Ortega i Rigau addueixen el mandat del Parlament per justificar el 9-N

Joana Ortega i Irene Rigau van escriure ahir el pròleg del gran capítol de la judicialització de la consulta del 9-N, que es posarà negre sobre blanc demà amb la insòlita declaració davant el jutge d'un president de la Generalitat. Les altres dues membres del Govern imputades van marcar el camí que presumiblement seguirà també Artur Mas. En defensa pròpia, van esgrimir que l'Executiu català es va desentendre de l'organització del 9-N original quan el Tribunal Constitucional (TC) el va prohibir. L'exvicepresidenta i exconsellera de Governació va assumir en persona la responsabilitat del «procés participatiu» que va substituir la consulta, tot i que va deixar clar que les regnes van quedar en mans dels 42.000 voluntaris. La barreja entre justícia i política es va evidenciar tant en la negativa d'Ortega i Rigau a contestar a les preguntes de la fiscalia com en la nota del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d'inusual duresa, denunciant haver sigut víctima d'un «atac a la seva independència» per les concentracions de suport a les imputades davant el Palau de Justícia. Una mobilització que també va ser condemnada pel CGPJ, que, en un comunicat molt similar al del TSJC, va titllar d'«inadmissible» l'«estratègia de qüestionament» de les decisions judicials «dissenyada i encapçalada per representants públics».

Ortega i Rigau van desairar la Fiscalia Superior de Catalunya en protesta pel canvi de criteri que la va portar, en 48 hores, de jutjar que no hi havia delicte en el 9-N a presentar una dura querella per desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions per indicació de la Fiscalia General de l'Estat. Un desaire que Mas preveu imitar demà. Només van contestar al jutge del TSJC Joan Manel Abril i a les seves defenses, Rafael Entrena en el cas d'Ortega i Jordi Pina en el de Rigau.

Totes dues van demanar la paraula al magistrat per a una intervenció pròpia gairebé calcada. «Assumeixo la responsabilitat de l'organització del procés participatiu del 9-N, tant pel que fa als meus actes personals, com pels dels meus subordinats», va afirmar Ortega davant el jutge, en l'única idea que la va distingir de Rigau. Totes dues es van aferrar al mandat del Parlament i a les competències estatutàries en matèria de consultes populars per justificar que, un cop prohibida la consulta original, la Generalitat decidís impulsar, no organitzar, un 9-N alternatiu. «Vaig donar ordres d'aturar immediatament tots els expedients econòmics i totes les actuacions administratives vinculades amb la consulta», va asseverar Ortega. «Quan el TC va dictaminar, vam parar màquines», va metaforitzar Rigau davant el magistrat, segons van explicar fonts judicials.

Com a exemple que no va haver-hi voluntat de desobediència, tant l'exnúmero dos del Govern com la titular d'Ensenyament van al·legar que no van donar noves instruccions relacionades amb la consulta després de la resolució del Constitucional. I van recordar que l'alt tribunal no va contestar als requeriments de la Generalitat perquè aclarís l'abast de la prohibició, de manera que no quedava clar quins actes es podien portar a terme i quins no.

Notícies relacionades

Rigau i Ortega declaren davant el jutge per la consulta del 9-N, en directe

El Govern central i el PP surten en bloc a defensar la querella

L'exvicepresidenta va dir que si va informar del resultat de la consulta va ser perquè la Generalitat ho considerava un «fet molt rellevant», i la consellera va reconèixer que el seu departament es va reu­nir amb els directors dels instituts a sol·licitud d'aquests, però no per donar-los instruccions sobre el 9-N, sinó per informar-los que els seus centres podrien ser usats com a punts de votació. I per donar solidesa al seu argument, Rigau va exposar que la directora d'una escola de l'Hospitalet es va negar a cedir el seu centre per al 9-N, i que la Generalitat ho va respectar.

REPRIMENDA JUDICIAL / La declaració d'Ortega i Rigau es va convertir en un acte d'autoinculpació col·lectiva del Govern i les forces partidàries del 9-N, que van acompanyar unides les imputades fins al jutjat, on també van anar mig miler de manifestants. Un acte de suport a les imputades que, segons el TSJC i el CGPJ, tenia per objecte «qüestionar la legitimitat dels jutges i influir en la seva presa de decisions». «Pretendre estratègies de pressió constitueix una negació de les bases de la nostra convivència política», van concloure els magistrats 48 hores abans d'una mobilització similar, potser corregida i augmentada, en suport a Mas.