PSOE i C's pacten tres tipus de contractes laborals amb canvis en l'acomiadament

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el de Ciutadans, Albert Rivera, han firmat aquest dimecres al Congrés el text del pacte a què han arribat en les últimes hores, i que pretén ser “un acord de govern transversal” basat en el “consens, la moderació i la responsabilitat”. “Cridem tothom a participar-hi”, es diu al preàmbul d'un document que, entre altres coses, anuncia el manteniment dels contractes de relleu i per a la formació i n'estableix dues modalitats més: un d'indefinit i un altre d'“estable i progressiu” que també comporta una indemnització per acomiadament que va variant amb el temps.

En el capítol territorial, socialistes i Ciutadans despatxen ràpidament el que concerneix el possible referèndum a Catalunya advertint que s'oposaran a qualsevol intent en aquest sentit. Així mateix, s'intentarà convertir el Senat en cambra territorial i, si no s'aconsegueix, se n'estudiarà la supressió.

CANVIS D'INDEMNITZACIÓ PER ACOMIADAMENT

En el camp laboral, socialistes i C’s han pactat que “juntament amb els contractes de relleu i per a la formació”, les modalitats de contractació queden reduïdes a dues: un contracte de treball indefinit per a la cobertura de llocs de treball indefinits i un contracte “estable i progressiu”, en cap cas superior a dos anys, per a la cobertura de llocs de treball de durada determinada.

En els contractes indefinits, s'hauran de “clarificar millor” les condicions per a l'acomiadament. En els “estables i progressius” -un altre dels punts més difícils d'acordar-, s'aposta per una indemnització creixent per acomiadament “per causes econòmiques, organitzatives, productives, tècniques i de finalització del treball” que tindrà un cost de 12 dies el primer any, que es transformen en 16 el segon any i conflueixen amb els 20 existents per als indefinits. “En cas d'acomiadament improcedent, la indemnització serà de 20 el primer any, 25 en el segon fins a confluir amb els 33 per any”, s'indica. Ja el tercer any, aquest contracte es convertiria en indefinit directament.

La filosofia és la següent. “Proposem un nou contracte estable amb indemnitzacions creixents, acompanyat d'un sistema d'assegurança contra l'acomiadament que incentivi la mobilitat laboral sense perdre drets adquirits i que es converteixi, si el treballador no és acomiadat, en un complement de la seva pensió -expliquen-. A més, s'introduiran penalitzacions a les empreses que abusin de la rotació laboral, alhora que s'incentivarà les que creïn ocupació estable mitjançant reduccions en les cotitzacions socials”.

En aquest context, un dels que més maldecaps ha donat als negociadors de les dues parts (Ciutadans volia imposar el seu contracte únic, que finalment ha sigut rebutjat), s'estableix la supressió de la prioritat absoluta del conveni d'empresa sobre convenis d'àmbit superior, i es defensa el manteniment de la ultraactivitat dels convenis durant el període de renegociació i l'establiment d'un període màxim de 18 mesos, durant el qual s'hauran de resoldre les discrepàncies en procediment arbitral.

DÈFICIT I IMPOSTOS

Pel que fa als objectius de dèficit, s'apunta que el nou Govern es comprometrà “de forma inequívoca” amb l'estabilitat pressupostària. “Però la consolidació dels comptes públics no es pot fer a costa de reduir encara més els nostres nivells de benestar, de manera que no es portarà a terme cap retallada de despesa social”, s'apunta, i s'avisa que s'ha d'acordar amb la UE una nova via que atengui la situació real de les finances públiques heretades del PP. Encara més, s'augura que la liquidació de dèficit del 2015 presentarà, “presumiblement”, una important desviació per part de les comunitats autònomes i la Seguretat Social.

I s'afegeix un altre matís rellevant. “Després d'anys d'austeritat que han deteriorat els serveis públics fonamentals, es compromet a blindar els drets socials de la Constitució elevant-los a drets fonamentals i garantint el seu finançament”.

Precisament a l'hora de parlar de finançament de serveis bàsics, s'introdueix un dels punts que més hores ha portat als equips negociadors. El que afecta la reforma fiscal. “L'Executiu proposarà reformes del sistema impositiu que eleven la recaptació sense apujar els impostos a la classe mitjana treballadora, i desplaçarà part del pes de la càrrega tributària cap a la riquesa i l'ús de recursos naturals finits”, s'emfatitza.

En aquest capítol, s'avança la creació d'un impost extraordinari sobre grans fortunes; la reforma “en profunditat” de l'impost de societats; l'harmonització de l'impost de successions i donacions i el de patrimoni; reducció de l'IVA cultural al 10 per cent i la revisió de la configuració dels impostos especials “per fer-ne uns autèntics impostos mediambientals”. S'estableix que hi haurà una reforma de l'IRPF a mitjà termini, “quan la situació pressupostària ho permeti”, que beneficiï les rendes del treball.

REFORMA TERRITORIAL

La reforma de la Constitució és una de les parts més conegudes de l'acord, al demanar Rivera dimarts passat, com a condició per al pacte, la supressió dels aforaments, la facilitació de les iniciatives legislatives populars, la reducció del Consell General del Poder Judicial i l'eliminació de les diputacions. Aquesta última iniciativa és traumàtica per al PSOE, que es troba dividit sobre el paper d'aquestes administracions locals. L'acord, al final, advoca per convertir-les en consells provincials forals. Les diputacions forals basques no estan subjectes a aquesta mesura.

Notícies relacionades

"Una qüestió de confiança de Sánchez no tindria sentit"

"El PSC i Junts no tenen models diferents i es posaran d’acord si poden"

Ciutadans també demanava posar fi al Senat. Els socialistes, en canvi, advoquen en la seva proposta de reforma constitucional per convertir-lo en una autèntica cambra territorial. Al final s'ha arribat a una solució intermèdia. En la modificació de la Carta Magna, que hauria de ser recolzada pel PP perquè arribés a bon port, el PSOE i el partit taronja reclamaran la transformació del Senat. Si no s'aconsegueix, en defensaran la supressió.

La consulta a Catalunya sobre la independència, que Podem defensa i ERC i DL posen com a requisit per a la seva abstenció, es despatxa amb un parell de línies. “El PSOE i Ciutadans es comprometen a oposar-se a tot intent de convocar un referèndum amb l'objectiu d'impulsar l'autodeterminació de qualsevol territori d'Espanya”, assenyala l'acord.