ERC intercedeix entre CDC i la CUP

«Què crispetes ni què romanços?».  Així respon un alt càrrec d’Esquerra Republicà al suggeriment que els republicans assisteixen, amb una bossa de blat de moro torrat fins a l’explosió, a la picabaralla entre Convergència Democràtica i la CUP. Desenfunda el mòbil i demana unes dades per WhatsApp. Arriben: «Perquè te’n facis una idea, entre el 2 i el 16 d’octubre Marta Rovira ha realitzat 19 reunions preparatòries –contactes polítics amb experts, amb la societat civil i amb líders del partit– i 12 executives amb la CUP, amb CDC o amb les dues forces. No estem darrere la barrera, som els intermediaris», sentencia aquesta veu.

 

¿I quina és la situació ara mateix? «Som l’únic partit que defensa que Mas ha de ser investit president ja», deixa anar un altre líder republicà consultat. La teoria d’ERC és que la unitat entre Mas i CDC s’ha trencat i que, mentre el cap de l’Executiu català en funcions mira d’arribar a un acord, els dirigents del partit ja han decidit anar a noves eleccions al mes de març. Les declaracions d’aquests últims dies són enteses a la seu republicana del carrer de Calàbria com un intent de dinamitar ponts per a un acord, encara que hi ha qui, més generós amb el soci de coalició, sosté que es tracta de la ja coneguda pressió a la CUP, això sí, de molts pascals, per fer servir les unitats físiques.

 Sense anar més lluny, el que assegurava ahir el candidat de CDC, ara sota l’epígraf de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs. En una entrevista a la cadena SER, l’exconseller de Presidència va explicar que pensa anar a Madrid amb ànim de «dialogar, negociar i pactar», després de  respondre que l’independentisme no té força «suficient» per «culminar» unilateralment el procés independentista iniciat. I és que Homs està convençut que a partir de les eleccions del 20 de desembre a Espanya «s’obrirà un període diferent». Convergència, Madrid, negociació. Tres paraules que juntes són interpretades a ERC com la sempre esperada marxa enrere. I que a la CUP van causar una enrabiada monumental que van atribuir encara a la reacció post-investidura i al doble no.

CRÍTIQUES A LA CUP

 Els republicans tampoc s’estalvien crítiques a la CUP. «En el debat d’investidura va quedar patent que el tema del què, el com i el quan» era el farcit del que, realment, ocupa i preocupa els anticapitalistes: el qui. O per dir-ho d’una altra manera, el cap de Mas.   Els republicans lamenten que l’«abstenció reflexiva» que s’havia pactat amb la CUP, per a la segona votació, se n’anés en orris per culpa d’una filtració als mitjans –que ells atribueixen a un alt càrrec de CDC–  i que es tornés al ja conegut «no tranquil».

Segons fonts republicanes, la CUP, a la taula de negociació, ha arribat a acceptar rebaixes en el pla de xoc social que es negociava amb Junts pel Sí si anava acompanyat del cap d’Artur Mas. Per tot plegat, la sensació d’alarma a ERC és notable. El perill que no s’arribi al pacte és real, cosa que significaria «la mort del procés cap a la independència».

 Si aquest fos l’escenari, i les eleccions la conseqüència directa, ERC hi aniria enarborant la bandera de l’independentisme. «Dos milions de persones ens hi obliguen», assenyala una veu. ¿Es veuen forts? La resposta és sí, encara que enfocats aquests possibles comicis del mes de març com unes «plebiscitàries sobre la figura de Mas» la pugna seria acarnissada entre republicans i convergents.  Tant, que Esquerra Republicana ja té por d’una nova ofensiva de llista única, sobretot si el principiant Gabriel Rufián bat el veterà Francesc Homs en les eleccions generals del 20 de desembre. Però amb una gran diferència respecte del mes de juliol: ara ja no hi ha l’amenaça de no convocar comicis.

PRESUMPTE TACTICISME 

Notícies relacionades

Antoni Fernández Teixidó deixa els seus càrrecs a CDC per la "deriva" de la negociació amb la CUP

Homs admet que no hi ha majoria per culminar el procés sobiranista

No cal dir que la visió que tenen d’ERC a la CUP i a CDC no és tan beatifica. Els anticapitalistes són els que acusen els republicans d’inacció, i els convergents, de no sumar-se amb tota l’artilleria al setge practicat al partit assembleari. Tot plegat, coincideixen uns i altres per primera vegada en setmanes, per motius tàctics i electoralistes. 

 Diverses fonts de les dues trinxeres, les de Junts pel Sí (CDC i ERC tenen cadascú la seva) i la de la CUP, coincideixen que les negociacions estan ara mateix en guaret. Hi ha qui sosté que a Mas li agrada jugar amb el control del temps i el calendari. Als passadissos del carrer de Calàbria corre una descripció històrica de com se senten en aquesta negociació entre Junts pel Sí i la CUP: «Com en el 31, estem entre la Lliga Regionalista i la FAI [Federació Anarquista Ibèrica]». Potser perquè en aquell any, la Lliga va cedir l’hegemonia als republicans.