Els votants de la CUP rebutgen investir Mas

Bastant en segon pla per la potència de la declaració de ruptura amb Espanya que aquest dilluns aprovaran Junts pel Sí i la CUP, Catalunya viurà la setmana entrant, en la seu de la seva sobirania, un fet insòlit. Tret d'un gir de 180 graus en les negociacions d'aquí a dijous, serà la primera vegada que un candidat a la presidència de la Generalitat no sigui investit ni en la primera ni en la segona votació. Cap de les dues forces independentistes sembla estar disposada a afluixar la corda, de manera que Artur Mas no tindrà més remei que quedar-se a la sala d'espera. La negativa de la CUP a facilitar la seva reelecció, solemnitzada dimecres pel seu cap de files, Antonio Baños, davant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, té a més el beneplàcit de la majoria dels seus votants.

Un sondeig elaborat pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO conclou que ni més ni menys que el 67,6% dels electors de la força anticapitalista rebutgen la idea de recolzar la investidura del líder de CDC, en la línia del que defensa Baños. Només el 26,2% dels que van votar la CUP el 27-S són partidaris de facilitar la reelecció de Mas. L'enquesta es va efectuar a partir de 1.600 entrevistes del 26 d'octubre al 2 de novembre, és a dir, la setmana en què Junts pel Sí i la CUP van escenificar els seus dos primers acords, cosa que va permetre designar Forcadell com a presidenta del Parlament i va donar a llum la resolució que obre el camí de la «desconnexió» amb Espanya i impulsa la desobediència al Tribunal Constitucional.

Cap d'aquests pactes ha servit per desencallar la negociació de la que seria la tercera investidura de Mas. Una opció, la de reelegir l'actual president, que tampoc agrada a la majoria dels catalans. La meitat dels enquestats (52,6%) són contraris al fet que els cupaires recolzin el líder convergent, mentre que un terç (34,5%) s'hi mostren favorables. S'ha de recordar que Mas no en tindria prou amb l'abstenció dels 10 diputats de la CUP per ser proclamat, sinó que necessitaria que almenys una part d'ells premessin el botó del sí.

OPOSICIÓ GENERAL / Després de cinc anys a la Generalitat, dues legislatures no esgotades i aliances de tot color -Mas va arribar a la presidència el 2010 amb l'ajuda del PSC, va governar després amb l'oxigen del PP i va virar cap a ERC el 2012 a cavall del procés independentista-, els votants de Junts pel Sí són els únics que recolzen la reelecció del president en funcions. El 77% dels afins a la coalició que agrupa CDC i ERC opinen que la CUP hauria de recolzar-lo. Tot al contrari succeeix entre els electorats de les forces no independentistes. L'oposició a la continuïtat de Mas supera el 85% entre els votants del PSC, el 89% entre els de Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot i voreja el 94% entre els del PPC. Després del divorci de CiU, els electors d'Unió també es manifesten àmpliament contraris a la reelecció (65,3%), encara que una tercera part dels seus votants (34,7%) prefereixen que la CUP recolzi la seva investidura.

La fractura entre independentistes i no independentistes es fa patent també en una altra dada: el rebuig a Mas supera de llarg el 70% entre els que se senten tan catalans com espanyols, més espanyols que catalans i només espanyols. En canvi, la meitat dels que es declaren més catalans que espanyols i el 72% dels que es declaren només catalans demanen a la CUP que investeixi el líder de Convergència. Per ideologies, l'oposició a Mas és majoritària a esquerra i dreta, encara que la franja en què troba més suports és, curiosament, el centreesquerra.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

Però no només el president en funcions produeix recel entre els catalans. També la CUP. La pregunta de si un pacte entre Junts pel Sí i la CUP seria positiu o negatiu per a Catalunya provoca una (molt) accentuada divisió d'opinions. El 42% dels sondejats afirmen que aquest acord seria dolent per al país i el 41,4% opina que seria bo. En aquest cas, els electorats de les dues forces van de bracet i creuen majoritàriament en les bonances de l'aliança. Per contra, en els electorats de les opcions no independentistes s'imposen de llarg les visions adverses sobre el pacte.

Per ideologies, com més a l'esquerra es declaren i més catalans se senten, més gran és el percentatge favorable a l'acord entre les dues forces secessionistes. Pel que fa a les variables demogràfiques, aposten més per aquesta aliança els joves, els catalanoparlants i els que viuen fora de l'àrea metropolitana. En canvi, les percepcions negatives triomfen entre la gent gran, els castellanoparlants i els residents a Barcelona i la seva conurbació. Un altre exemple de les dues Catalunyes.