa a ells, les relacions, i futures negociacions amb Junts pel Sí, no tenen per què patir cap mena d'alteració.

ELS MOVIMENTS

Els anticapitalistes van registrar la setmana passada l'esmena i van advertir que la seva posició contrària a admetre a tràmit el projecte en el ple de demà dimecres era "irreversible" tret que el Govern presentés un nou projecte. El president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras es van reunir dijous passat amb els cupaires Anna Gabriel i Joan Garriga per oferir una sèrie de mesures, però aquestes van caure en sac foradat. No obstant, durant el cap de setmana tres assemblees van reclamar la convocatòria extraordinària per analitzar la contraproposta del Govern.

La divisió interna a la CUP ja es va visualitzar en la reunió del secretariat nacional de dijous passat, quan la meitat del grup parlamentari es va mostrar a favor de reconsiderar la retirada de l'esmena a la totalitat si la negociació evoluciona cap a les seves posicions. I en la reunió del consell polític i el GAP del 28 de maig en la qual es va aprovar presentar l'esmena, la mesura es va acordar per 29 vots a favor, 11 en contra i 8 abstencions. De fet, aquestes tensions són un calc de les que es van viure a finals de l'any passat durant el debat sobre la investidura d'Artur Mas.

NO TANCAR-SE EN BANDA

L'assemblea de Ponent-Pirineu es va mostrar ahir dilluns a favor de retirar l'esmena. Narcís Turull, membre d'aquesta territorial, va explicar que aposten per no "enrocar-se ni fiar l'estratègia política" en aquest instrument, que qualifiquen d'"obtús i que no deixa marge al diàleg", ja que això els impediria poder entrar a negociar amb Junts pel Sí aspectes com la inclusió de les lleis de desobediència, el pla de xoc contra la pobresa o la retirada definitiva del consorci sanitari de Lleida.

Notícies relacionades

La CUP Ponent-Pirineu considera, va afegir Turull, que és clau no tancar-se en banda ni fer propostes tancades i que la contraproposta del Govern "es mereix, com a mínim, una nova reunió del màxim òrgan de l'organització al marge de l'assemblea nacional per valorar-la". "Sempre estem a temps de dir que no (als pressupostos), de tornar a incloure més partides, de continuar negociant a través de posicions polítiques i acords de màxims sobre uns pressupostos de ruptura i en clau social, però entrant en la negociació i el diàleg", va insistir.

Per contra, el corrent Lluita Internacionalista, una de les organitzacions adherides a la CUP amb vot propi al consell polític i que va ser definitiva en la votació en contra d'investir Mas, manté la seva aposta per l'esmena a la totalitat perquè considera que els comptes són "continuistes" i "no afronten l'objectiu" d'aconseguir la independència en 18 mesos. Així mateix, argumenten que els 870 milions extra per finançar polítiques socials que proposa el Govern "no suposen un punt d'inflexió de les polítiques de privatitzacions i retallades dels serveis públics", alhora que recalquen que és una quantitat "insuficient" per resoldre les necessitats socials més urgents.