11 d’ag 2020

Anar al contingut

Mas: "Catalunya està sent intervinguda"

El president anuncia batalla jurídica i política per l'"agressió" del FLA i allarga la mà a un altre Govern espanyol

Marca distàncies amb la CUP reivindicant la seguretat jurídica, el diàleg i el sobiranisme progressiu

Fidel Masreal

Artur Mas marca el seu espai polític en plena precampanya electoral davant el PP de Rajoy i l'expectativa d'aconseguir que la CUP li permeti ser investit president. D'una banda, combat jurídic i polític, contra el Ministeri d'Hisenda per haver intervingut 'de facto' Catalunya amb condicions per accedir al fons de liquiditat autonòmic (FLA). De l'altra, un avís als anticapitalistes: no avancen les converses com seria necessari i haurien de recolzar un pla realista de governabilitat que a més inclou un accés gradual a la sobirania total.

La part més contundent de la intervenció del president en funcions sens dubte ha sigut el seu atac a l'“agressió” del Govern al condicionar els diners del FLA al fet que Catalunya no segueixi per la via independentista i culpar la Generalitat d'uns 1.300 milions mal anotats en la comptabilitat. “S'està produint una operació d'intervenció de l'autonomia catalana, més directa o més indirecta. Ja l'havien retallat molt, ara pretenen intervenir-la de forma encoberta o indirecta, però les intencions no s'amaguen a ningú”, ha destacat.

D'aquesta manera, Mas reforça el seu discurs sobiranista a les portes de les eleccions estatals i es descarrega de tota responsabilitat en els impagaments del Govern català respecte a les farmàcies i a altres proveïdors tan sensibles socialment com les entitats del tercer sector social. Tot és responsabilitat de l'Estat: “Si el FLA no arriba com ha d'arribar --i no són donacions ni subvencions--, com que no tenim una màquina de fabricar diners, no podem pagar; en últim terme, qui paga o deixa de pagar no és la Generalitat, és l'Estat, que té la paella pel mànec”.

BATALLA JURÍDICA I POLÍTICA

Més enllà de la contundència verbal, Mas no ha anunciat grans novetats. No es plantarà respecte a les condicions tècniques exigides pel ministeri, i de moment ha encarregat un estudi jurídic sobre a quines instàncies internacionals pot recórrer, inclosa l'opció del Tribunal Suprem espanyol --una instància per cert jurídica de l'entramat espanyol, entramat que, segons la declaració rupturista del 9-N, ja no es reconeixeria com a autoritat--, mitjançant un recurs contenciós administratiu. La resposta política: avisar el PP que criticar la falta de transparència de 1.300 milions de la Generalitat se li pot girar en contra quan Brussel·les revisi pagaments de l'Estat com les autopistes radials, l'AVE o el projecte Castor.

COM LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

I ha redoblat les crítiques comparant el cas de Catalunya amb les dones agredides en la violència masclista: “Hi ha agressions físiques, verbals… i institucionals, que són les que practica el Govern: no és verbal ni psicològica ni de gènere ni física, però és una agressió institucional, d'Estat, contra una població”.

SENSE ACORD AMB LA CUP

Amb relació a la CUP, i després d'haver assistit al malestar intern a CDC i dins el seu propi Govern per les cessions als anticapitalistes, aquesta vegada Mas ha posat límits. En primer lloc ha admès que el procés negociador “va molt lent, però va, i com que va estem encara en terminis possibles, almenys legalment, donem un marge de termini, de temps, per veure si va bé”. Prudència i fins i tot cert escepticisme.

Sobre l'abast del pacte, ha reclamat a la CUP un acord en tot, malgrat que ara per ara no hi hagi “acords encara en res”. “Es parla del procés constituent, d'un pla de xoc social en les capacitats que tenim. Del tema de la investidura, es parla de l'oferta que es va fer per part de Junts pel Sí de com estructurar el futur Govern en àrees de responsabilitat compartides…perquè si hi hagués acord idealment hauria de ser sobre tot, si no és sobre tot quedarà coix”, ha avisat.

I perquè quedi clar que no hi haurà ni declaracions unilaterals (tot i la resolució de “desconnexió” votada el 9 de novembre) ni passos en fals, Mas ha avisat --en un altre missatge implícit a la CUP-- que no comptin amb ell per saltar-se les lleis en qüestions com la futura agència tributària. “En el tarannà del Govern català no hi ha voluntat de crear problemes de seguretat jurídica en la ciutadania, ho farem de forma que les persones i les empreses no tinguin problemes de seguretat jurídica. Seria un perjudici innecessari”, ha avisat.

També ha afegit que els resultats del 27-S no donen dret a la Declaració Unilateral sinó a “preparar el país per fer en algun moment dels pròxims mesos aquest salt definitiu endavant”.

MÀ ALLARGADA AL FUTUR GOVERN

Mas ha castigat durament el Govern del PP i al mateix temps s'ha acollit a la part de la mà allargada que existeix al final, en l'últim dels punts de la declaració de ruptura votada el 9 de novembre al Parlament per part de Junts pel Sí i la CUP, la que convida al diàleg. En aquest punt, el líder convergent ha traçat un camí diferent del que la CUP i en bona mesura ERC volen: el de dialogar amb el futur inquilí de la Moncloa, si no es diu Rajoy: “Si el 20-D hi ha un Govern diferent que no es dediqui a l'agressió institucional permanent, a l'asfíxia permanent, i no persegueix la gent per les seves idees polítiques, les institucions catalanes, perquè la nostra resolució també ho diu i és el nostre tarannà, estaran en aquesta actitud de poder parlar i negociar, però fa falta un Govern amb el mínim concepte de diàleg, amb l'actual el diàleg no és possible”.

"MARXAR SERIA EL MÉS FÀCIL"

Mas, atacat directament per la CUP per considerar-lo un destorb per al creixement de l'independentisme en les classes populars, ha reivindicat la seva figura al ser preguntat sobre si ha pensat a retirar-se. “Marxar sempre és fàcil, però seria d'una alta irresponsabilitat en aquest moment i per tant procuraré esgotar totes les possibilitats perquè el projecte vagi endavant, més enllà de la posició de cada una de les persones”, ha afirmat. Una manera de reividicar el seu paper avui i de cara al futur, en què tot el seu espai, el seu partit, CDC, abaixarà la persiana per buscar un nou partit que ampliï fronteres ideològiques i sobretot pugui vèncer la llosa de la corrupció que pesa sobre Convergència.