Albert Martí Vadell: "És la primera vegada que hem pogut fer alguna cosa per ell"

L'última carta de Miquel Vadell a la seva dona és del 2 d'octubre de 1938. Aquelles lletres escrites des del front de la batalla de l'Ebre van arribar dies després al seu destí, amb una notificació: «El soldat Miquel Vadell va morir per un bombardeig de l'aviació enemiga a les 16.00 hores del 2 d'octubre, quan prestava els seus serveis a la 16 bateria de la Divisió Contra Avions». El seu nom és un dels 1.344 que figuren al memorial de les Camposines (la Fatarella, Terra Alta), on demà es ret homenatge als que van deixar la vida en una de les últimes trinxeres de la guerra civil. Allà on abans va ser un camp de cadàvers, avui només se sent el refilet dels gafarrons.

-Vostè no va conèixer el seu avi Miquel.

-No. A casa de l'àvia hi havia un bagul amb les seves coses i quan el meu germà i jo érem petits obrir-lo era tot un esdeveniment: hi havia diaris dels anys 20, novel·letes d'un cèntim, cartes... Jo solia dir que el meu avi va morir a la guerra, però la meva àvia em corregia: «No, al teu avi el van matar».

-Subtil, però contundent.

-Segons sembla la metralla de la bomba li va tocar el cap. Els companys el van tapar amb una manta i el van enterrar allà mateix, però la meva àvia no en va saber mai el lloc exacte.

-¿Tenia necessitat d'investigar-ho?

-No. Tot va començar quan vaig venir a passar el cap d'any amb uns amics en aquesta zona i vam visitar el memorial de les Camposines. Vaig veure unes plaques amb uns noms i, com que sabia que el meu avi havia mort en aquesta batalla, em vaig posar a buscar el seu. Però no hi era.

-Anys després d'aquella primera visita, el seu nom ja està inscrit.

-Després d'un viatge a Normandia, on la memòria històrica relacionada amb fets bèl·lics està normalitzada i institucionalitzada, vaig tenir la idea. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya ofereix la possibilitat de demanar informació sobre familiars desapareguts. Vaig convocar tres generacions de la meva família -la mare, la tia, el germà, el fill i el nebot- i vam decidir enviar el formulari per demanar informació sobre l'avi.

-¿Què li van respondre?

-Vaig rebre una carta certificada de la Subdirecció General de Memòria i Pau de la Generalitat en què deien que no tenien informació sobre el seu parador exacte, però que podíem incorporar el seu nom a les Camposines. El 17 d'octubre passat vam assistir a l'acte de col·locació de la placa.

-La seva mare era un bebè de mesos i la seva tia tenia 2 anys quan es van quedar sense pare. Per a elles devia ser molt emotiu.

-La mare va veure el nom del seu pare, li va posar unes roses i va dir: «És la primera vegada que hem pogut fer una cosa per ell». Les dues es van emocionar... [Se li trenca la veu].

-Veig que no van ser les úniques...

-Tant elles com jo som persones contingudes però... Potser a la gent li semblarà una tonteria; total, per una placa... Però no, això t'acaba tocant. És com si alguna cosa que no acabava d'encaixar s'hagués posat a lloc, tan simple com això.

-¿Pensen deixar mostres de l'ADN familiar per a una futura identificació? 

-Em pensava que això només es feia quan ja s'havien trobat les restes. No sabia que existís un banc d'ADN d'ofici.

-És una iniciativa de dues famílies que es va posar en marxa fa tres anys amb el suport de la Universitat de Barcelona. [Més informació a internet: dom.cat/5br

-No pensàvem fer res més perquè no ho sabíem, però ho consultaré.

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

-El seu avi era republicà. ¿El molesta que al memorial hi hagi els dos bàndols?

-No. Aquí no es tracta de seguir intentant guanyar aquella guerra sinó de deixar constància dels fets perquè no siguin oblidats o, fins i tot, bandejats.