Rigau s'aferra al mandat del Parlament per justificar el 9-N

Només una hora, molt menys del previst, ha durat la declaració judicial de la consellera d'Ensenyament, Irene RigauIrene Rigau, que s'ha negat a respondre a les preguntes de les fiscalia i de les acusacions particulars i s'ha limitat a contestar al jutge i al seu advocat, cosa que també està previst que facin Artur Mas i Joana Ortega. Segons fonts judicials, Rigau ha remarcat davant el jutge que el 9-N "complia un mandat del Parlament" i que el seu departament no va donar "instruccions" als directors d'institut perquè s'impliquessin en la consulta, sinó que només "se'ls va informar" que els seus centres podrien ser utilitzats per a la votació. "No vaig desobeir cap autoritat", ha afirmat en una breu compareixença de premsa tan bon punt s'ha acabat la declaració.

"No entenc per què estic acusada d'uns delictes tan greus quan tan sols complia el mandat del Parlament de donar la veu al poble", ha assegurat Rigau en la primera intervenció davant el magistrat. Durant l'interrogatori, segons les fonts esmentades, la consellera ha deixat clar que el Govern català "va parar màquines" quan el Tribunal Constitucional (TC) va prohibir la celebració de la consulta, i que a partir d'aquell moment es va impulsar un "procés participatiu" regit sempre per voluntaris. També ha recordat, com a mostra que no hi havia voluntat de desobeir, que la Generalitat va reclamar al TC que li aclarís l'abast de la sentència i, malgrat tot , el seu departament no va rebre cap notificació.

En diverses ocasions, Rigau ha subratllat davant el jutge que la votació va ser organitzada i regulada per voluntaris, entre els quals hi era ella mateixa a títol personal, i que la Generalitat es va limitar a informar del procés mitjançant una pàgina web, en compliment de les competències que li atorga l'Estatut per organitzar "processos participatius". Fins i tot ha recordat que representants del Govern central es van mofar de la votació. Sobre les reunions amb els directors d'institut, la consellera ha explicat que van tenir lloc els dies 16 i 20 d'octubre del 2014 perquè els mateixos directors reclamaven informació sobre el procés, però ha rebutjat que se'ls donessin "instruccions".

Com a exemple que no es va obligar cap centre a obrir les portes, Rigau ha explicat al jutge que la directora d'una escola de l'Hospitalet es va negar a cedir el seu espai per a la votació del 9-N, i que en cap moment la Generalitat la va forçar a fer-ho tot i tractar-se d'un centre de titularitat pública. Ha reconegut que el departament va contactar telefònicament amb ella per preguntar-li si entregaria les claus i que, al negar-se a fer-ho, es va optar per col·locar les urnes en un altre col·legi pròxim. La defensa de la consellera ja ha avançat que té previst sol·licitar la setmana que ve l'arxivament de la causa.

Notícies relacionades

Iceta, en contra de les manifestacions de suport a Rigau, Ortega i Mas pel 9-N

Centenars de persones 's'autoinculpen' en suport a Rigau

Rigau ha justificat la seva negativa a respondre a la fiscalia pel seu "canvi de criteri" respecte de la imputació dels tres membres del Govern, Artur Mas, Joana Ortega i ella mateixa, pels delictes de desobediència, malversació de fons, usurpació de funcions i prevaricació. "He deixat clar al jutge que compareixia amb la consciència molt tranquil·la perquè no he comès cap delicte. En una societat democràtica s'ha de saber l'opinió de la ciutadania i jo complia un mandat del Parlament", ha assegurat.

Respecte a l'acusació a la seva conselleria d'haver donat instruccions als directors d'institut de cara al procés participatiu del 9-N, Rigau ha assegurat que només se'ls va comunicar que els seus centres podrien ser usats com a punts de votació per a un procés que estava regit únicament i exclusivament per voluntaris. "Ni jo ni cap membre del Govern hem comès cap delicte", ha insistit Rigau, que al sortir del Palau de Justícia de Barcelona ha tornat a rebre els aplaudiments del mig miler de manifestants que es concentraven davant de la seu judicial.