Podem aposta per parlar amb múltiples veus al Congrés

Sacsejats pel vendaval que preludien les eleccions legislatives, els dirigents de Podem han traçat un full de ruta que planteja una remoguda profunda en el funcionament del Congrés, perquè un concepte tan ambigu com la unitat popular quedi establert a l'hemicicle. Amb unes enquestes que els situen bastant al darrere de PP i PSOE i darrere també d'un Albert Rivera cofoi pel seu èxit en la recepció del 12-O, i digerint també el fracàs a Catalunya el 27-S i la ruptura amb Alberto Garzón (IU), el partit de Pablo Iglesias arrenca la seva maquinària amb la determinació d'aconseguir un resultat que li permeti marcar la seva empremta a les Corts que surtin de les urnes.

La intenció és articular-se al Congrés a través de quatre grups parlamentaris. Que els seus diputats es distribueixin en un equip nodrissa, integrat pel «nucli irradiador», amb Pablo Iglesias, Carolina Bescansa i Íñigo Errejón al capdavant, i tres grups més separats, els dels territoris on ja han arribat a preacords amb altres forces polítiques: a Catalunya -Podem, ICV i EUiA, i la incògnita de Barcelona en Comú-, a Galícia

-Podem, EU i Anova- i, si hi ha finalment pacte amb Compromís (que ha de prendre una decisió el 20 d'octubre vinent), també al País Valencià. Els de la força morada són conscients que si fan una altra mala campanya, com la de les eleccions catalanes, aquests diputats no sumarien força suficient i acabarien al Grup Mixt. Però, segons va explicar el secretari general a aquest diari, confien en diverses «bales d'or» que guarden, diu, per capgirar les enquestes.

Iglesias no ha decidit encara quan abandonarà la seva acta d'eurodiputat per submergir-se en la campanya, però té clar que és imprescindible que les identitats nacionals tinguin una visualització nítida al Congrés i assegura que Podem farà tot el que pugui perquè cristal·litzi aquesta nova forma de representació. El secretari d'organització, Sergio Pascual, explica que la sol·licitud de grups propis està a la taula de converses amb altres forces i admet que no suposa cap «línia vermella». Excepte imponderables, els pactes a Catalunya i Galícia se segellaran els pròxims dies, perquè la ruptura amb Garzón no sembla que els hagi de bloquejar, i tot i que encara no s'ha escollit una marca electoral, els partits han demanat a Podem que les candidatures siguin sobiranes.

EL REGLAMENT / La qüestió més espinosa està en la possibilitat que Podem realment pugui organitzar-se d'aquesta manera. El reglament del Congrés, de 1982, estableix en el seu article 23 dos requisits per conformar grup, un de cristal·lí i un altre tan difús que els d'Iglesias hi busquen ara escletxes jurídiques. El primer depèn d'un resultat sòlid: un mínim de 5 diputats i el 15% del vot a la circumscripció on s'han presentat. El segon, interpretable: no es poden constituir com a grup separat diputats que pertanyin a un mateix partit ni que no s'hagin enfrontat en les eleccions. I arriben els dubtes. ¿Són una altra força?

El dret parlamentari té un caràcter adaptable, la literalitat és escassa i el gruix de les decisions sol recaure en la Mesa de la Cambra. Segons la correlació de forces en cada legislatura, les seves decisions han sigut habitualment més estrictes o més flexibles. Per aquest motiu, encara que Podem ja ha encarregat a especialistes un suport jurídic, gairebé resultaria més útil exigir-lo com a reivindicació irrenunciable en les negociacions postelectorals entre partits per pactar una eventual investidura, que davant la Mesa.

PROCÉS CONSTITUCIONAL / En tot cas, Podem nega que aquesta forma d'operar signifiqui desmembrar-se. «No s'ha de llegir sota la lògica de la fragmentació, sinó sota la lògica de la gestió de la pluralitat. És el principi d'un nou model territorial que porta cap a un procés constituent», segons afirma el secretari general al País Valencià, Antonio Montiel.

Notícies relacionades

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

La primera implicació de tenir grups separats és que els diputats catalans, gallecs i valencians podrien fer visibles reivindicacions dels seus territoris, com el finançament. A més a més, com que cada grup té establerta una quota de preguntes en el ple, es multiplica la possibilitat d'interrogar el Govern, de presentar mocions o proposicions de llei, i de tenir veu en totes les comissions. En quatre anys, Joan Baldoví, portaveu de Compromís integrat al Mixt, només ha formulat quatre preguntes en el ple i comparteix temps d'intervenció amb la resta del grup.

Les subvencions no són un aspecte intranscendent. Segons el reglament, cada grup rep al mes 28.597 euros fixos, xifra a la qual s'ha de sumar una altra subvenció mensual de 1.645 euros per cada diputat. Amb tres grups extra, Podem obtindria 85.791 euros més al mes (encara que després serien repartits entre les forces que el conformen), una quantitat gens menyspreable per a un partit de finances precàries que no subscriu crèdits amb entitats bancàries. A aquestes quanties, s'hi ha de sumar el plus que perceben els portaveus de comissió i l'assignació d'assistents a cada grup, en proporció al nombre de diputats, de manera que Podem aconseguiria més personal subvencionat al Congrés.