L'esborrany de constitució catalana només considera oficials el català i l'aranès

El català i l'aranès (a l'Aran) seran les úniques llengües oficials de Catalunya si es consuma la independència. Aquesta és almenys la proposta de l'esborrany de constitució catalana que defensen els 17 ponents -entre ells l'exjutge i senador per ERC Santi Vidal- que han redactat el text, que aquest dimecres s'entregarà a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. El castellà, d'acord amb aquest document, queda relegat del seu estatus actual i només s'indica que "es protegiran els drets de les persones que són castellanoparlants, segons avança el diari 'Avui'.

En declaracions a aquest mateix diari, fonts de l'equip de ponents afirmen que la carta magna de la hipotètica república ha de protegir el plurilingüisme, "el plurilingüisme, no el bilingüisme -sostenen-, perquè a Catalunya hi ha molta gent que parla moltes llengües". En aquest aspecte, l'esborrany de la llei de lleis transita molt en la línia del manifest impulsat pel grup de lingüistes Koiné, que va aixecar una forta polseguera el mes passat al reclamar que el català sigui la "llengua territorial" i denunciar que el castellà ha sigut "imposat" per l'Estat espanyol.

El líder d'Esquerra i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va escriure l'abril del 2014 un article en aquest diariarticle en què assegurava que el castellà "seria oficial en un Estat propi". Una imatge gràfica del que volen els republicans seria la situació actual de català i castellà en aquelles instàncies que depenen de la Generalitat. És a dir, la possibilitat d'adreçar-se a l'Administració en qualsevol de les dues llengües, però amb la preferència en l'ús del català per part del Govern. 

Notícies relacionades

El 72% de catalans defensen que el català i el castellà siguin cooficials

Els partits carreguen contra el manifest "xenòfob" sobre el català

La coalició que el seu partit forma amb Convergència, Junts pel Sí, va reiterar el seu suport al bilingüisme després de difondre's el text del Grup Koiné (firmat entre altres per Josep-Lluís Carod-Rovira i l'exconsellera Irene Rigau), i fins i tot el mateix president Carles Puigdemont es va pronunciar en la mateixa línia, que difereix ostensiblement de la proposta que ara plantegen els ponents de la constitució. Una enquesta elaborada pel GESOP per a aquest diari indica que el 72% dels catalans defensen la cooficialitat del català i el castellà, és a dir, que els ciutadans puguin relacionar-se amb l'administració en els dos idiomes.

148 ARTICLES

L'esborrany de la constitució catalana consta de 148 articles i ha tingut en compte les més de 3.400 aportacions que han sigut enviades per ciutadans a través d'internet. "No cal dir que la línia general era de protecció del català, però també hi havia preocupació sobre què fem amb el castellà i amb l'anglès", sosté un representant dels ponents a l''Avui'. També afirma que no temen la polèmica i que estan disposats a obrir el debat entre la població.