Núñez Feijóo, a punt d'esfullar la margarida sobre el seu futur

El president de Galícia desvelarà ben aviat si es presenta a les gallegues o salta a la política nacional

La direcció popular espera amb expectació la seva decisió perquè el seu nom apareix en les quinieles successòries

tecnicomadrid30670321 gra073 mondariz balneario  pontevedra   11 08 2015

tecnicomadrid30670321 gra073 mondariz balneario pontevedra 11 08 2015

5
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

Els populars viuen molt pendents del rellotge últimament. En primer lloc, perquè ha començat a córrer el temps que separa el bloqueig actual de les negociacions d'investidura d'una possible repetició d'eleccions. Si el 2 de maig cap possible aspirant té prou suport per superar un ple parlamentari per majoria, els espanyols seran cridats a les urnes el 26 de juny. A més, repassen el calendari i miren de reüll a Galícia, on el seu company Alberto Núñez Feijóo està a punt de convocar un congrés regional i, en aquest context, anunciar què vol fer amb la seva vida política. Amb el seu futur professional. Tanta expectació es deu al fet que el seu nom és un dels que sempre han sonat amb més força per substituir Mariano Rajoy si arribés el cas.

“Estic fent una reflexió amb mi mateix sobre el meu futur, crec que tinc dret a fer-la”; “he de decidir si em veig amb forces per presentar-me per tercera vegada a unes eleccions en què si em falta un escó no governo”, va dir fa algunes setmanes l'actual president gallec al diari 'El Mundo'. En aquesta mateixa entrevista, Núñez Feijóo garantia lleialtat a Rajoy mentre segueixi sent president del PP i candidat. La mateixa expressió que, per cert, va utilitzar fa poc Soraya Sáenz de Santamaría (una altra de les dirigents que com el ministre Alfonso Alonso o la presidenta Cristina Cifuentes apareixen en les quinieles successòries), per referir-se exactament a la mateixa qüestió.

Però Feijoo centra ara l'atenció dels seus companys perquè ha de prendre una decisió ben aviat. Té de marge unes setmanes més com a màxim per esfullar la margarida. El seu cap, Rajoy, li va concedir que pogués organitzar un congrés regional i els quatre provincials abans que se celebri el nacional, en contra de la directriu general marcada per a la resta del partit (Galícia i València en seran les excepcions). Des de la direcció popular s'espera que quan convoqui aquest conclave ja reveli quines són les seves intencions.

Alberto Núñez Feijóo

PRESIDENT DE  GALÍCIA

Quan la renovació dels quatre congressos provincials estigui formalitzada, se sabrà tot en breus dates. És el que està compromès" 

Els Estatuts del PP marquen que un congrés ordinari ha d'anunciar-se amb un mes i mig de marge de manera que si el president gallec, com apunten els seus companys, vol celebrar el de la seva organització regional al maig, haurà de fer una convocatòria oficial no gaire més endavant. A les seves files es dóna per fet que serà llavors quan expliqui si vol repetir a Galícia i optar a renovar a la Xunta --i, per tant, intentar retenir la presidència del PP gallec-- sortir de la política o canvia d'aires i posar-se a disposició de la cúpula a Madrid per ajudar en el partit i, davant unes possible repetició d'eleccions, anar a les llistes al Congrés.

REBAIXAR EXPECTATIVES

De moment, aquest cap de setmana, Feijóo coincidirà amb el seu cap en el congrés provincial de Pontevedra, encara que ha rebaixat les expectatives. "Diumenge és el dia de (Alfonso) Rueda si aconsegueix la majoria de vots i per acomiadar (Rafael) Louzán, hi haurà altres moments per parlar amb Rajoy. No és bo barrejar una cosa i l'altra. A partir d'aquí, quan la renovació en els quatre congressos provincials quedi formalitzada, es tindrà en breus dates perquè és al que ens vam comprometre", va confirmar. 

Però sabent que tant dins com fora del seu partit se l'observa des del prisma de la successió, és previsible que en el discurs doni suport a un Rajoy el lideratge del qual s'ha posat en qüestió públicament les últimes setmanes. Primer, des de C's, el president del qual, Albert Rivera, va suggerir al seu homòleg del PP que fes un pas enrere per permetre la renovació en la seva organització.

Dolores de Cospedal

secretària general del pp

Al PP tenim molt clar que el nostre líder és Mariano Rajoy i tornarà a ser-ho si les eleccions generals es repeteixen"

Notícies relacionades

I també des del seu partit, ja que figures com l'expresident murcià Alberto Garre, el ja jubilat Jaime Ignacio del Burgo, el vicepresident tercer de la diputació d'Alacant, Alejandro Morant s'han sumat al ‘Rajoy, millor marxi’. Sense tractar-se de líders d'opinió dins del PP, sí que han aconseguit un tancament de files que feia temps que no es veia al voltant del seu qüestionat president i que va continuar aquest dijous. "Al PP tenim molt clar que el nostre líder és Rajoy i que tornarà a ser-ho si les eleccions es repeteixen", va apuntar Dolores de Cospedal.

ELS ESCENARIS

Rajoy no té intenció de marxar. És més, ja ha avisat que si hi ha generals al juny, pretén ser novament candidat. Si no se'n penedeix i efectivament hi ha eleccions, els principals barons i dirigents del partit el recolzaran. Si aconsegueix governar, bé. I si es repeteix el bloqueig actual, arribarà una obligada renovació on els més ben situats seran els que tinguin escó al Parlament. D'aquí ve la importància de la decisió que Feijóo està a punt d'adoptar. Si malgrat les dificultats que s'entreveuen el socialista Pedro Sánchez aconsegueix ser investit abans del 2 de maig, l'escenari per a un PP a l'oposició serà ben diferent i es compta que Rajoy acceleraria el seu relleu.

Proposicions sí, però no control a l'Executiu

El secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, ha avançat aquest dijous que el Govern no preveu vetar el debat de cap de les proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris al Congrés des de l'arrencada de la XI legislatura, algunes de les quals preveuen derogar lleis impulsades per l'Executiu de Rajoy. El primer grup a registrar una iniciativa legislativa, el 13 de gener, dia de la constitució de les Corts, va ser Podem, que va elegir per a l'estrena parlamentària l'anomenada 'llei 25 d'emergència social'. L'endemà el PSOE va presentar una bateria de proposicions i fins ara els grups de l'oposició han presentat un total de 16 proposicions de llei. No obstant, el Govern, que té la potestat de rebutjar iniciatives legislatives que suposin un augment o disminució de crèdits pressupostaris, encara és a temps de pronunciar-se sobre totes perquè no s'ha complert el termini màxim de 30 dies hàbils que té per fer-ho. I és que aquest termini comença a córrer a partir que la proposta es publica al 'Butlletí Oficial de les Corts Generals'. En tot cas, Ayllón ha recordat que el PP "mai" ha vetat una iniciativa parlamentària i "no té motius" per canviar aquesta regla. Això sí, ha confirmat que ni el president ni els ministres en funcions tenen intenció de sotmetre's al control de les Cambres, ni tan sols per retre comptes de les decisions que es prenguin a Brussel·les la setmana que ve. Ses senyories hauran de conformar-se que el secretari d'Estat per a la UE doni explicacions de la posició que defensarà Espanya en aquesta cimera.