Jorge Fernández Díaz: "Mas va cedir davant la CUP, Rajoy no cedirà a les pressions"

És la quarta vegada que Jorge Fernández Díaz es presenta com a cap de llista del PP per Barcelona en unes generals. Calcula que amb 10 diputats més a tot Espanya que el 20-D, el seu partit s’asseguraria el Govern. I apunta que només hi ha dues sortides: «O la gran coalició que planteja Mariano Rajoy o el govern a la valenciana que planteja Pablo Iglesias».

–I un govern del PP, ¿serà amb Mariano Rajoy o no serà?

–El nostre candidat és Rajoy. Si un guanya, el que perd no pot demanar el cap del vencedor.

–Doncs Ciutadans no deixa d’insistir en el seu veto a Rajoy.

–Del que diu Ciutadans al que fa hi ha un abisme. C’s va estar dient un dia sí i l’altre també que no pactaria mai amb qui hagués perdut les eleccions i ja vam veure el seu pacte de ferro amb Pedro Sánchez. Qui havia de pensar que la segona presumpta marca del PP seria la segona marca del PSOE.

–¿No pot passar el que va passar amb Artur Mas quan el va vetar la CUP?

–Crec que Sánchez no aspirarà a imitar la CUP. En tot cas, Rajoy no és Mas. Mas va cedir a la pressió de la CUP i ni Rajoy ni el seu partit cediran a les pressions.

–El PP ha acumulat nous escàndols de corrupció des del 20-D. ¿Poden afectar-los electoralment o ja han pagat pels seus pecats?

–El PP no és l’únic partit que, per desgràcia, té casos de corrupció. N’hi ha altres que abans de gestionar res ja han tingut dimissions en ocasió dels papers de Panamà. 

–¿Es refereix a Ciutadans?

–A qui es posa com a capdavanter de la regeneració. Abans de donar lliçons de democràcia cal mirar-se al mirall. Després del seu viatge a Veneçuela, [Albert Rivera] està dient barbaritats de Podem, que em sembla molt bé, però és incomprensible que pacti amb ells en diversos llocs. Dit això, ens ha de donar confiança que les institucions estan combatent la corrupció amb absoluta independència. Hi haurà un abans i un després per aquesta raó, per la sensibilitat social i per les mesures adoptades en la darrera legislatura.

–Rajoy ha promès per carta a Brussel·les nous ajustos per al pròxim semestre. ¿Hi haurà més retallades?

–S’ha de llegir la carta sencera. El que diu és que en la legislatura passada es van fer esforços molt importants per reduir el dèficit i que la nostra economia ha millorat fins a liderar la recuperació, i que això s’ha de tenir en compte. La situació és infinitament millor que el 2011. Si s’hagués de fer alguna de les coses que demanava la Comissió Europea, serien molt més suaus.

–Molt més suaus… Brussel·les parlava de 8.000 milions.

–Bé, ja per a l’any 2016 el Govern ha adoptat un acord de no disponibilitat de 2.000 milions tan sols en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat. 

–Ens en queden 6.000...

–Bé, és clar, ens en queden 6.000..., Hi ha una part que anirà a les autonomies... Però és que, en tot cas, si per ajustos entenem el que s’entén comunament, retallades, això no serà necessari fer-ho, serà necessari seguir fent reformes, no retallades. El pitjor ha passat.

–Això que comentava de la part que anirà a les autonomies…

–Bé, és que, igual que en la llei de pressupostos de l’Estat per al 2016 hi ha un acord de no disponibilitat de 2.000 milions per a l’Estat, lògicament hi haurà d’haver una no disponibilitat d’una part dels crèdits pressupostaris previstos per a les entitats territorials, però això es farà discutint-ho amb elles. La reducció de despesa s’ha de fer entre tots. 

 

–¿Entén la polèmica que va generar la llei de seguretat i que es rebategés com a llei mordassa?

–No. Llei mordassa ho diu el president [Nicolás] Maduro, per cert. N’hi hauria prou de veure el que passa aquests dies a Gràcia per adonar-se de fins a quin punt alguns preceptes d’aquesta llei són necessaris. Hi ha alguns a qui els agrada posar qualificatius a les lleis perquè segurament considerarien que la millor llei de seguretat és la que no existeix. El 85% de les sancions amb la nova llei han sigut per consum de drogues en locals públics, per deixar xeringues a la via pública i per no complir amb els preceptes en la distribució, emmagatzematge d’armes, material explosiu…

–Segons vostè, els aldarulls de Gràcia guarden relació amb les situacions del govern municipal i d’un Govern influït per la CUP...

–És evident. La governabilitat de la Generalitat depèn de la CUP, i és una contradicció que els antisistema governin el sistema. La situació del Govern de JxSí depenent de la CUP no es permetria en el Govern d’Espanya, en cap país seriós. En l’àmbit municipal, les actuacions del consistori anterior no van ser exemplars. Que l’alcalde [Xavier Trias] cedís a la violència dels okupes porta conseqüències. La llei no és negociable. El que estem vivint a Barcelona sembla la kale borroka del País Basc. Em preocupa que es transmeti la imatge de Barcelona com a capital antisistema.

–¿Segons vostè és antisistema la manifestació que hi va haver diumenge contra el Tribunal Constitucional?

–No. No. Però em sembla al·lucinant que hi fos el partit socialista. El partit de Sánchez no es pot manifestar contra el TC, i menys acompanyat de la CUP. No es pot ser Simón Bolívar a Barcelona i Bismarck a Madrid. Sánchez ha de donar explicacions, dir si està d’acord amb aquella marxa i quines lleis retiraria, i també Rivera, que des del 20-D va de la mà del PSOE i no ha badat boca.

Notícies relacionades

Fernández Díaz compara els disturbis de Gràcia amb la 'kale borroka'

Antifrau demana que la llei d’alertadors reguli indemnitzacions per represàlies

–¿Un altre finançament i infraestructures seran els seus punts forts de campanya?

–Són temes que afecten de manera molt especial els catalans. El nou model de finançament ha de garantir l’ordinalitat. Hi ha d’haver solidaritat, però no pot limitar la competitivitat de l’economia catalana. Pel que fa a infraestructures, quan nosaltres vam arribar al Govern només hi havia un power point sobre el corredor mediterrani, que és vital. En una època tan dura, entre el 2012 i el 2016, s’hi han destinat 6.237 milions.