Sánchez acusa l'"immobilisme" del PP d'emparar que el secessionisme "pugés com l'espuma"

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha carregat aquesta tarda contra l'“immobilisme” del PP i el president del Govern, Mariano Rajoy, una actitud a la qual responsabilitza de “la pujada com l'espuma” del secessionisme a Catalunya. No obstant, s'ha mostrat convençut que en el marc de la llei hi ha encara “espai per renovar el pacte per la convivència” i evitar per tant que es produeixi la ruptura d'Espanya.

En un míting de precampanya davant unes 2.000 persones a Viator (Almeria), tant ell com la líder andalusa Susana Díaz han volgut oferir una imatge de tancament de files i de deixar enrere les seves discrepàncies, el cap dels socialistes ha considerat que el culpable del desafiament secessionista és Artur Mas, encara que també el president del Govern ha tingut la seva quota de responsabilitat al permetre que aquest sentiment de ruptura s'anés incrementant.

"Però sabem que la majoria dels catalans no volen ni immobilisme ni ruptura", ha asseverat, assegurant a continuació que hi ha espai en el marc de la legalitat per respondre a aquest repte de "renovar l'espai de convivència i evitar que es fracturi Catalunya". "En això està el PSOE", ha dit, subratllant que el seu partit té "molt clar" que estarà sempre "en la defensa de l'ordre constitucional, la unitat d'Espanya, la igualtat dels espanyols i la legalitat democràtica".

En la mateixa línia, Díaz ha retret que el Govern del PP sembla que "tan sols s'ha mogut quan els independentistes li han pujat a les barbes", malgrat que ja fa dos mesos en una reunió amb Rajoy li va reclamar que "no hi ha temps de descompte" per solucionar el tema català. "Doncs hem arribat fins aquí", va assenyalar, per apel·lar a continuació a la unió de "tots els ciutadans, tots els partits i tots els pobles d'Espanya" davant algú que "intenta saltar-se la democràcia", en al·lusió al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, a qui ha recordat que els tribunals constitucionals es van crear perquè "cap majoria en unes eleccions pogués saltar-se la llei".

"Ens estem jugant Espanya, i ningú té dret, ni cap opció, de dividir Catalunya i separar-la d'Espanya", ha dit, reclamant “unitat i fermesa”. I en aquest escenari, ha subratllat la necessitat de comptar amb un president "que garanteixi la unitat d'Espanya i la igualtat de tots els ciutadans, visquin on visquin, sempre, en qualsevol moment i en qualsevol lloc", compromès, que de seguretat, confiança i convivència a aquest país.

Ja en clau electoral, el líder dels socialistes ha recordat que “el millor que li ha passat sempre a Espanya ha vingut de la mà del PSOE”, i per això ha instat els militants a mirar “amb orgull al passat” per guanyar les pròximes eleccions el 20 de desembre. Sánchez ha presentat el PSOE com l'"únic canvi possible" per frenar la "dreta reaccionària", assegurant que els quatre anys de govern del PP només han generat "atur, desigualtat i corrupció" i que ha confós "pàtria amb patrimoni i majoria absoluta amb absolutisme".

"VELLS CONEGUTS"

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

També ha tingut paraules per a les formacions emergents, de les quals ha dit que encara que sorgeixen ara "són vells coneguts". "Podem són les Joventuts Comunistes, encara que Juan Carlos Monedero eleva una mica la mitjana d'edat", ha ironitzat, mentre que de Ciutadans ha assegurat que són "la dreta del copagament i el contracte únic".

"Nosaltres no necessitem reivindicar la nostra pàtria perquè la nostra pàtria està en les escoles públiques" o en les lleis de drets socials, ha asseverat apel·lant al llegat dels expresidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero. I s'ha compromès a derogar la llei mordassa i la reforma laboral, convertint l'estatut dels treballadors en una carta de drets; ha advocat per implantar un sistema de cotitzacions progressives en funció dels ingressos per als autònoms, i a elevar el salari mínim interprofessional fins als 1000 euros en el termini de dues legislatures, a més de revitalitzar la Llei de Dependència perquè inclogui nous dependents.