Constituïm proposa una república catalana amb presidència 'a la francesa'

L'entitat entrega a Carme Forcadell el seu esborrany de Carta Magna

Proposa un estatus "especial" per al castellà i legislatures de cinc anys

33833809 60-constitucio-catalana

33833809 60-constitucio-catalana

1
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L'entitat Constituïm, formada per 17 membres que al llarg de 18 mesos han anat redactant el seu esbós de constitució per a una eventual república catalana, ha presentat aquest dimecres el seu text a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Segons el portaveu de Constituïm, Jordi Domingo, la presidenta de la Cambra catalana ha rebut amb entusiasme l'esborrany i el farà arribar a la comissió d'estudi del procés constituent que lidera Lluís Llach. Quant al text, la proposta de Constituïm per a la Catalunya independent és la d'una república presidencialista, en la qual el cap de l'Estat serà elegit en circumscripció única per tots els catalans.

El text (article 131) preveu cicles electorals de cinc anys, en lloc dels quatre als quals estem acostumats. Sent el primer per a l'elecció del president de la república i el president del Tribunal Suprem (designat per sufragi, tota una novetat). La segona elecció seria per al món local: “alcaldes i regidors”, per la qual cosa s'ha de deduir que el mètode presidencialista s'estendria fins a l'elecció dels primers regidors, en lloc del sistema actual en què s'escull la composició del plenari municipal.

Finalment, en una tercera elecció es designarien els diputats del Parlament, única cambra de l'eventual nou Estat. És a dir, no hi hauria Cambra territorial (Senat).

Notícies relacionades

Pel que fa a la llengua, s'estableix en l'article tres que el català és l'idioma “nacional i oficial” i que al castellà se li reconeix “un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que s'ha de respectar, garantir i protegir”. En la seva compareixença davant els mitjans, Jordi Domingo ha explicat que s'hauria de distingir entre aquells catalans que van arribar a Catalunya en els anys 50 i 60 i que, per tant, no van ser escolaritzats en català, i aquells que sí que ho han sigut sota la normalització lingüística.

Els promotors han atès 3.400 suggeriments de la ciutadania i, segons el seu portaveu, l'objectiu ha sigut crear les bases d'un Estat que aprofundeixi en "la cultura democràtica i la participació.