La 'start up' del sobiranisme
Independentisme social-liberal i transparència són els eixos de Demòcrates de Catalunya, el partit que aspira a fagocitar Unió
La política catalana ofereix els últims mesos vivències que eren impensables temps enrere. La ruptura de CiU, fet sens dubte històric, ha vingut acompanyada de la ruptura interna d’Unió. L’escissió va donar peu, fa una setmana, al congrés fundacional de Demòcrates de Catalunya (DC), un partit que s’autodefineix com a social liberal i socialcristià i que té una indissimulada meta: menjar-se l’espai d’Unió i ocupar el centredreta modern del catalanisme independentista.
L’escissió va ser un fet el dia en què per un escàs marge de vots, la consulta interna a Unió va avalar la tesi no independentista de la cúpula de Josep Antoni Duran Lleida. La divisió interna ve de molts mesos enrere. I l’exdirigent democristià i exresponsable d’Universitats del Govern Antoni Castellà s’ha envoltat en la nova etapa de noms de pes com l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert i l’històric expresident de la Cambra i exconseller Joan Rigol, així com diputats com la que va ser portaveu adjunta de CiU Mercè Jou.
Sense militants
Notícies relacionadesAixí fins a més de 1.800 «voluntaris», que no militants. Les seves referències: els partits nord-americans, que mantenen una activitat escassa entre eleccions i que no fixen una militància estricta. DC té voluntaris. S’organitza en una direcció col·legiada, amb un mínim de dos portaveus i amb llistes obertes per escollir els seus càrrecs i candidats. Es finança sense crèdits bancaris i opta pel micromecenatge, per exemple, per al congrés fundacional de Cornellà. El seu objectiu és evident: aparèixer com l’antítesi d’Unió, partit de la direcció del qual reneguen de forma fins i tot agra, com ho demostren nombroses declaracions de De Gispert sobre la seva antiga formació política, que la va donar de baixa de militància. La filla del dirigent històric d’Unió Manuel Carrasco, afusellat pel franquisme, ha exigit al partit de Duran que deixi de fer servir el nom del seu pare com a referent d’UDC.
Amb tot, les primeres decisions de DC no han agradat unànimament als «voluntaris». Per exemple, anar en coalició amb CDC en les eleccions generals fins i tot abans de constituir-se com a DC. El 20% no va avalar aquesta coalició en la consulta interna. Consulta en què tot just van votar la meitat dels nous adscrits al partit. DC ha condicionat l’aposta amb CDC a un codi ètic dels candidats.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques