Dret a Morir Dignament reclama canvis legislatius per impedir la judicialització de l’eutanàsia

Un jutjat de Barcelona manté paralitzada cauteralment, des del maig, l’eutanàsia de la Noelia, una jove de 24 anys amb paraplegia el pare de la qual va posar una demanda per anul·lar aquesta mort assistida. També està paralitzada la del Francesc, un home de 54 anys, víctima de quatre ictus i dos infarts que, des del 2020, li han provocat una important afectació en la mobilitat i en la parla. Com en el cas de la Noelia, va ser el pare del Francesc qui es va personar en un procediment judicial per paralitzar-la. A Espanya, l’eutanàsia és legal des del 2021, per la qual cosa aquest tipus de recursos (amb freqüència recolzats per determinats partits polítics o organitzacions ultrareligioses) a un dret reconegut per llei suposa una «dilatació» del sofriment de les persones, com ha recordat aquest dimecres Cristina Vallès, presidenta de Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD). Aquesta entitat exigeix canvis legislatius per impedir la judicialització de l’eutanàsia, com passa amb la Noelia i el Franscesc.

Fa just quatre anys, el 25 de juny del 2021, va entrar en vigor a Espanya la llei d’ajuda per morir. L’any passat es van realitzar, a tot el país, un total de 1.034 eutanàsies, segons dades del Ministeri de Sanitat, cosa que suposa el 42% de les 2.475 sol·licituds de la prestació, cosa que reflecteix la desigualtat entre comunitats. Catalunya, amb una llarga trajectòria de reivindicació d’aquest dret, és la comunitat on es practiquen més eutanàsies: 142 el 2024, davant les 358 registrades (a tot Espanya, en van ser 427 l’any passat, davant les 960 registrades). Dret a Morir Dignament, que ha celebrat aquest dimecres una roda de premsa, reclama, a més, agilitar els terminis de la prestació (les sol·licituds no s’haurien de retardar més de 30 dies fins que es resolguin i la mitjana actual són 49 dies), reduir la desigualtat entre territoris i millorar la qualitat de les dades sobre l’eutanàsia. Segons estimacions de DMD, el nombre d’eutanàsies a Espanya ha superat les 1.300 des de principis d’any.

Notícies relacionades

Entre sis i set mesos: així és la llarga espera per aconseguir un diagnòstic d’Alzheimer a Espanya

La demanda d’antidepressius a les farmàcies creix un 24% l’últim any i les dones en lideren el consum

Segons el vicepresident de Dret a Morir Dignament, Fernando Marín, l’eutanàsia s’obre camí a Espanya tot i que «lentament». «L’objecció de consciència mai serà un problema per a l’eutanàsia, perquè els metges objectors són una hiperminoria. L’eutanàsia, a més, és una opció poc freqüent: només representa el 5% del total de persones que moren», ha dit. Per això l’entitat ha posat el focus en altres realitats. Per exemple, la «falta d’una campanya institucional sobre el procediment d’aplicació de la LORE [la llei orgànica de regulació de l’eutanàsia]», ha dit Vallès. També, la «falta d’informació a la ciutadania» i la «falta de formació dels professionals». «Encara hi ha un alt nombre de morts abans de rebre la prestació i un alt nombre de denegacions en el cas de malalties mentals», ha afegit.

Els reptes a Catalunya

Tot i que Catalunya és l’autonomia on més implementada està aquesta llei, encara hi ha «reptes» per davant. Així, DMD reclama «reforçar els referents» (una figura que va ser «clau» en l’èxit del desplegament de la llei), que els protocols siguin «clars i coneguts» en tots els centres, que no es quedin casos sense formalitzar (segons Vallès, hi ha sol·licituds que no es publiquen oficialment perquè no es publiquen a la plataforma de la Prestació d’Ajuda Per Morir, PRAM), que es desestigmatitzi la malaltia mental (només dues de les 17 sol·licituds per malaltia mental van ser aprovades a Catalunya), l’impuls del document de voluntats anticipades (DVA) i la formació contínua dels professionals sanitaris.