El pols de Barberá debilita més el lideratge de Rajoy

L'exalcaldessa de València Rita Barberá creu que en el seu propi partit hi ha “companys precipitats” que “bé per la seva joventut, bé pel complicadíssim moment” –van guanyar les eleccions però poden perdre el Govern i entrar en una travessia pel desert polític- estan empenyent i fent soroll perquè ella marxi. Pretenen que deixi l'escó per la seva hipotètica vinculació amb els casos de corrupció que segueixen esquitxant el PP valencià, concretament, ara, a molts dels regidors que van treballar amb l'exalcaldessa. Mentrestant, el seu cap i “amic”, Mariano Rajoy, que s'enfronta aquesta setmana a l'intent d'investidura del seu principal rival, Pedro Sánchez, l'avala públicament. Se suposa que també en privat i que defensa la seva innocència i la seva permanència en l'organització.

Si aquest escenari i aquest suport són certs, Rajoy tindria un seriós problema de lideratge en un dels moments més delicats de la seva carrera, ja que estarien obviant la seva posició oficial almenys tres dels seus vicesecretaris generals  -Pablo Casado, Javier Maroto i Andrea Levy-, les cares més visibles del grup dels 'joves'. Però no només ells. Tan o més rellevant encara és que un bon grapat dels ‘barons’ territorials del seu partit, entre els quals hi hauria el gallec Alberto Núñez Feijoo (que segueix ocupant un lloc principal en les quinieles ‘successòries’), i el català Xavier García Albiol, a més de la presidenta dels populars valencians, Isabel Bonig i desenes de càrrecs orgànics s'hagin pronunciat en pro de la dimissió o amb molta fredor sobre la situació de l'ara senadora per València.

Complicat bagatge seria aquesta suposada divisió d'opinions al PP sobre el camí que ha de seguir Barberá per a un polític que pretén lluitar  per la reelecció com a president del Govern en les pròximes setmanes i que, en cas de no aconseguir-ho, desitja ser de nou el candidat del partit a les pròximes generals, tot i saber que ja ha sigut assenyalat per la resta dels grups polítics com un llast a l'hora d'arribar a pactes.

ELS  ‘POLIS’ BONS I ELS DOLENTS

És clar que hi ha una altra possibilitat, que tampoc deixa en bon lloc la capacitat actual de Rajoy per controlar les seves files: que, com s'ha fet en altres ocasions –l'exemple més cèlebre és el de l'extresorer Luis Bárcenas-, el president del PP estigui representant el paper de ‘poli bo’ (recordem aquell SMS de ‘Luis, sigues fort’) mentre encarrega a altres dirigents del partit, inclosos en aquest ocasió els “joves” vicesecretaris que ell mateix va elegir i que li deuen una important oportunitat per prosperar en la política nacional, que facin de ‘polis dolents’ i es dediquin a pressionar públicament Barberá, perquè més aviat que tard acabi per marxar.

Aquesta hipòtesi, més realista i ajustada al que ha succeït en altres casos de la història recent del PP, evidenciaria que Rajoy té un problema seriós a l'hora de passar comptes, si hi ha motius per a això, amb alguns veterans a qui deu un suport fonamental per haver pogut ser el cap dels populars en aquell mític congrés de València, el 2008. És el cas de Rita Barberá.

Insubordinació o obligat repartiment de papers. Cap d'elles deixa en bon lloc a un Rajoy que, aquesta setmana, ha de donar la rèplica a Pedro Sánchez en les sessions d'investidura. El socialista (de moment) no compta amb prou suport per accedir a la presidència, però el cap dels populars tampoc en té per conservar-la. I el fet que no s'hagi molestat gaire a buscar-los i que arribés a declinar l'oferta del Rei perquè ho intentés ha desesperat part del PP, que observa a més com el que creia el seu natural aliat, Albert Rivera, s'allunya per la pudor de corrupció.  

Notícies relacionades

Rita Barberá ni dimiteix ni s'ho planteja

Rajoy, sobre el seu futur: "Tinc força per fer coses molt diverses"

Amb aquest panorama –i Barberá sense abandonar l'escó del Senat farà que, inevitablement, assumptes com el 'cas Púnica’ es colin en els discursos d'investidura- el cap dels populars ultima les intervencions que protagonitzarà en les pròximes hores al Parlament. Sí, en plural, perquè a més de donar la rèplica a Sánchez dimecres, planeja reunir els seus diputats dimarts, dia que el socialista pronunciarà el seu primer discurs d'investidura, per garantir-se un fòrum (sense preguntes de la premsa) en el qual col·locar’ un discurs. Compta amb el fracàs de Sánchez i, a partir del dia 7, a convocar una sèrie de reunions sense cap esperança que socialistes o C’s canviïn d'opinió sobre ell. Llavors, això espera, tindrà la carta d'altres eleccions si Podem no cedeix davant el PSOE. I si el seu partit continua acceptant el seu lideratge sense dir ni piu, per tocat que estigui.

I als que s'hi atreveixen, la secretària general, Dolores de Cospedal els va advertir diumenge que  "en temps d'incertesa no s'ha de fer mudança". La "fortalesa del PP no és un nom" sinó els seus militants, ha reivindicat en una trobada de la seva força a Madrid, amb la presidenta de la gestora del partit a Madrid, arran de la dimissió d'Esperanza Aguirre  -i presidenta regional- Cristina Cifuentes.