Iglesias agita al 'cinturó roig' la bandera del patriotisme social

Catalunya Sí que es Pot ha anat amb molt de compte en aquesta campanya tan polaritzada de fer ostentació de banderes. De fet, el candidat Lluís Rabell i el seu teloner d'excepció en la majoria de mítings, el líder de Podem, Pablo Iglesias, descarreguen diàriament andanades contra els que, des d'un extrem o des de l'altre, s'emboliquen en l'estelada o en la rojigualda. Ahir el guió va canviar lleument. Tots dos van parlar molt d'una bandera i d'una pàtria, aquelles amb les quals l'esquerra alternativa aspira a colar-se entre Junts pel Sí i Ciutadans, les dues forces a les quals les enquestes concedeixen les medalles d'or i plata a les urnes. Una bandera, la del patriotisme social, que van agitar amb més energia que mai a Cornellà, un d'aquells bastions metropolitans on hi ha gran part dels votants latents que necessiten activar.

Després d'haver confessat fa uns dies en aquest diari la seva «incomoditat» amb els frames del debat català -«És com si fes campanya en un altre país»-, Iglesias va reivindicar sense titubejos que Catalunya és una «nació» i que els catalans han de votar en un referèndum. I barrejant la campanya del 27-S amb la precampanya de les generals del desembre, va oferir una nova Espanya en què «càpiguen» els catalans perquè «no se'n vulguin anar», i on les banderes «no estiguin abans que les escoles i els hospitals». «¿Es pot canviar la salut dels teus fills o un futur amb dignitat per una bandera?», va ser la primera d'un reguitzell d'enverinades preguntes dirigides, sobretot, a ERC i la CUP.

Iglesias va empunyar amb força l'ensenya social per entrar de ple en el cos a cos amb les dues esquerres contra les quals Sí que es Pot ha decidit repartir estopa en aquest tram final de la campanya per pescar vots al calador més progressista de Junts pel Sí. Es va acarnissr amb els republicans, que va acusar de ser «subalterns» de Mas. «¿Esteu disposats que us caigui la cara de vergonya per facilitar un Govern amb un partit que va votar la reforma laboral i l'amnistia fiscal del PP?». Insistint en l'argument, va asseverar que «la sobirania té a veure amb els drets, i no amb les banderes».

Una altra pulla: «¿Sereu capaços d'investir un president que no va ser capaç de moure ni un dit per evitar els desnonaments?». Un altre cop, la pregunta valia tant per al partit d'Oriol Junqueras com per a la CUP, ja que el seu presidenciable, Antonio Baños, manté oberta la porta a facilitar la reelecció de Mas si Junts pel Sí necessita els seus vots després del 27-S. Rabell no renuncia, en funció dels resultats, a posar a prova a les dues forces postulant-se com a candidat alternatiu.

PROJECTE INCLUSIU

Notícies relacionades

Podem promet un referèndum vinculant davant l'"apocalipsi" del PP i l'"il·lusionisme" d'ERC

El 'comando Margallo'

Rabell també es va recordar de la CUP i de l'abraçada de David Fernàndez a Mas el mateix dia que la número dos de la candidatura anticapitalista, Anna Gabriel, va acusar Sí que es Pot de «trair» la classe treballadora. «No pot ser que us abraceu un dia amb Mas i després digueu que som nosaltres els traïdors», va replicar el cap de llista.

Marcant perfil un altre cop de cara a les generals, el líder de Podem va assegurar que ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez tenen un projecte d'Espanya inclusiu amb els independentistes, de la mateixa manera que a Mas li falta un projecte de Catalunya que aglutini els no secessionistes. «Ens han deixat sols en la responsabilitat d'Estat», va reblar abans d'admetre que les eleccions de diumenge seran un termòmetre per mesurar les possibilitats reals de canvi a Espanya, tenint en compte el pes del vot català en el conjunt de l'Estat.