El Govern evita recolzar la desobediència de l'alcaldessa de Berga

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha evitat recolzar la decisió de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, de la CUP, que avui s'ha negat a comparèixer davant la justícia en el contenciós per l'ús de la bandera estelada a l'edifici de l'ajuntament. "No entrem a valorar la decisió que respectem de l'alcaldessa en relació a comparèixer a declarar o no fer-ho, però som conscients que aquesta qüestió s'està produint de forma insistent i som molt crítics respecte a la persecució i criminalització en relació amb ajuntaments de diferents colors o entitats", ha afirmat Munté.

La portaveu ha defensat l'ús de l'estelada: "No ens sembla que hagi de ser objecte de persecució i criminalització”, ha assegurat. Amb tot, també ha exigit que no es posi en risc el paper dels funcionaris en relació amb la legalitat vigent, i per això Munté ha demanat "respectar els funcionaris i generar una completa seguretat jurídica en el desenvolupament de les seves funcions, marcades per un marc jurídic que és el vigent".

"El dia de la marmota"

Per una altra banda, Munté ha confirmat que, tot i que el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, va dir -en una entrevista a Jordi Évole al programa 'Salvados' de La Sexta- que probablement es veuria amb el president Puigdemont, el Govern no ha rebut cap comunicació sobre aquesta qüestió. "Queda en una reflexió buida que no es correspon amb l'actuació del president Rajoy d'aquests anys, sembla el dia de la marmota, però el president està disposat a parlar amb qui l'hi demani i no ha sigut el cas del president Rajoy ni abans ni ara ni el pròxim cap de setmana quan visita Catalunya en un acte de partit”, s'ha lamentat la portaveu de l'Executiu català.

El Govern no recolza el monolingüisme

Per una altra banda, el Govern s'ha desmarcat de l'aposta dels firmants del manifest Koiné (entre ells els exconsellers de CDC Carme Laura-Gil, Vicenç Villatoro i Irene Rigau) a favor que el català sigui l'única llengua oficial en una Catalunya independent. "Tot el que es refereix al règim lingüístic ha de ser debatut i consensuat en el procés d'elaboració de la Constitució del futur Estat, amb eines d'Estat podrem protegir i donar més suport a la llengua catalana però val la pena recordar que hi ha una plena garantia de la protecció dels drets lingüístics de totes les persones a Catalunya parlin la llengua que parlin, estem convençuts que el català podrà ser fortament protegit i el castellà tindrà reconeixement i garantia d'ús”.

Silenci sobre l'escàndol de Panamà

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

"No, no n'hem parlat, estarem atents a les informacions que puguin sorgir", s'ha limitat a afirmar Munté en relació amb l'escàndol mundial dels anomenats "papers de Panamà".

Vot electrònic

En relació amb les dificultats dels catalans residents a l'exterior per votar en els comicis del 27 de setembre passat, el Govern ha començat els tràmits per poder facilitar el vot electrònic a aquests residents en els pròxims comicis autonòmics, segons ha explicat la consellera Meritxell Borràs, que ha afirmat que aquesta opció es pot encaixar en la legalitat vigent sempre que ho acceptin la Junta Electoral Central i l'Oficina del Cens Electoral.