EL POLS SOBIRANISTA

Mas es manté en la desobediència malgrat l'avís del Constitucional

El president en funcions rep, juntament amb 20 autoritats més, la carta de la resolució del tribunal

"No es tracta de saltar-se la llei, sinó de substituir l'espanyola per la catalana", assegura al Parlament

Artur Mas, aquest dijous, en el ple d’investidura. Darrere seu, els membres de la Mesa.

Artur Mas, aquest dijous, en el ple d’investidura. Darrere seu, els membres de la Mesa. / EFE / TONI ALBIR

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Artur Mas es manté ferm en la seva desobediència al Tribunal Constitucional (TC). Malgrat haver rebut aquest dijous, com 20 autoritats catalanes més, la carta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en qupè s'adverteix de les "eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poden incórrer" si no acata la suspensió de la resolució independentista decretada pel Constitucional, el president en funcions no s'ha mogut de la seva idea d'acatar només les lleis catalanes. "No es tracta de saltar-se legalitats, sinó de substituir una legalitat espanyola per una catalana", ha sentenciat al Parlament.

Mas: "No es tracta de saltar-se la llei, sinó de substituir l'espanyola per la catalana"

Muhammad Ali va rebre el 1967 una carta, la de reclutament per a de les forces armades dels EUA. El campió del món dels pesos pesants, que s'havia convertit a l'islam, es va negar a acceptar-la al·legant conviccions religioses i el seu rebuig a la guerra del Vietnam. Després de declarar-se objector de consciència, va ser detingut, acusat de traïció i condemnat a cinc anys de presó. Va perdre la llicència per boxejar i va perdre el títol de campió del món. Però, finalment, el Tribunal Suprem li va donar la raó el 1971.

Mas: "El Govern utilitza al TC per fer política"

Com Ali, Mas ha rebut aquest dijous una altra carta instant-lo a seguir la legalitat, però això no l'ha fet apartar-se ni un mil·límetre de la seva aposta per la desobediència. Com el púgil nord-americà, està convençut que el temps li donarà la raó. Lluny d'abaixar els braços, ha defensat al Parlament que la decisió del TC només reforça la seva visió que és un tribunal polititzat. "Res de nou a l'horitzó. Estem acostumats. Sabem, per exemple, que el Govern espanyol, en lloc de fer política, que és el que li correspon, utilitza el TC per fer política. I aquest és el senyal de l'immobilisme davant la realitat catalana".

Malgrat que Xavier García Albiol i Inés Arrimadas l'han pressionat perquè digués explícitament si acataria o no la decisió, Mas ha eludit els directes dels representants del PP i CiutadansAntonio Baños sí que ha entrat en el cos a cos amb Albiol. "Els 10 diputats de la CUP no acatarem", ha dit el líder de la CUP. Marta Rovira, portaveu de Junts pel Sí, també ha subratllat que la resolució "en cap cas ha suspès el mandat democràtic i legítim a què ens devem".

CIUTADANS I PSC, VIGILANTS

Notícies relacionades

Com Mas, Carme Forcadell i els membres de la Mesa del Parlament també han rebut en mà una carta del TSJC. Tots els seus membres l'han acceptat amb normalitat, com ha explicat José María Espejo-Saavedra, el vicepresident segon de la Mesa. El també diputat de Ciutadans també ha advertit que farà constar en acta els vots de tots els components de l'òrgan si debaten algun aspecte de la resolució independentista. El PSC enviarà un escrit als integrants de la Mesa per recordar-los el seu deure d'impedir o paralitzar" qualsevol iniciativa que suposi "eludir o ignorar" la suspensió. Per la seva part, Catalunya Sí que es Pot ha sol·licitat un informe als serveis jurídics de la Cambra perquè dictaminin quina ha de ser l'actuació dels representants assenyalats.

En un dia de moltes cartes, Josep Lluís Trapero, comissari en cap dels Mossos, ha dirigit una comunicació a tots els agents del cos que li informin de qualsevol possible cas de sedició a Catalunya, per assumir "en tots els supòsits i sense excepció" les decisions a adoptar. Una sèrie de directrius per "donar seguretat jurídica" al cos i donar compliment a l'escrit del fiscal en cap de l'Audiència Nacional, que els insta a informar els tribunals si en el procés independentista es produís un delicte de sedició.