El Govern confia que el TC actuï d'ofici si Puigdemont fa passos cap a la independència

L'Executiu no descarta fer peticions a l'Alt Tribunal o presentar recursos, després de consultar l'oposició, encara estant en funcions

Des de Moncloa recorden que les injeccions de liquiditat van lligades al compliment de la llei i veuen com a última opció, "sense descatar-la", el 155

tecnicomadrid32363965 madrid 10 01 2016 politica comparecencia del presi

tecnicomadrid32363965 madrid 10 01 2016 politica comparecencia del presi

3
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, va comparèixer aquesta diumenge davant la premsa per advertir al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que havia donat ordres a l'advocacia de l'Estat perquè, en cas que resulti necessari, es “respecti l'Estat de dret i per defensar la llei”. Però des de la Moncloa s'espera que sigui una altra institució, concretament el Tribunal Constitucional, el que actuï d'ofici en cas que des de Catalunya es facin nous i comprometedors passos cap a la independència les setmanes vinents.

Fonts governamentals consultades recorden que Rajoy va apostar fa mesos --i amb gran polèmica per fer-ho en vigílies de les eleccions catalanes-- per donar més poders a l'Alt Tribunal per impedir que les seves decisions poguessin ser desobeïdes per les autoritats sense haver d'afrontar serioses conseqüències.

SENSE DESCARTAR EL GEST POLÍTIC

 Així, si el Govern de Puigdemont o algun dels grups del Parlament decidissin desobeir, com s'apunta, la sentència del Constitucional que va tombar la resolució del 9 de novembre que marcava l'inici de la desconnexió amb Espanya, el TC podria moure fitxa sense necessitat que ningú l'hi reclami. Encara que un Govern en funcions, en virtut precisament d'aquesta recent reforma de la llei que regula el tribunal, ho podria sol·licitar si no ho fes. I el gest podria ser “un bon missatge polític”, segons algun càrrec governamental consultat per aquest diari.

“En cas d'advertir-se que una resolució dictada en l'exercici de la seva jurisdicció pogués ser incomplerta, el Tribunal, d'ofici o a instància d'alguna de les parts del procés en què hagués recaigut, requerirà a les institucions, autoritats, empleats públics o particulars o a qui correspongui portar a terme el seu compliment perquè, en el termini que se'ls fixi, informin sobre això”, especifica l'esmentada llei.

CASOS D'URGÈNCIA I 155

Així mateix, la llei 50/1997 estableix quins són els poders i les limitacions d'un Govern en funcions, al qual legalment se li impedeix adoptar mesures que no siguin de gestió ordinària “tret de casos d'urgència degudament acreditats o per raons d'interès general amb acreditació expressa que així ho justifiqui”.

¿La posada en marxa d'algun projecte vinculat al sobiranisme o la decisió d'interposar algun recurs d'inconstitucionalitat per frenar la Generalitat seria un d'aquests “casos d'urgència”?. La legislació espanyola vigent no entra en detalls, i per tant tot dependria de la interpretació del Govern en funcions i de la comprensió que l'oposició manifestés davant d'aquesta. Per si de cas, Rajoy ja s'està cobrint les espatlles: s'ha posat en contacte per intercanviar punts de vista sobre la investidura de Puigdemont i les seves possibles conseqüències amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el de Ciutadans, Albert Rivera, i que té intenció de fer el mateix amb el cap de Podem, Pablo Iglesias.

Els resultats de les eleccions generals del 20-D han propiciat, a més, que els populars sí disfrutin de la majoria absoluta a una de les Cambres, el Senat, precisament la que té a la seva mà aplicar el polèmic article 155 de la Constitució (suspensió de l'autonomia) si s'estima pertinent. No obstant, des de l'entorn de Rajoy s'insisteix que una mesura tan contundent, “que es podria aplicar en tot cas de manera gradual”, és una de les últimes opcions, “però sense que estigui descartada”. Hi ha més possibilitats de la injecció de liquiditat des de l'Estat pateixi alteracions si hi ha desobediència, donats els retocs legals que al final de la legislatura va fer amb tota intenció el ministeri d'Hisenda, que encara dirigeix Cristóbal Montoro.

NOTIFICACIÓ, MULTES I SUSPENSIÓ

Notícies relacionades

Fins aquí, l'Executiu. Tornant a l'Alt Tribunal, el primer que podria fer si ho creu oportú, segons les fonts consultades, seria notificar al substitut d'Artur Mas a la presidència de Catalunya i als nous consellers, si n'hi hagués, la sentència que ja va fer pública a finals del 2015 decretant la inconstitucionalitat de la resolució secessionista. La resta de les mesures que el TC pot aplicar hauran d'esperar al desenvolupament dels esdeveniments a Catalunya, encara que Puigdemont ja va advertir en la seva investidura que “és clar” que pensa desplegar la resolució independentista suspesa i que, a més, pretén impulsar lleis com la de la transitorietat jurídica, la creació de l'Agència Tributària, les estructures d'Estat o la llei del procés constituent.    

Si fes aquests passos, bé el president, bé la presidenta del Parlament o bé el responsable directe del desenvolupament d'algunes d'aquestes normes (també afectaria “particulars”, no només càrrecs polítics) podria ser objecte d'un requeriment i una multa d'entre 3.000 i 30.000 euros. En el cas concret de les autoritats, el Constitucional podria acordar la suspensió de les seves funcions “durant el temps necessari per assegurar l'observança dels pronunciaments del Tribunal”.