La bona estrella dels Pujol

Els germans Pujol Ferrusola rebutgen que hagin comès actes de corrupció i asseguren que els seus guanys obeeixen a la seva bona fortuna en els negocis, ja que les seves exigües inversions els van reportar importants plusvàlues. Així consta en els recursos presentats pels seus advocats, Cristóbal Martell i Albert Carrillo, contra els actes d'entrada i registre que va dictar contra ells el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata. Els lletrats demanen que es declarin nuls aquests registres i que no es tingui en compte la documentació que s'hi va intervenir.

Els advocats expliquen una de les operacions més controvertides de Josep, Pere, Oleguer i Jordi Pujol Ferrusola amb la família Sumarroca. Es tracta de la compra d'accions de General Lab (que formava part d'una societat patrimonial d'aquesta família) per 6.000 euros cadascun sense que consti cap mena de documentació, segons el jutge. Els germans van utilitzar després una empresa de Josep, MT TAHAT, "per obtenir més d'un milió d'euros per la venda d'aquestes accions a una companyia francesa".

Doncs bé, els lletrats en donen una altra versió. Expliquen que aquesta operació es va portar a terme el setembre del 2003 i que els germans no podien saber com "evolucionaria el mercat farmacèutic". I rebutgen que aquesta activitat tingui res a veure amb una conducta de corrupció perquè no es va desenvolupar en l'àmbit de l'Administració pública.

I és que en els recursos s'insisteix en diverses ocasions a presentar els germans Pujol com uns bons negociants, però aliens a l'Administració. Per exemple, asseguren que Jordi Pujol júnior ha tingut al llarg dels anys un paper de gestor del llegat familiar i després ha controlat "l'ingrés de fons de mercantils", però només "quan no exercia cap responsabilitat en la gestió pública".

MESURA DESPROPORCIONADA

Notícies relacionades

El jutge considera un "mer relat" la versió del llegat de Pujol

Pujol júnior va reconèixer que uns fons a Andorra eren del seu pare

Per això, els advocats sostenen que els registres a què va ser sotmès el clan van ser desproporcionats i asseguren que les dades que van recollir es podien haver obtingut sol·licitant informació a societats, a l'Agència Tributària i a bancs. I confirmen que Josep es va acollir a l'amnistia fiscal el 2012 dins del termini, al contrari que Pere, que ho va fer fora de termini i per això ha de fer front "a una draconiana sanció del 150%" per regularitzar els fons que tenia a Andorra. També asseguren que els possibles delictes comesos per tenir aquests diners al Principat han prescrit. 

Per la seva part, en el seu recurs, Mercè Gironès se sent "enganyada" pel seu exmarit, Jordi Pujol Ferrusola, i es desmarca d'un altre 'pelotazo' urbanístic, de 4,8 milions d'euros, a l'explicar que va ser un ajuntament del PSC el que va requalificar uns terrenys urbans que va comprar al seu cunyat perquè estava passant "dificultats econòmiques". En el seu escrit també lamenta "la inflamació informativa" que va patir al començar aquest cas el 2012 i les filtracions que es van fer "des de totes les instàncies polítiques, especialment des del Ministeri de l'Interior", per justificar que liquidés la seva activitat empresarial el 2013.