Rufián & Tardà, millor sols

Aquesta vegada ha aguantat la pressió. ERC no concorrerà en una candidatura conjunta amb CDC, tot i que a la direcció convergent li hauria agradat repetir la fórmula de les eleccions autonòmiques del 27 de setembre passat. Amb 115 vots a favor i tan sols un en contra, el consell nacional dels republicans va aprovar ahir presentar les mateixes llistes que el 20-D. No era a l’ordre del dia, però amb aquesta decisió confia a silenciar d’una vegada el debat sobre si l’independentisme pot exhibir més múscul sota unes mateixes sigles o és millor anar cadascú amb les seves.

    El tàndem liderat pel jove i provocador Gabriel Rufián i el veterà i no menys polemista Joan Tardà provarà de repetir l’exitós resultat aconseguit fa quatre mesos. Nou diputats que els van permetre recuperar el grup parlamentari al Congrés tot i que no van ser suficients per situar-se com a primera força a Catalunya, un lloc que ara ocupa En Comú Podem.

LA SECESSIÓ, ÚNICA SOLUCIÓ / L’electorat de l’àrea metropolitana tornarà a ser el més preat tant per a podemistes com per a ERC. És per això que Rufián, que va debutar a Madrid presentant-se com un «xarnego i independentista», i Tardà, que des que va començar com a regidor a la  seva Cornellà natal és un dels referents de l’ala més esquerrana del partit, insistiran que l’única solució és la secessió. Un missatge que pot semblar contradictori quan del que es tracta és d’aconseguir el màxim nombre d’escons a les Corts espanyoles.

Notícies relacionades

Perill d'abstenció

De Rita a Panamà

    Un exemple de l’estratègia d’Esquerra és l’acte que ahir va celebrar a Gavà. Previst ja abans que es confirmés l’avançament electoral i convocat amb motiu del Primer de Maig, l’objectiu no era cap altre que reforçar el discurs d’esquerres (i marcar un cert perfil respecte a CDC). Oriol Junqueras, ara immers en el seu paper de vicepresident del Govern i, sobretot, de responsable de controlar les finances de la Generalitat de Catalunya, va proclamar que el seu propòsit és «servir la gent» per sobre dels «interessos d’uns quants».  

    Per la seva part, Tardà, un dels polítics més vehements a l’hora de defensar l’ús del català i que fins i tot va ser expulsat de l’hemicicle per utilitzar aquesta llengua, va reivindicar la riquesa de ser un país bilingüe. «La llengua catalana i la castellana són llengües nostres. No caiguem a la trampa. I la catalana només se salvarà amb la república». Clar i català, com sempre. NEUS TOMÀS