03 d’abr 2020

Anar al contingut

PERFIL

Oriol Pujol, el delfí que no va ser

El cinquè fill de l'expresident Pujol podria ser el primer membre del clan a entrar a la presó

Va personificar la nova generació de dirigents de CDC obertament independentistes

Oriol Pujol, el delfí que no va ser

Oriol Pujol, el cinquè fill de l'expresident Jordi Pujol, podria ser el primer membre de la família a entrar a la presó si el tribunal que el jutja atén les peticions del fiscal i de l'acusació particular exercida per Manos Limpias. Seria el cop definitiu per al delfí que no va poder ser, el relleu 'natural' de l''ex Molt Honorable'.

Amb 37 anys, el 2003, va debutar com a diputat al Parlament coincidint amb la retirada de la primera línia política del seu pare. I nou anys després, el març del 2012, va agafar el relleu d'Artur Mas al capdavant de la secretaria general de CDC. Però de seguida es va torçar el seu ascens al sortir a la llum un informe de l'Agència Tributària que el considerava "col·laborador necessari" d'una trama que va manipular concursos de concessió d'estacions d'ITV, cosa que va precipitar la seva imputació.  

Va ser un membre destacat de l'anomenat 'pinyol' de Convergència, el nucli dur del partit que a principis de la passada dècada va propulsar Mas com a successor de Jordi Pujol al capdavant de CiU. A més, Oriol Pujol va personificar la nova generació de dirigents que es van declarar obertament independentistes i s'arroga el mèrit d'haver arrossegat el seu pare cap a posicions netament sobiranistes.

Nascut a Barcelona el 1966, casat i amb tres fills, llicenciat en Veterinària i màster en direcció i administració d'empreses pel IESE, es va integrar al Govern com a director general d'Assumptes Interdepartamentals del departament de la Presidència, entre 1996 i 1999, en el penúltim mandat de Jordi Pujol.

MILITANT DES DE 1993

Despré d'un pas fugaç per l'Ajuntament de Barcelona com a regidor entre 1999 i el 2000, va assumir la secretaria general del departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme entre el 2000 i el 2003.

Militant de Convergència des de 1993, va ser elegit diputat del Parlament en les eleccions del 2003, les primeres en què Mas es presentava com a cap de llista de CiU.

Des d'aleshores, i emparat pel lideratge de Mas, la promoció interna d'Oriol Pujol va ser meteòrica: del 2004 al 2007 va ser secretari executiu d'estudis i programes de CDC, des del 2007 es va convertir en portaveu parlamentari de CiU, va substituir Felip Puig i el 2010 va fer el salt a la presidència del grup parlamentari i va rellevar de nou Puig, aquesta vegada com a secretari general adjunt de Convergència.

Aquest últim càrrec, que va mantenir fins al congrés del març del 2012, és el que el va situar com l'elegit per Mas per agafar les regnes del partit com a secretari general. Encara que només les va portar un any. El 19 de març del 2013, minuts després de ser imputat pel 'cas ITV', va delegar tots els seus càrrecs en el partit i al Parlament "per no destorbar" el full de ruta sobiranista posada en marxa per Mas. El mateix argument que va esgrimir el juliol del següent any per retirar-se definitivament de l'escena política i renunciar fins i tot a l'escó.