L'independentisme català s'entrega als elogis d'Arnaldo Otegi

La ‘basquitis’ o admiració extasiada pel nacionalisme basc és un dels trets definitoris de l'independentisme català. Els sospirs dels secessionistes per tenir a Catalunya un Govern i una societat civil tan indòmits com els que hi ha hagut a Euskadi han omplert llarg temps l'aire del Principat. Un enlluernament que, fins i tot, va portar uns quants a esqiovar la crítica a la gran línia vermella possible, el terrorisme. Arnaldo Otegi ha visitat aquest dimecres el Parlament i l'independentisme ha rebut emocionat -com un pupil reconegut pel seu mestre- les felicitacions de l''abertzale', avui ja un líder polític que ha renunciat a la violència terrorista “sense marxa enrere”, i que ha llançat piropos a granel al procés, al qual ha agraït haver “trencat les costures de l'Estat”.

I és que en pocs llocs ha canviat tant el paisatge polític entre el 16 d'octubre del 2009 i l'1 de març del 2016 com a Catalunya. Aquest és el període en què Otegi va estar a la presó per pertinença a ETA. En aquests anys, Catalunya ha fet el ‘sorpasso’ a Euskadi en el ‘soberanòmetre', de tal manera que les dues comunitats es troben en pantalles molt diferents. Mentre a Euskadi el suport a la secessió es troba en mínims històrics i minvant, el procés català s'ha convertit "en un referent”, en paraules del mateix Otegi a Catalunya Ràdio.

Després de la sentència del Tribunal Constitucional, els astuts catalans, com eren vistos en terres basques els nacionalistes del Principat, han plantejat un desafiament en tota regla a l'Estat. I, els 'abertzales', abandonat el terrorisme, la música amb què havien crescut durant 40 anys, necessita un nou os per mostrar i amb què convèncer la seva desmobilitzada parròquia. Un os que no soni a utòpic, sinó a real i aplicable. I Catalunya és l'exemple a seguir. Encara que el principal escull amb què topa a casa seva és la inamovible posició del PNB, espantat en pell aliena per la progressiva pèrdua de pes de CDC.

EN TEMPS DE PUJOL

Otegi ha visitat el Parlament (com abans l'irlandès, el britànic i l'europeu), entre altres raons, perquè l'espai que ell representa va abominar de la violència. I perquè CDC ha apujat un esglaó, del sobiranisme a l'independentisme explícit. Això ha provocat una imatge que en temps de Jordi Pujol (que no compartia aquesta admiració pel nacionalisme basc, i menys pels antecessors d'Otegi, per entendre que sempre “anaven a la seva"), o del primer Artur Mas, hauria sigut impensable. I és que el d'Elgoibar s'ha reunit amb els portaveus de la comissió d'Exteriors (excepte amb els de Ciutadans, PSC i PP), presidida per una convergent, Marta Pascal. I amb els grups de la CUP i de Junts pel Sí (CDC i ERC). I ha sigut rebut en audiència per la presidenta del Parlament i expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell.

El líder d'EH Bildu ha arribat poc després del migdia, entre crits d'“¡assassí!” proferits per una desena de manifestants i en un setplaces que comptava com a copilot David Fernàndez, exdiputat i sempre referent de la CUP. Ell i Anna Gabriel, que és qui ha rebut Otegi a la porta del Parlament, van viatjar diverses vegades a la presó de Logronyo a visitar-lo o a celebrar la seva excarceració.

I aquest és un altre dels canvis. La CUP, una força que el 2009 era desconeguda per al gran públic, és avui la pedra sobre la qual pivota la política catalana. Va ser la CUP qui va invitar Otegi al Parlament i, és clar, ¿qui és el guapo que s'hi oposa? No ho farà ERC, que per mitjà de Joan Tardà també va visitar el reu a Logronyo i que, al seu torn, es troba agermanada amb alguna de les forces que componen EH Bildu, com Eusko Alkartasuna. ¿Qui carrega contra la CUP, que té a les mans l'aprovació del pressupost que ha de facilitar l'objectiu en què s'ha bolcat la política catalana des del 2010?

LA 'MOSCA' DE LA CUP

I és clar, al seu torn, Otegi serveix a la CUP per convèncer-se que, malgrat la moqueta de la Càmera autonòmica, segueix sent l'esperit indomable de la política catalana, la mosca que incomoda l''establishment'. L''abertzale' és també la representació viva, per a la CUP, de la desobediència a l'Estat, aquest estat mental pel quals sospiren els anticapitalistes per a la política catalana i que, de moment, no arriba.

Otegi va dur el debat basc al Parlament. En la reunió amb els portaveus d'Exteriors s'ha parlat de la dispersió de presos etarres i del patiment consegüent de les seves famílies. A escassos 20 metres d'aquella sala, altres famílies, moltes catalanes, amb molts dels seus membres amb la vida trencada pel fanatisme terrorista, es reunien amb el PP i Ciutadans. El pols basc entre l'ahir i l'avui, entre el dolor per la desraó i l'exigència dels drets humans, plasmat en ple parc de la Ciutadella.

SESSIÓ DE CONTROL

Notícies relacionades

Otegi també divideix el quiosc

La visita d'Arnaldo Otegi a Catalunya, en directe

¿I Carles Puigdemont? Ha defensat la presència d'Otegi a la Cambra catalana i ha mantingut una posició temperada, basada en la defensa del procés de pau, amb exigències tant a ETA com al Govern espanyol. Això sí, quan Xavier García Albiol ha retret a CDC “haver obert les portes del Parlament” al secretari general de Sortu, ”i que això suposava un acte de crueltat amb les víctimes del terrorisme”, el president ha qualificat d'“inadmissibles” les paraules del cap de files popular i ha recordat els contactes que els governs del PSOE i del PP van mantenir al seu dia amb ETA.

No en va, l'independentisme català no va sobrat d'afecte extern, com s'observa cada vegada que un representant de la Generalitat va per l'estranger.