Dubtes al TC sobre els avisos de suspensió a 21 autoritats de Catalunya

Alguns jutges consideren que no és la seva funció fer aquestes advertències

1
Es llegeix en minuts
MARGARITA BATALLAS / MADRID

El ple del Tribunal Constitucional acordarà la suspensió de la declaració independentista aprovada pel Parlament, però dedicarà més minuts de discussió a la pretensió del Govern Govern de notificar personalment a 21 autoritats catalanes, entre elles Artur Mas i Carme Forcadell, que seran suspesos o imputats si desobeeixen el mandat de l'alt tribunal.

Fonts jurídiques han explicat que alguns magistrats són reticents a convertir-se en "agents judicials" al transmetre a aquestes persones que el Govern usarà dues vies per respondre a les seves intencions de seguir endavant amb la declaració d'independència. L'advocat de l'Estat els ha sol·licitat que es notifiqui personalment a Mas, Forcadell, els membres de la mesa de la cambra catalana i els consellers que poden ser suspesos en les seves funcions o se'ls pot obrir un procés per desobediència "en cas d'incompliment" del mandat de l'alt tribunal.

CONEIXEMENT A TERCERS

Aquestes fonts han recordat que les seves decisions es publiquen al BOE, al Butlletí Oficial del Parlament i al Diari Oficial de la Generalitat, i per tant consideren que el seu mandat és conegut per tots. Les fonts consultades han expressat els seus dubtes sobre la conveniència que el Tribunal Constitucional faci aquest paper ara sobretot perquè si finalment el Govern demana la suspensió d'aquestes persones, per no haver acatat la decisió de l'alt tribunal, s'hauran de pronunciar en aquell moment.

Notícies relacionades

Els jutges ja tenen a la seva disposició la demanda del Govern central en què demana la suspensió i la nul·litat de la declaració d'independència per ser "clarament inconstitucional". Per a l'advocat de l'Estat aquesta declaració "ordena la secessió d'Espanya per mitjans no democràtics". I és que sosté que "el poble català existeix perquè l'espanyol va reconèixer el dret d'autonomia de les nacionalitats i les regions".

També rebutja que una reforma constitucional "que permeti donar sortida a les diverses inquietuds polítiques" es faci de forma "unilateral" i ignorant "el poble, la seva sobirania i els seus drets".