La 'start up' del sobiranisme

La política catalana ofereix els últims mesos vivències que eren impensables temps enrere. La ruptura de CiU, fet sens dubte històric, ha vingut acompanyada de la ruptura interna d’Unió. L’escissió va donar peu, fa una setmana, al congrés fundacional de Demòcrates de Catalunya (DC), un partit que s’autodefineix com a social liberal i socialcristià i que té una indissimulada meta: menjar-se l’espai d’Unió i ocupar el centredreta modern del catalanisme independentista.

    L’escissió va ser un fet el dia en què per un escàs marge de vots, la consulta interna a Unió va avalar la tesi no independentista de la cúpula de Josep Antoni Duran Lleida. La divisió interna ve de molts mesos enrere. I l’exdirigent democristià i exresponsable d’Universitats del Govern Antoni Castellà s’ha envoltat en la nova etapa de noms de pes com l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert i l’històric expresident de la Cambra i exconseller Joan Rigol, així com diputats com la que va ser portaveu adjunta de CiU Mercè Jou.

Sense militants

Notícies relacionades

Catalunya s'activa per rebre el Papa i Illa liderarà l'organització de la visita

Illa compareixerà el 18 de març al Parlament per Rodalies i les protestes de professors i metges

Així fins a més de 1.800 «voluntaris», que no militants. Les seves referències: els partits nord-americans, que mantenen una activitat escassa entre eleccions i que no fixen una militància estricta. DC té voluntaris. S’organitza en una direcció col·legiada, amb un mínim de dos portaveus i amb llistes obertes per escollir els seus càrrecs i candidats. Es finança sense crèdits bancaris i opta pel micromecenatge, per exemple, per al congrés fundacional de Cornellà. El seu objectiu és evident: aparèixer com l’antítesi d’Unió, partit de la direcció del qual reneguen de forma fins i tot agra, com ho demostren nombroses declaracions de De Gispert sobre la seva antiga formació política, que la va donar de baixa de militància. La filla del dirigent històric d’Unió Manuel Carrasco, afusellat pel franquisme, ha exigit al partit de Duran que deixi de fer servir el nom del seu pare com a referent d’UDC.

    Amb tot, les primeres decisions de DC no han agradat unànimament als «voluntaris». Per exemple, anar en coalició amb CDC en les eleccions generals fins i tot abans de constituir-se com a DC. El 20% no va avalar aquesta coalició en la consulta interna. Consulta en què tot just van votar la meitat dels nous adscrits al partit. DC ha condicionat l’aposta amb CDC a un codi ètic dels candidats.