Desaire reial al procés

Havia de ser una de les imatges de la legislatura. Però no ho serà. El Rei ha evitat la foto amb Carme Forcadell i per això ha demanat a la presidenta de la Cambra catalana que li comuniqui la investidura del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per escrit. Fa tres anys la investidura d'Artur Mas també es va haver de fer a través d'una missiva. En aquella ocasió la Casa del Rei va denegar l'audiència a Núria de Gispert al·legant motius de salut del llavors regent, Joan Carles.

No hi haurà foto a la Zarzuela, però el calendari segueix el curs previst i aquest dimarts, a les 11, Puigdemont prendrà possessió del càrrec. Un càrrec, el màxim rang institucional que es pot ocupar a Catalunya, que diu que assumeix amb vocació de temporalitat. “He acceptat assumir la presidència perquè estem en unes circumstàncies excepcionals i perquè em sento lleial al president Mas i al projecte de país”, va declarar després del ple en què es va oficialitzar la seva renúncia com a alcalde de Girona.

D'entrada hauria de ser president durant 18 mesos, que és el termini que les forces sobiranistes s'han fixat per tenir

dissenyades les anomenades estructures d'Estat. Però a aquestes altures parlar de 'tempos' és, com a mínim, temerari. Per llei durant un any no es poden convocar unes noves eleccions, encara que això no significa que a partir d'ara la política catalana s'assereni. Al contrari, res fa pensar que sigui així i serveixi de pista que la vicepresidenta en funcions, Neus Munté, una de les persones que sortirà reforçada en el nou Govern, assenyala que ara toca recuperar el temps perdut després de la declaració del 9-N, tot i que el text està suspès pel Tribunal Constitucional. Forcadell va assegurar, en declaracions a TV-3, que el Parlament complirà sempre la legalitat: "Complirem la legalitat espanyola fins que tinguem la legalitat catalana". El xoc de trens, expressió gastada encara que no per això menys il·lustrativa, es consumarà quan se solapin les dues legalitats. 

ELS INTERROGANTS

'Habemus president', però hi ha els mateixos interrogants o fins i tot algun de nou. Primer: ¿És compatible accelerar el procés cap a la independència i intentar encarrilar una negociació amb el futur Govern central? No ho sembla. D'entrada, està per veure si Mariano Rajoy aconseguirà retenir la presidència o si, en canvi, Pedro Sánchez aconseguirà arribar a un acord amb Podem i Ciutadans, tal com ha reiterat en les últimes hores. "El canvi és més urgent que mai", va subratllar el líder socialista donant així un cop de porta, un altre, a la gran coalició que anhela Rajoy. Convergència estaria disposada a recolzar l'aspirant del PSOE. "Tot menys fer president Rajoy", afirma un dirigent de CDC, que recorda que aquesta va ser una de les conclusions que van quedar clares en el consell nacional celebrat dissabte. 

Però una cosa és votar a Sánchez per evitar que segueixi Rajoy i una altra de molt diferent és que a canvi aquest s'avingui a parlar de la independència. L'alternativa, doncs, segueix sent tornar a la casella del referèndum, però de les paraules de Munté i del discurs d'investidura de Puigdemont es desprèn que més que frenar el propòsit és el d'intentar accelerar.   

LES FERIDES OBERTES

Notícies relacionades

Així és Marcela Topor, la dona del president Carles Puigdemont

Carles Puigdemont, la biografia 2.0 del nou president

Difícilment Esquerra acceptaria recuperar la idea del referèndum i molt menys ho faria la CUP, que se segueix curant les ferides que la negociació amb Junts pel Sí ha deixat encara obertes. Anna Gabriel va revelar en declaracions a RAC-1 que durant les converses per intentar arribar a un pacte, un dels negociadors els va arribar a plantejar un símil que es desqualifica per si mateix: "Algú de JxSí va dir que el cap d'un israelià [Artur Mas] val per 10 palestins [els diputats de la CUP]". 

Un dels dubtes que ja ha quedat resolt és el del futur de qui va ser cap de llista dels cupaires, Antonio Baños. Va dir que renunciaria perquè no havia aconseguit que el seu partit recolzés la investidura de Mas. Després, una vegada el líder de CDC va tirar la tovallola, va especular amb la possibilitat de quedar-se, si el seu partit l'hi demanava. Però el partit no l'hi ha demanat i Baños està disposat a formalitzar la seva dimissió. Una altra víctima del procés. ¿L'última? 'Chi lo sa'. Qui ja ha fet les caixes, literalment, és Mas, que va penjar al seu compte oficial d'Instagram una foto en què se'l veia assegut en el que ha sigut el seu despatx en els últims cinc anys mentre recollia documentació. Una altra imatge per a la història.