RETORN A LES URNES

A la recerca dels vots orfes d'Unió

CDC, el PPC i C's es disputen els 65.000 sufragis que van obtenir els democristians en les eleccions del 20-D

El repartiment d'aquestes paperetes arran de la renúncia d'UDC a concórrer el 20-D podria modificar el repartiment d'escons

  / EFE / TONI ALBIR

 
El líder d’Unió, Ramon Espadaler.

/

3
Es llegeix en minuts
RAFA JULVE / BARCELONA

Un cop confirmat per part d’Unió que no es presentarà a les eleccions generals del 26-J, les hosts d’altres partits ja tenen tot el camp lliure per intentar aconseguir els vots que els democristians van obtenir als comicis del 20-D. Van ser 65.388 a tot Catalunya, 353.000 menys que el PPC, l’última força que va aconseguir representació, i només 22.000 més que el PACMA, que el va guanyar fins i tot en desenes de municipis.

Però per poques que siguin, les 65.388 paperetes que va aconseguir la candidatura que encapçalava Josep Antoni Duran Lleida poden servir per remoure el tauler ael centredreta. D’acord amb els resultats dels últims comicis, almenys un parell d’escons poden canviar de bàndol si Convergència, Ciutadans i el PPC conquisten els electors orfes d’Unió.

El peix al cove

A la circumscripció de Barcelona es juga una de les partides. El partit d’Albert Rivera va treure 387.000 vots i quatre escons en les últimes generals en aquesta província. Li van faltar al voltant de 15.000 vots per arrabassar-li al PPC l’últim dels 31 seients que es disputaven en aquesta zona. Va ser el partit que va estar més a prop d’aconseguir-ho, d’aquí que els estrategs de la força taronja tinguin molt presents les 48.326 paperetes barcelonines que va obtenir Unió. Per pescar en aquestes aigües (i també a les de CDC), Ciutadans intentar mostrar a Catalunya una imatge menys dura en l’eix identitari –no amaga la seva espanyolitat però evita grans escarafalls com abans–, mentre que en el flanc socioeconòmic intenta seduir el catalanisme moderat de dretes erigint-se en el nou abanderat del peix al cove: per exemple, ja fa temps que prometen que ells seran els abanderats en les reclamacions sobre un nou model de finançament autonòmic, posició a la qual han renunciat els sobiranistes.

L’altra gran batalla es disputa a Lleida, on Convergència va ser la que va estar més a prop d’augmentar la seva representació. El partit d’Artur Mas, llavors amb la marca Democràcia i Llibertat, va aconseguir en aquesta circumscripció 48.289 vots i un escó, i es va quedar a poc més de 1.000 sufragis d’obtenir un altre diputat que va estar molt rifat durant tota la nit electoral. Finalment se’l van endur els socialistes, fet que va permetre a Carme Chacón consolar-se almenys amb el fet que el PSC va guanyar en vots els convergents i van empatar en escons (un a Lleida i vuit en el total de Catalunya). 

Electors confosos

Notícies relacionades

La foto final hauria sigut diferent si només una quarta part dels 4.867 electors lleidatans d’Unió s’haguessin decantat pels seus exsocis de CDC, que almenys haurien quedat tercers a Catalunya. També buscant el consol, la direcció convergent al·lega que hi va haver votants del seu partit que es van confondre de papereta per culpa de les sigles i, en lloc de la de DiL, van agafar la d’UDC, fet que els va poder restar algun diputat.

Posats a buscar arguments, també en pot trobar el PPC. Els populars van perdre el 20-D l’escó que tenien a Lleida –una de les tres circumscripcions, juntament amb Gipuzkoa i Girona, on no va obtenir representació– i per al 26-J s’hi bolcaran per intentar recuperar la plaça. Sospesen fins i tot la possibilitat que l’única visita a Catalunya que faci Mariano Rajoy en campanya sigui en aquella província. Com en la resta de forces, només sumant a les seves files un bon nombre dels exvotants d’Unió podrien superar els seus rivals. En tot cas, el líder d’Unió, Ramon Espadaler, ha demanat als seus fidels que considerin l’opció de «votar en blanc» perquè cap de les opcions que es presenten «recull els elements essencials» dels plantejaments d’UDC.