El pres Francisco Granados no fa presoners

Vestit amb camisa de quadros i pantalons texans, assegut davant una taula de color blanc en una sala de la presó d’Estremera (Madrid), on està internat des de fa una mica més d’un any i mig a l’espera de judici, Francisco Granados va carregar ahir contra tot i contra tots, a penes va respondre les preguntes que se li van formular, va interrompre per sistema els diputats i va presumir de la seva gestió a la Comunitat de Madrid, on va ocupar diverses conselleries, com si aquesta hagués de ser reconeguda a escala planetària. L’antiga mà dreta d’Esperanza Aguirre, l’exdirigent del PP a qui gairebé totes les investigacions per corrupció a l’autonomia acaben assenyalant, va comparèixer en la comissió d’investigació de l’Assemblea madrilenya durant una hora i mitja, en què va atacar, entre molts altres, el seu antic partit, Podem i els mitjans de comunicació.

    Granados es va presentar a si mateix com una víctima, algú que no hauria d’estar entre reixes perquè tots els càrrecs que se li imputen, com formar part d’una organització criminal dedicada a perpetrar delictes de blanqueig, contra la Hisenda Pública, falsedat documental, suborn i tràfic d’influències, són absolutament falsos. «No he comès cap irregularitat», va insistir per videoconferència durant una sessió dedicada a la trama Púnica, la complexa xarxa de negocis pagats amb diner públic a la Comunitat de Madrid.

    Aquesta és la visió del pres Granados sobre Aguirre, la seva antiga cap: «Ni tan sols respecta la meva presumpció d’innocència, ella que va de liberal». Això és el que pensa de Javier Maroto, vicesecretari del PP, que fa poc més d’un mes va dir «Granados, a la garjola»: «Al tal Maroto no se li coneix cap altre mèrit que ficar-se amb els companys de partit que estem en problemes». I aquest és el seu judici sobre els mitjans de comunicació, que en els últims dies han publicat una nova part del sumari de la trama Púnica, on es recull que l’exconseller del PP, presumpte capitost de la xarxa, va furtar part dels donatius que va obtenir per al PP i sentia debilitat pels clubs de cites, els cavalls, els caps de toros Miura i les joies Cartier: «Són picadors de carn, escampadors d’escombraries». Els periodistes són, també, «assetjadors de senyores grans», va continuar Granados, en referència a l’episodi protagonitzat per la seva mare, que dimarts passat va intentar bufetejar un redactora de televisió que realitzava una retransmissió en directe a les portes de la seva finca.

Les cistelles nadalenques

Granados, que ja va protagonitzar una altra agressiva compareixença davant l’organisme parlamentari fa dues setmanes, gairebé no es va defensar, només va atacar durant una sessió centrada, en principi, en la societat pública Áreas de Promoción Empresarial (Arpegio), a la qual la seva dona, Nieves Alarcón, i ell mateix van carregar una despesa de 100.000 euros per regalar cistelles nadalenques a familiars, companys de treball i altres membres del seu entorn «particular», segons la Guàrdia Civil. Però l’assumpte que s’investigava a l’Assemblea de Madrid va ser el menys important. Es tractava de Granados contra el món, i dins de les múltiples persones, gremis i organitzacions sobre les quals l’exdirigent del PP té una pèssima opinió, Podem ocupa un lloc molt especial.

    «Vostè ha sigut el rei dels pocavergonyes, el julivert en tots els casos de corrupció», va dir només de començar el portaveu de la força morada, Ramón Espinar.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil demana la imputació del president de Múrcia

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

    «No l’hi consentiré. No sé si vostè sap on està assegut», va contestar Granados, en un sobtat accés de preocupació pel prestigi de l’Assemblea de Madrid. «Ser pocavergonya és utilitzar per a la fundació d’un partit polític els diners tacats amb la sang de milions de veneçolans. Ser pocavergonya és assaltar les capelles de la universitat, convertir les cavalcades en pallassades. Vostè no pot treure pit de res. Vostè no representa la ciutadania», va continuar el reclús, molt més versat en aquest tipus de duels en el fang que el portaveu de Podem, que va acabar demanant assistència a la presidenta de la comissió, Dolores González, de Ciutadans, que tampoc es va mostrar capaç de domar Granados. «No em deixa acabar, no em deixa acabar, ¡no em deixa acabar! Senyora presidenta, aquest senyor que parla des de la presó no em deixa acabar», va insistir Espinar.

    Granados, finalment, es va permetre algun missatge paternalista al portaveu del seu antic partit, Alfonso Carlos Serrano («sé que vostè té un paper molt difícil», li va dir) i va acabar amb un desorbitat elogi de la seva feina a la Comunitat de Madrid, l’etapa de la seva vida per la qual ha acabat en una cel·la: «Va ser una gestió com mai abans ha existit no ja a Espanya, sinó en cap regió desenvolupada del món».