La revàlida catalana

El 20-D els catalans estan cridats a les urnes per quarta vegada en un any. Es podria dir que és normal que estiguin farts de campanyes. L'última, la de les autonòmiques, va ser només fa dos mesos i la sensació de provisionalitat, amb un Govern en funcions que encara no sap si tornarà a convocar altres comicis al març, fa témer als partits sobiranistes que l'esgotament del seu electorat es tradueixi en un menor suport a les seves sigles.

Ni Convergència (aquesta vegada sota el paraigua de Democràcia i Llibertat) ni ERC volen que s'interpretin les generals com una segona volta del 27-S i insisteixen que el procés cap a la independència segueix el rumb marcat. Per això aquests últims dies el mateix Artur Mas ha expressat la seva confiança que l'acord amb la CUP per investir-lo com a president està més a prop (l'assemblea del dia 27 aclarirà la incògnita). Fins i tot el candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, que s'ha esforçat a enviar missatges de calma a l' electorat moderat -preocupat per les conseqüències d'un acord amb la força anticapitalista-, ha reduït els dards a la CUP. Uns dards que són inversament proporcionals als gestos que ERC llança a l'electorat cupaire, orfe a les generals, i els vots del qual estan més que cobejats. Segons els experts demoscòpics són sufragis que es repartiran entre En Comú Podem i Esquerra. Que serveixi d'exemple que l'exdiputat Quim Arrufat ha confessat que si vota ho farà pels primers mentre que el seu company David Fernàndez tornarà a prestar la seva papereta als republicans.                                                                                                                                                                                     

Les forces sobiranistes confien que  Democràcia i Llibertat o ERC aconseguiran el primer lloc i així el seu discurs quedi reforçat. Una altra cosa és que, després al Congrés dels Diputats, puguin mantenir la unitat d'acció que han anunciat. D'entrada, Homs està disposat a participar en una ponència de reforma constitucional. El republicà Gabriel Rufián, en canvi, no té cap intenció d'asseure's en aquesta taula.

EL VOT ANTIRAJOY

Però els sondejos semblen apuntar que qui obtindrà la victòria a Catalunya serà Podem i, si és així, la lectura més plausible seria que el suport inequívoc de Pablo Iglesias a la consulta hi ha calat, que l'‘efecte Colau’ existeix i que els vots anti-Rajoy, que en altres temps capitalitzava el PSC, aquesta vegada van al sac de la força morada. Els socialistes, en un altre temps graner del PSOE, aquests dies han punxat en antics feus com Badalona i Santa Coloma de Gramenet, i malgrat que Pedro Sánchez va obrir i tancarà campanya a Catalunya, la candidatura de Carme Chacón es mourà entre els 8 i els 10 diputats.                                                                    

Notícies relacionades

Sánchez insisteix que no votar el PSOE és recolzar el PP

Iglesias i Colau escenifiquen la sintonia Catalunya-Espanya

En gran part el seu resultat està subordinat al resultat de Ciutadans, perquè ja s'ha demostrat que electoralment són vasos comunicants. Si Joan Carles Girauta aconsegueix situar-se segon o tercer s'interpretarà com un revés a l'independentisme perquè el discurs d'Albert Rivera és de tot menys conciliador amb el secessionisme. Segons l'últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) els catalans cada vegada es declaren més d'esquerres. Si el zero és l'extrema esquerra i el 10 l'extrema dreta, la mitjana fa un any era del 4,23 mentre que ara és del 3,8.

A menys d'una setmana per a les eleccions, el que sembla evident és que Catalunya girarà l'esquena al PP i que a Mariano Rajoy no li deu importar gaire, o ho deu donar per descomptat, perquè en aquesta campanya només vindrà una vegada.