Els inspectors d'Hisenda calculen que es deixarien d'ingressar 680 milions amb la promesa de Rajoy

L’última promesa de Mariano Rajoy, l’exempció total del pagament de l’IRPF per a les persones que segueixin treballant una vegada passada l’edat legal de jubilació, costaria a les arques públiques 680 milions d’euros, segons els càlculs del sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha). La mesura impactaria directament en 42.000 treballadors, el 35% dels quals guanyen més de 55.000 euros anuals i als quals aniria dirigit el 75% de l’exempció de l’IRPF. A més, la pràctica totalitat d’aquestes 42.000 persones grans (97%) són de nacionalitat espanyola i hi ha gairebé el doble d’homes que de dones.

Per la seva part, l’eliminació de la quota durant un any per als joves que trobin el primer lloc de treball beneficiaria fins a un màxim de 28.651 joves menors de 30 anys i el 2% dels empleats en aquesta franja d’edat, amb sous de més de 28.000 euros a l’any.

Segons el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, aquestes dues propostes ataquen els principis constitucionals de capacitat contributiva, justícia tributària i equitat del sistema tributari.

Notícies relacionades

L’Anaís, la «model» que va intentar amagar un disc dur d’Ábalos a la Guàrdia Civil: «Som amics. Amistat pura i dura»

Sánchez trasllada al secretari general de l’OTAN que es plantarà a la pujada de la despesa militar

Aquesta no ha sigut l’única crítica. Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO, va qualificar les propostes d’«ocurrència» que limitaran els ingressos de l’Estat i es va preguntar «amb quins recursos pagarà la sanitat, l’educació, l’atenció a les persones dependents o com es farà inversió productiva». 

Ciutadans considera que les noves mesures d’exempció fiscal són «una porta oberta al frau», segons el seu candidat Francisco de la Torre. Segons el també inspector fiscal, la possibilitat que el primer contracte d’un parat estigui exempt de tributar a l’IRPF i que l’empresari sí que es pugui deduir el cost salarial com una despesa en l’impost de societats pot donar lloc a «connivència» entre tots dos, cosa que podria fomentar el frau.