25 maig 2020

Anar al contingut

TENSIONS A LES FILES MORADES

Les aliances de Podem desafien Iglesias per aconseguir grup propi

En Marea i Compromís s'uneixen a la idea d'En Comú Podem d'anar com partit al 26-J

Els lletrats del Congrés avisen que el PSC tampoc té grup tot i ser autònom del PSOE

Iolanda Mármol

Les aliances de Podem desafien Iglesias per aconseguir grup propi

ALBERTO ESTEVEZ

Les aliances territorials de Podem llancen un desafiament a la direcció morada davant l’horitzó de repetició electoral. En Marea (Galícia) i Compromís (Comunitat Valenciana) també estan sospesant la fórmula que estudia En Comú Podem: presentar-se al 26-J com un partit i no com una coalició, perquè consideren que així podrien tenir un grup propi al Congrés. Obtenir aquesta independència parlamentària va ser una exigència de les tres confluències per rubricar els acords per als comicis del 20-D. 
    Pablo Iglesias va accedir llavors, i així consta als pactes, a fer tot el possible perquè els seus satèl·lits tinguessin veu pròpia al Parlament, però la Mesa, que és l’òrgan de govern de la Cambra baixa, va desestimar aquesta possibilitat. 
    Els lletrats van considerar que Podem no s’havia confrontat en les eleccions generals amb les seves aliances i, davant l’evidència que rebutjarien la petició de fer quatre grups parlamentaris separats, se’n va formalitzar un de sol, que inclou Podem-En Comú Podem-En Marea, mentre que Compromís va passar al grup mixt.
    Ara, les tornes han canviat. Els satèl·lits se senten més forts i han traslladat a la direcció morada a Madrid que estudien fórmules per garantir-se ser autònoms. A Barcelona, la qüestió està sobre la taula pendent de debatre. Compromís ho estudiarà dimecres en executiva. I els gallecs d’En Marea opinen que, una vegada ho ha plantejat Catalunya, Podem no negarà el mateix tracte a les altres aliances. 

FORÇA SUFICIENT / És més, l’exigència de concórrer com a partit en lloc de fer-ho amb la fórmula de coalició electoral estarà en les negociacions per revalidar les confluències si finalment es confirma la repetició dels comicis. «Farem tot el possible per tenir el grup propi. Hem demostrat que tindrem força suficient per aconseguir-lo i serà una condició en les negociacions», adverteix Joan Baldoví, portaveu de Compromís al Congrés dels Diputats.
    Des de Madrid es fa una crida a la calma. El secretari d’organit­zació, Pablo Echenique, insisteix que el debat sobre els pactes territorials encara no s’ha arribat a produir, però es mostra optimista. «Podem té una aliança estratègica amb tots els actors que participen de les actuals confluències, els excel·lents resultats electorals avalen aquesta aliança, i estic segur que es repetirà si hi torna a haver eleccions. En detalls que vagin més enllà d’aquesta realitat política estic segur que serem capaços de consensuar-los entre tots», assenyala Echenique en declaracions a EL PERIÓDICO.
    En la mateixa línia, la cap de gabinet d’Iglesias, Irene Montero, augura una entesa amb els socis. «El nostre compromís amb el fet que les confluències tinguin grup propi segueix ferm com sempre, això sí, però no hem parlat de fórmules concretes encara», afirma.
    No obstant, les aliances asseguren que el tema sí que està sobre la taula i en el cas d’En Marea confirmen que l’han plantejat a la direcció estatal de Podem utilitzant la mateixa denominació però registrant-se com a partit polític. Encara no ho han fet, a diferència d’En Comú Podem, que ho va formalitzar el 21 de gener.

EL PSC COM A EXEMPLE / Els lletrats del Congrés dels Diputats consideren que la fórmula partit ajuda, però no blinda la possibilitat de tenir grup propi, perquè segueix existint un marge interpretatiu que depèn de la rigorositat o la flexibilitat amb la qual la Mesa faci la interpretació d’un reglament que data de l’any 1982.
    Consideren que altres formacions podrien adduir que, mentre Podem no es presenti a Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia, no es donarà una competició electoral, requisit que el Parlament estableix per concedir la independència grupal. 
    De fet, recorden que l’article 23 va ser redactat per impedir aquesta possibilitat al Partit dels Socialistes de Catalunya. «És similar al que passa amb el PSC, que és un partit, però sempre s’ha entès que no pot tenir grup propi perquè el PSOE no es presenta a Catalunya», opinen fonts parlamentàries que, insisteixen, la decisió seria més política que jurídica.