"Gràcies, majestat, accepto"

Quinze minuts va trigar Felip VI a comunicar al president del Congrés, Patxi López, quina era la seva decisió sobre la investidura: que el socialista Pedro Sánchez ho ha d'intentar, després que Mariano Rajoy, vencedor de les eleccions amb 123 escons, declinés l'encàrrec de la Zarzuela en una primera ocasió i aquest dimarts confirmés que continuava indisposat per acceptar aquesta responsabilitat tan gran, per falta de suport. Sánchez, de moment amb 90 diputats com a únic aval, va dir “sí” --"gràcies, majestat, accepto", segons la Casa del Rei-- i va demanar un mes per intentar la proesa de posar d'acord Podem (65 butaques al Congrés una vegada formalitzada la separació de Compromís) i Ciutadans (40 parlamentaris), al·legant que el més important és el canvi, deixant de banda els vetos mutus i centrant-se en les polítiques.

“Els anuncio solemnement que jo mateix i el grup socialista intentarem formar govern”, va proclamar Sánchez davant la premsa aquest dimarts, 2 de febrer, al voltant de les 20:25, afegint que en qüestió d'hores  ell mateix i un equip negociador es disposen a obrir una ronda amb “tots” els grups parlamentaris --que a priori no exclou ni independentistes ni el PP, encara que no es busqui el seu suport, i que obre les portes a les diferents aliances de Podem-- per iniciar converses.

 “També seuré amb els independentistes, per dir-los que no estic d'acord amb ells i que presento la meva investidura. Que quedi clar”, va emfatitzar, conscient que els barons del seu partit miren de reüll qualsevol moviment que afecti Catalunya, a la qual demana “respecte a la llei” i a qui ofereix “diàleg” i una reforma constitucional que, i aquí ve un matís crucial, no podrà aprovar mai sense el suport dels conservadors.

“ENS HEM D'ENTENDRE”

 Les negociacions que s'emprendran comportaran “dificultat”, segons l'aspirant a La Moncloa. I poden convertir-se en un calvari, tenint en compte la pressió interna i externa que ja es respira i amb què també haurà de lidiar un Sánchez que, ara com ara, prefereix exhibir un optimisme “serè” i refugiar-se en Cervantes. "A cualquier mal, buen ánimo repara”, va sentenciar citant les paraules de l'il·lustre de les lletres espanyoles.

Ben aviat, doncs, rebran el justificant de recepció de la nova conjuntura política els partits, encara que indiscutiblement Albert Rivera i Pablo Iglesias es converteixen oficialment en els objectes del desig i l'ànsia de la direcció socialista, que vol un govern “transversal”. “S'obre un nou període amb noves dinàmiques i noves solucions. Ens hem d'entendre […] el nostre objectiu han de ser les polítiques, no es tracta de butaques, sinó de solucions. Abans de les aliances, els projectes, abans dels noms, els programes, abans de qui, el per a què”, va sentenciar el líder del PSOE.

No obstant, tant el cap de Podem com el de Ciutadans es van avançar a la compareixença vespertina de Sánchez per marcar terreny: Iglesias, enfadat, va acusar d'hipocresia els socialistes; de perdre un temps preciós per no haver engegat la negociació fa ja dies --quan ells van posar sobre la taula una oferta de govern-- i va ratificar que té la intenció de ser vicepresident si arriben a un pacte del qual, segons va dir,  per “coherència” ha d'estar exclosa l'organització taronja, a qui considera “un apèndix” del PP.

 Rivera, més moderat en el to, va subratllar que pretén ajudar a trobar un Govern “de transició, reformista i estable”, que no estigui basat en l'aritmètica, sinó en l'estabilitat parlamentària. Això sí, va puntualitzar que com que Rajoy continua a la rereguarda però no llança la tovallola, pensa mantenir converses en paral·lel amb el PSOE i el PP. Pel que pugui passar i perquè s'estima més una aliança amb partits constitucionalistes, encara que això avui dia encara sembli més complicat que un pacte final que integri Podem i Ciutadans, que es rebutgen.

EL PP NO HO POSARÀ FÀCIL

Notícies relacionades

Rivera: "Un Govern de transició ha de reformar Espanya, no trencar-la"

Rajoy espera a la banqueta una ensopegada de Sánchez

Rajoy, mentrestant, seguirà amagat a la Moncloa. La seva tàctica és la de sempre. Esperar. I esperar encara més, a veure si l'adversari es cansa o es veu frustrat en les seves aspiracions governamentals. Ni el líder del PP ni els seus l'hi posaran fàcil a Sánchez: primer, perquè necessiten que fracassi per intentar la investidura o aconseguir repetir eleccions, el seu objectiu amb més possibilitats. Segon, perquè creuen que col·locar el focus en els socialistes i les seves negociacions pot alleujar en part l'exposició dels populars a la indignació pública, ara que ha esclatat un altre pou de corrupció a València que amenaça de carregar-se una ‘lideressa’ indiscutible per als conservadors, Rita Barberá.

Però el soroll corrupte és tan gran que per més gran que sigui el de les discussions sobre el presidenciable socialista, serà difícil aconseguir ensordir una militància popular que deu assistir perplexa a un espectacle polític on el seu líder s'atreveix a declinar invitacions ‘reials’ i alhora continua instal·lat en el seu ‘sóc aquí’, sense fer un pas enrere definitiu ni cedir el testimoni a un altre dirigent popular. És més, manté viva la intenció --o això diu en públic-- de ser el candidat popular si hi hagués eleccions novament i compta que Ciutadans desdenyarà els populars per la corrupció, però complirà la paraula de no ser el padrí d'un casament entre el PSOE i Podem.