José Manuel García-Margallo: "No sóc partidari d'un Govern només amb Rivera"

Està en funcions des de fa cinc mesos, però la seva agenda segueix tan agitada com sempre. Es podria dir que Margallo és un ministre transversal, aquesta paraula de moda: en la legislatura de la majoria absoluta de Mariano Rajoy ha opinat de tot, per a desesperació d’alguns dels seus companys d’Executiu. Li ha agradat parlar especialment del debat secessionista i adverteix que ho continuarà fent. «No me’n penedeixo gens i seguiré així tant si estic al Govern com si no. És un tema al qual he dedicat molts anys de la meva vida».

–¿Què haurien de fer els socis europeus si el 23 de juny els britànics voten no a Europa?

–Fer un salt endavant perquè la sortida del Regne Unit no s’interpreti com el principi de la fi del projecte europeu. És a dir: una emissió d’eurobons, que exigiria la culminació de la unió bancària, i la posada en marxa d’un fons monetari europeu que faria la funció de govern econòmic.

–¿Què farà Espanya si guanya el Brexit? ¿S’hauria de tancar la reixa?

–Si el Regne Unit en surt, té un termini de dos anys per establir les relacions amb la Unió Europea.  Gibraltar deixaria de tenir la relació que té amb la Unió Europea i caldria renegociar aquest estatus. El més senzill seria rescatar els treballs que es van fer en l’època d’Aznar i Blair, que parlaven d’una sobirania compartida amb un estatut d’autonomia amplíssim, que està previst a l’article 144 de la Constitució. 

–Veneçuela ha entrat en la campanya espanyola per al 26-J. Albert Rivera ha sabut treure molt de rèdit del seu curt viatge a Caracas. 

–El Govern s’ha ocupt de Veneçuela des que va prendre possessió i ha advertit que es podia produir una situació gravíssima amb impacte a tota la regió si seguia polaritzant-se l’opinió pública. El Govern té un sol objectiu, que és que hi hagi un diàleg nacional. Aquests són els rèdits que el Govern vol treure de l’actuació a Veneçuela. Cap altre rèdit de caràcter partidista o electoral.

–¿S’imagina compartint taula amb ell o amb Pedro Sánchez la pròxima legislatura? 

–Jo sóc un home de la transició, estic acostumat a debatre, a discutir, a posar-me en el lloc de persones que no pensen com jo. No tinc cap dificultat per imaginar-me debatent amb el senyor Sánchez o el senyor Rivera. Qui no sé si ocuparà aquesta taula sóc jo precisament…

–¿Creu que si els resultats tornen a ser tan ajustats Rajoy es pot permetre tornar a dir no al Rei? 

–La pregunta està mal formulada. La Constitució afirma que el Rei convoca els líders per formar-se una opinió de qui està en condició de formar Govern i l’hi encarrega. Com que el senyor Sánchez li va dir a Rajoy que de cap manera acceptaria que ell fos president, era evident que Rajoy no podia formar Govern i així mateix l’hi va comunicar al Rei.

–Sánchez tampoc tenia cap pacte tancat i sí que va acceptar la proposta de Felip VI. ¿Rajoy, per imatge, es podria permetre tornar-li a dir que no?

–Jo entenc que Rajoy farà el que va dir que faria abans de les eleccions anteriors. Rajoy creu, i jo també, que els problemes d’Espanya són tan seriosos que requereixen una conjunció en la forma que sigui entre els dos grans partits. Jo crec que s’ha de formar una gran coalició entre el PP i el PSOE, liderada per aquell que hagi guanyat. Només hi ha dues solucions possibles: un sistema planetari constitucionalista i un sistema planetari clarament rupturista. En un pol hi ha el PP i Ciutadans, i a l’altre, IU i Podem. El PSOE es mesura en una ambigüitat calculada o no calculada i haurà d’escollir.

–Algunes enquestes donen que el PP podria sumar amb Ciutadans, però Rivera segueix dient que no farà president Rajoy. ¿Aconsellaria al líder del PP que cedís?

–Per mi el que és capital és l’entesa entre socialistes i populars. Si Rivera vol unir-se a aquesta conjunció, em semblarà bé. No sóc partidari d’un Govern només amb Rivera si sortissin els números, que ho dubto. Ningú s’ha de ficar en un matrimoni aliè. 

–Vostè ha comentat que, com que és amic de Rajoy, s’ha sentit lliure per parlar del debat secessionista perquè ho comentava abans amb ell. ¿Es penedeix d’haver alçat tants cops la veu en aquest assumpte?

–En primer lloc, he dit el que creia que havia de dir, entre altres coses perquè ningú més ho deia. I, en segon lloc, ho he dit perquè el partit es juga fora. El que estem discutint és si Catalunya pot algun dia, després d’una declaració unilateral d’independència, convertir-se en un Estat que formi part de la UE. Aquest és el plantejament dels partits secessionistes. ¿Vostè pot ser un Estat com a conseqüència d’aquesta declaració? La resposta és no. Palestina, la República Àrab Sahrauí o Kosovo, per exemple, han tingut reconeixements, però no estan reconegudes per l’únic que té capacitat de fer-ho, que és l’ONU.  I si vostè no és un Estat no pot demanar ingrés a la UE. Catalunya quedaria completament aïllada amb molt poquets reconeixements, fora de la UE, i això es traduiria en una pèrdua de benestar dels catalans. Com que això no és possible, buscarem fórmules que donin satisfacció a les seves reivindicacions que siguin realistes.

–Al seu llibre Todos los cielos conducen a España (Planeta), afirma que té una reforma constitucional al calaix. ¿Quins canvis proposa?  

–Aquesta reforma es va començar a redactar fa molt de temps i es va acabar fa dos anys i mig. Hi han participat molts experts, gran part amics de Rajoy. Se li va entregar al president dient-li: «Això és el que creiem que caldria fer». És obvi que té més informació que jo i no ha considerat oportú moure’s ara cap a una reforma. Però la base hi és i, si arriba el moment de fer-la, no començarem a discutir amb un paper en blanc. 

Notícies relacionades

Antifrau demana que la llei d’alertadors reguli indemnitzacions per represàlies

Antonio Maíllo, candidat de Per Andalusia: "La sanitat i els serveis públics no aguanten un altre mandat del PP"

–¿Va entregar la reforma a algun dirigent d’un altre partit o als reis Felip VI o Joan Carles?

–No. El primer deure d’un ministre és la lleialtat amb el president, i és ell el que ha de considerar si és admissible i útil.