Lluís Llach: Del faristol a l'escó

Les sensibilitats de Lluís Llach més enllà del pentagrama, és a dir, al voltant de les ànsies col·lectives i polítiques, sempre han estat presents en la seva trajectòria, indissociable d'episodis de l'antifranquisme i la Transició, entre altres, però mai com ara el cantautor de Verges s'havia implicat tant. El procés sobiranista s'ha creuat en el seu camí i l'ha forçat a suspendre la seva vida de retir i solidaritat, que aquests últims anys es movia entre Porrera i Palmarin (Senegal).

Fa un parell d'anys, en una xer­rada pública amb Albert Om a la sala Barts, Llach reconeixia que, si hagués sabut que la política catalana emprendria aquest rumb, no hauria deixat de cantar. Interessant: no va dir que s'hagués quedat permanentment a Catalunya per seguir més de prop els esdeveniments, sinó que no s'hauria retirat fa nou anys. Va donar a entendre, per tant, que el seu cant podia ser un instrument polític en si mateix, còmplice d'uns anhels de país. Però s'ha de dir que Llach no es va apuntar al procés sobiranista quan ja estava en marxa i tots podíem observar el seu ímpetu popular, sinó que la seva inquietud es va començar a manifestar amb anterioritat, almenys, un any abans del seu inici formal, que es va produir la tardor del 2012.

Per la consulta

L'abril del 2011, temps de pactes de CiU amb el PP al Parlament, quan era fàcil imaginar-se Llach més aviat apartat de la prosa política catalana, va accedir a donar el seu suport, una mica inesperadament, a la plataforma Barcelona Decideix, que va organitzar a la capital catalana l'última de les consultes populars sobre la independència, iniciades a Arenys de Munt. Unint així el seu nom al d'altres músics, com Gerard Quintana, la Compa­nyia Elèctrica Dharma, Santi Carulla (Los Mustang), Lluís Gavaldà (Els Pets) i Cesk Freixas. El portaveu de la plataforma era Alfred Bosch, que mesos després va ser designat candidat d'ERC a les eleccions generals. L'octubre d'aquell any, Bosch i la recentment elegida cúpula del partit, Oriol Junqueras i Marta Rovira, van anar a casa de Llach, a Porrera. Les dues parts no es coneixien en persona, i aquell primer contacte informal va establir les bases del que havia d'arribar. Poques setmanes després, el cantautor va anunciar el seu suport a ERC en la pròxima contesa electoral, integrant-se a la plataforma Catalunya Sí, a la qual també es van apuntar Quintana, la Dharma, Joan Reig (Els Pets) i Josep Tero. I no solament això: va donar autorització perquè el partit pogués utilitzar el seu clàssic Que ­tinguem sort com a himne dels ­mítings de campanya.

La segona vegada

Era la segona vegada que Llach s'involucrava en un procés electoral, encara que sense mullar-se tant com la primera, quan, el 1980, va anar de número 17 per Girona a la llista de Nacionalistes d'Esquerra. En aquelles eleccions al Parlament les coses no van anar gaire bé: 44.798 vots, l'1,66%. Dos anys després va expressar el seu suport al PSOE en les generals, encara que la campanya per mantenir Espanya a l'OTAN el va portar a interposar una demanda contra Felipe González i el seu govern per incompliment de promesa electoral, que va ser desestimada pel jutge. Desil·lusionat, es va allunyar dels partits durant un temps. Ja fos per una qüestió generacional o de cultura política, el cantautor no es qualificava llavors com a independentista, sinó, essencialment, com un home d'esquerres amb una poderosa sensibilitat ­nacional.

Diputat laboriós

Notícies relacionades

La majoria progressista del TC avala que s’aprovin lleis d’amnistia

L’UCO aporta el contracte de Cerdán amb la compra del 45% de Servinabar

En els llargs anys de Jordi Pujol era corrent sentir-lo criticar les polítiques culturals i de la programació de TV-3, cosa que pot fer curiosa la seva actual i pacífica convivència amb el món convergent en la coalició Junts pel Sí. Però, així com en el Concert per la Llibertat, del Camp Nou (2013), Llach va tenir un tractament d'icona, estel·lar, en la seva actual vida com a parlamentari, després de les eleccions del 27-S, s'ha caracteritzat pel treball discret a peu d'obra, i diverses fonts apunten al seu paper destacat en les dures setmanes de negociacions amb la CUP.

Així que Llach s'ha ficat, per fi, fins al fons i amb dedicació, en l'arena política. Al ­capdavall, tot el procés respira la seva música, des de les metàfores marineres (Viatge a Ítaca, via Kavafis) fins a aquell Més lluny que membres d'Els Pets i Lax'n'Busto, Joan Dausà, Els Catarres i Josep Maria Mainat van gravar per a la campa­nya de Junts pel Sí. Ara presideix la comissió d'estudi del procés constituent, en què ocupa el lloc de la malaguanyada Muriel Casals, i se li espera perseverança i imaginació: es tracta, com va ­assenyalar dijous al programa .CAT ­(TV-.3), d'«inventar una nova manera d'arribar a la independència».