Rivera proposa enfortir l'Estat a través d'una reforma constitucional

El flamant candidat de Ciutadans per a les generals, Albert Rivera, va demanar ja fa mesos al seu guru en diverses matèries, l'economista Luis Garicano, que capitanegés un equip d'experts per elaborar una proposta de reforma constitucional. La idea és que el projecte fos, juntament amb l'econòmic, matèria estrella del programa electoral per al 20-D. Garicano va complir amb el seu paper i ahir, a la simbòlica ciutat de Cadis, «el lloc on les Corts del 1812 van proclamar que els espanyols eren ciutadans, i no súbdits», segons es va apuntar des de l'organització taronja amb tota intenció, es va presentar La Pepa de Rivera, resumida en 30 punts. Un dels objectius gens dissimulats és el de intentar apuntalar l'Estat, posar un candau definitiu al model territorial i al traspàs de competències i doblegar el control sobre les comunitats autònomes en plena ofensiva separatista a Catalunya. A més, aquest projecte busca constitucionalitzar un nou model de finançament autonòmic basat en una cartera de serveis públics comuns, similar al que el PP portarà també en el seu programa, i reclama acabar amb privilegis forals.

El mateix líder de C's va resumir les seves intencions quan, davant l'aplaudiment d'un públic entregadíssim que va abarrotar el palau de congressos gadità, va proclamar que si era president intentaria treure de la Constitució l'article 150.2, que permet traspassar competències d'origen estatal a les autonomies. «S'ha acabat l'article que va permetre a Jordi Pujol anar de despatx en despatx, amb [Felipe] González i [José María] Aznar a la recerca de més competències», va dir, en al·lusió als pactes que en els 80 i els 90 el llavors líder de CiU va establir amb socialistes i després amb populars per oferir, a canvi de quotes més altes d'autonomia i finançament, estabilitat política a Espanya.

LA LÍNIA DE RUBIO LLORENTE / La idea de Rivera és mencionar les 17 autonomies i Ceuta i Melilla a la Carta Magna (en la línia de la proposta que fa anys va fer el Consell d'Estat dirigit per Francisco Rubio Llorente), i establir un llistat d'atribucions per a cada administració que no es tornin a revisar. I, en cas de crisi, dotar l'Estat de noves eines per poder intervenir, controlar més i tenir primacia sobre les autonomies. Aquest escenari acosta Rivera als postulats dels conservadors i l'allunya del model federal que, de cara a les pròximes eleccions, abandera el PSOE de Pedro Sánchez.

Però n'hi va haver més. Rivera, amb actitud a mig camí entre professor universitari i presentador de televisió, va mirar de fer atractiu un tema tan complex com una reforma constitucional. No va necessitar gaires esforços per sentir-se recompensat. El públic va arribar entregat de casa i va aplaudir amb el mateix entusiasme l'aposta per derogar la disposició transitòria de Navarra (una mesura que també va defensar Mariano Rajoy aquesta mateixa setmana) que l'anunci que amb ell el Senat passaria a millor vida, i seria substituït per un consell de presidents amb vot ponderat.

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

El candidat a les generals va afirmar també que el seu projecte relatiu a la separació de poders no deixaria indiferent a ningú. «He portat diverses propostes-bomba [...]. Alguns s'espantaran molt amb les meves mesures perquè perdran les seves cadires», va augurar. I va començar a disparar: va advocar per acabar amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i donar més poders a un president del Suprem que, igual que el fiscal general de l'Estat, passaria a elegir-se de forma més democràtica i amb més pes dels mèrits. Amb Rivera desapareixeria també la possibilitat que els parlaments autonòmics avalin jutges per als tribunals superiors de justícia.

Per últim, va reclamar una altra llei electoral que permeti votar polítics i partits; la supressió de privilegis per a parlamentaris i la inclusió d'un nou paquet de drets socials -en això coincideix amb el PSOE- que, segons va dir, arribaran amb garantia pressupostària perquè no quedin en simple teoria.