El Govern central i el PP surten en bloc a defensar la querella

Ferms en la seva opinió. Tant el Govern central com el PP en el seu conjunt van defensar ahir la querella contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta alternativa del 9-N. Ho van fer emparant-se en la separació de poders per desvincular les imputacions de qualsevol ordre política i atribuir-ho tot a una qüestió judicial. Res va tenir a veure amb ells, van adduir. «Vulnerar la llei és liquidar la convivència. Si no, anem al següent extrem, que és l'Oest», van afirmar fonts de l'Executiu popular. El mateix Gabinet va avisar que els actes de suport davant el jutjat i a les places deixen als peus dels cavalls l'Estat de dret i perjudiquen la imatge d'Espanya. «¿S'imaginen un ministre davant del Tribunal Suprem encapçalant una manifestació? Sortiríem als telediaris de tot el món», va posar com a exemple.

Van ser diversos els càrrecs conservadors que van sortir a defensar la querella. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va fer un al·legat a favor de la «independència de la justícia», i va atacar els sobiranistes afirmant que «a alguns no els agrada que els tribunals actuïn al marge de la política». La mateixa tesi que van defensar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, i Xavier García Albiol, encara que aquest la va amanir amb el seu dur llenguatge.

Pel primer, no hi va haver cap comportament excepcional per part de la fiscalia superior de Catalunya, que va actuar «sota el principi d'unitat i jerarquia interna» a l'hora d'interposar la querella. Segons el candidat del PPC el 27-S, el Govern d'Artur Mas va fer «un espectacle poc gratificant», un «numeret», al desfilar amb Rigau i Ortega a la porta del jutjat. Lluny de moderar el to contra el sobiranisme, el dirigent conservador va intentar acontentar l'ala més dura del seu electorat i no va dubtar a llançar missatges com aquest altre: «La senyora Rigau no està imputada per defensar la democràcia i donar veu al poble, sinó per desobediència, prevaricació i malversació. És com a un conductor que va 200 per hora, no se'l multa per conduir. Se'l multa per circular massa ràpid». En definitiva, una nova defensa de la separació de poders a la qual també va recórrer Inés Arrimadas.

Notícies relacionades

Rigau i Ortega declaren davant el jutge per la consulta del 9-N, en directe

El president del CGPJ nega que la Justícia estigui polititzada a Catalunya

La líder de Ciutadans al Parlament va insistir en la idea que no hi ha ningú per sobre de la llei, i menys «els polítics del segle XXI», que haurien de ser «els primers» a complir les normes. A partir d'aquí, va llançar una altra quota d'electoralisme i, en la línia de la passada campanya, va aprofitar per atacar Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot) i Ramon Espadaler (Unió) per haver assistit a l'acte de suport a Rigau i Ortega davant els jutjats. A tots dos els va comminar a aclarir si estan d'acord que els polítics «poden fer el que vulguin», en al·lusió a la consulta del 9-N, encara que a la vegada va mostrar «respecte» per les persones que es van manifestar en suport a les imputades.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en canvi, es va pronunciar a la inversa que Arrimadas. Encara que va fer una crida a «respectar» les sentències i va avisar que el seu partit no anirà a «assaltar les presons» si hi hagués una condemna en aquest sentit, el líder dels socialistes catalans va considerar que el procés del 9-N no s'hauria d'haver «judicialitzat». No obstant, es va mostrar en contra de les manifestacions de suport als imputats perquè «qualsevol cosa que pugui ser interpretada com un intent de condicionar la justícia no és pròpia». «En un Estat de dret s'ha de deixar que els poders facin la seva feina», va asseverar.